Guia completa de disacàrids i polisacàrids: funcions i tipus

Disacàrids

Són compostos blancs i dolços, cristal·litzables, solubles en H₂O i hidrolitzables.

• Lactosa: β-D-galactopiranosil + α-D-glucopiranosil (1→4). És el sucre de la llet.
• Maltosa: S'obté de la degradació del midó i el glicogen. Quan les llavors germinen, les amilases (enzims) hidrolitzen el midó en maltosa; α-D-glucopiranosil x2 (1→4).
• Sacarosa: Abundant en vegetals com la remolatxa i la canya de sucre; α-D-glucopiranosil + β-D-fructofuranosil (1→2). No té poder reductor perquè no li queda cap grup OH lliure.

Trencament de l'enllaç O-glicosídic

És la hidròlisi, on s'incorpora 1 H₂O. És una reacció catalitzada per un enzim (ex: absorció intestinal de glúcids mitjançant l'amilasa salival).

Polisacàrids

S'hidrolitzen, estan units per enllaços O-glicosídics, desprenen 1 H₂O en la seva formació, no són dolços, són insolubles en aigua i no cristal·litzen. La seva funció és de reserva energètica o estructural.

Tipus de polisacàrids

• Homopolisacàrids: Repetició d'un mateix monosacàrid (ex: glicogen).
• Heteropolisacàrids: Més d'un tipus de monosacàrid (ex: agar-agar).

Polisacàrids de reserva i estructurals

• Midó: Polisacàrid de reserva energètica dels vegetals, d'importància en la dieta humana. A les cèl·lules vegetals de les llavors es troba als amiloplasts. Format per molècules de glucosa en forma de maltosa i compost per dos polímers: amilosa (30%, no ramificada) i amilopectina (70%, ramificada).
• Glicogen: Polisacàrid de reserva energètica dels animals. S'emmagatzema al fetge i als músculs. Segons la glucèmia (nivell de glucosa a la sang), es sintetitza o es destrueix. El seu monòmer és la maltosa; és semblant a l'amilopectina del midó però amb més ramificacions.
• Dextrans: Polisacàrid de reserva de bacteris i llevats, format per α-D-glucosa. Són polímers ramificats (α 1→6).
• Cel·lulosa: La biomolècula més abundant de la Terra, ja que triga molts anys a degradar-se. És un polisacàrid estructural dels vegetals i forma part de la paret cel·lular. Polímer format per monòmers de β-D-glucopiranoses amb enllaços β(1→4) (cel·lobiosa). Format per cadenes no ramificades; l'enllaç tipus β el fa no digerible pels humans perquè no tenim cel·lulases. És indispensable en la dieta com a fibra.
• Quitina: Polímer de monosacàrids derivats de la glucosa (glucosa modificada amb un grup amino al C-2), amb enllaç N-glicosídic. Funció estructural: forma l'exoesquelet d'artròpodes i les parets cel·lulars dels fongs.

Resum de classificació

• Homopolisacàrids:
  • Energètics (enllaç α): Midó i glicogen.
  • Estructurals (enllaç β): Cel·lulosa i quitina.
• Heteropolisacàrids:
  • Enllaç α: Pectina i agar-agar.