Guia Completa de Macroeconomia: PIB, IPC, Inflació i Flux Circular de la Renda

L'objectiu de la macroeconomia

La macroeconomia estudia el funcionament de tots els components agreats d'una economia de caràcter nacional. Els models econòmics tracten d'explicar quins són els problemes econòmics de la societat actual amb l'extracte de solucionar-los. La inversió és el motor de l'economia, i Simon Kuznets va ser el creador del PIB.

L'objectiu de tot acte econòmic és la producció de béns i serveis (b&s) per al consum, i per analitzar-la s'utilitza el PIB, que mesura el valor de mercat de tots els b&s finals d'un país:

• Béns finals: els dirigits directament pels consumidors.
• Béns intermedis/de producció: els que s'esixeixen per ser reutilitzats o transformats. El problema que provoca com a conseqüència directa és la fiabilitat de les dades obtingudes (un problema purament estadístic, ja que pot utilitzar-bé el PIB).

Per a l'altra banda, s'ha de desglossar en els diferents conceptes de despesa econòmica:

• Consum privat (C): la part dels b&s finals que consumeixen les economies domèstiques; és el component més gran.
• Inversió (I): la part que utilitzen les empreses per a la renovació de maquinària, equipament i instal·lacions. És un dels grans components, atès que afecta la futura producció de l'empresa.
• Despesa pública (D): comprèn les despeses en b&s que proporcionen les entitats públiques. La seva importància dependrà del seu nivell de despesa pública (multiplicador de la despesa pública = + feina, + consum... = +$):
• Exportacions/Importacions: la importància rau en la diferència entre X-M (exportacions netes), ja que aquesta dada fa possible analitzar el grau de dependència de l'exterior i els fluxos interns del país.

PIBpm = C + I + D + (X - M)

Mesura i tipus de PIB

• PIB nominal: allò que es mesura en preus corrents dels b&s al mercat.
• PIB real: es calcula d'acord amb uns preus constants, prenent un any com a referència, i és l'indicador més controlat de l'economia del qual vol el país.

Valors del PIB: per comparar el PIB de dos anys consecutius, és necessari eliminar l'increment de preus que hagi afectat un dels anys per eliminar l'efecte de la inflació. Les magnituds s'expressen en valors reals d'un determinat any, en moneda constant; tanmateix, una magnitud s'expressa en preus corrents quan es valora als preus de mercat vigents en aquell moment. La variació de la producció pot venir d'intentar augmentar tots els preus de b&s o d'haver produït una quantitat més gran de b&s que l'any de referència.

Característiques del PIB:

• No comptabilitza matèries primeres, amortitzacions, segona mà.
• Només a l'interior d'un país, necessita d'un valor de referència.
• Segueix un únic patró monetari per seguir una uniformitat en la valoració i poder establir diferències de PIB entre anys o països.

Fórmula de creixement: $\uparrow PIB = \frac{PIB_i - PIB_f}{PIB_f} \cdot 100$

Mètodes de càlcul del PIB

1. Mètode de l'ingrés o de la renda

PIBcf: remuneració de assalariats (el sou dels treballadors que treballen dins d'un país) + excedent brut d'explotació (les olles, ingressos i beneficis corresponents al pagament dels diferents factors de producció com edificis, diners prestats, treball d'empresaris). (PIBcf = RA + EBE).

PIBpm: impostos indirectes, recaptats pel sector públic + subvencions, les quantitats que redueixen el cost real del producte, quantitat que dóna el sector públic per ajuda. (PIBpm = PIBcf + T - S).

2. Mètode de la despesa

PIBpm = C + I + D + (X - M)

3. Mètode de la producció o del valor afegit

PIBcf = $\sum$ valors afegits

Existeix la raó que els 3 mètodes del càlcul del PIB són equivalents perquè la producció és igual a la ingrés i a les despeses ($producció = ingrés = despeses$).

Inflació i IPC

Inflació: augment generalitzat i sostingut dels preus (tots) en l'economia d'un país.

Índex de Preus de Consum (IPC): determina el nivell general de preus tenint en compte només els preus dels b&s dirigits directament pels consumidors.

Taxa d'inflació: taxa de creixement de l'IPC, per a la mesura de la variació del nivell general de preus:

$$\text{Taxa d'inflació (període } t) = \frac{IPC_t - IPC_{t-1} \text{ (any anterior)}}{IPC_{t-1} \text{ (any anterior)}} \cdot 100$$

Objectiu de l'IPC: quan es calcula, l'objectiu és descobrir quant haurien d'augmentar les rendes dels consumidors cada any per seguir mantenint el seu poder adquisitiu respecte a l'increment dels preus de mercat dels b&s. Però apareixen problemes en aquest càlcul: els preus d'un bé puguen més que altres que no ho fan tant; hi ha produccions que no es comptabilitzen en l'IPC; el consumidor es decantarà pel bé de més qualitat, cosa que no es reflectirà en l'IPC perquè s'estuctura del càlcul part d'una cistella fixa.

La inflació redistribueix la riquesa dels creditors en benefici dels deutors i perjudica els qui presenten en benefici dels qui reben préstecs. Mou les rendes sense produir efectes especialment significatius en cap grup determinat:

• Inflació de demanda: la inflació podria tenir el seu origen en un excés de demanda, i la força de la demanda sigui superior a la capacitat productiva de les empreses, elevant i aixecant els preus dels b&s. Si una economia incrementa el seu nivell de demanda, pot provocar inflació.
• Inflació de costos: una reducció salarial sempre produeix enormes tensions en el mercat laboral. El treballador demanarà un increment de salari sempre que vegi incrementar-se els preus de mercat, per no desitjar perdre poder adquisitiu si el salari no s'actualitza. Aquestes modificacions en els costos de les empreses poden provocar un augment de la inflació.

Producte Nacional Brut i Producte Nacional Net

Producte Nacional Brut (PNB): el valor monetari a preus de mercat de tots els b&s finals que es produeixen en un determinat període de temps utilitzant factors de producció nacionals, independentment de si aquests factors estan localitzats dins o fora de les fronteres del país. El PNB recull el producte nacional de b&s; el PIB recull el producte de b&s que toca a l'interior d'un país.

Fórmula: PNB = PIB + rfne - rfen

La recuperació comptable del desgast (ús/depreciació) dels sistemes de productes es coneix com a amortització dels béns de capital. Per això, les empreses dedicaran una part dels seus beneficis a reposar aquests b&s. Aquestes despeses de reposició de capital, deduint-les del PNB, s'obté el Producte Nacional Net a preus de mercat (PNNpm = PNBpm - a), el qual genera una gran dificultat de càlcul.

Renda Nacional i Renda Personal Disponible

La renda és un concepte dinàmic, mentre que la riquesa és el nivell de possessions en un moment determinat de l'individu. La riquesa d'un país en un moment determinat suposa el conjunt de tots els seus béns naturals i els que s'han produït, susceptibles de satisfer les necessitats dels individus tant en el moment actual com en el futur. Els components són:

• Recursos naturals (satisfan necessitats de producció i consum).
• Coneixements (més grans o més petits de la població activa, ja seran el motor de la producció).
• Béns de consum (estatals, béns produïts).
• Béns de capital (constitueixen el capital nacional, el conjunt de béns que ajuden a produir altres béns).

Quan diem un producte, els diners que paguem tenen moltes finalitats: pagament de mà d'obra i matèries primeres, benefici empresarial... Per tant, el valor net de la producció que queda a disposició dels consumidors s'anomena Renda Nacional (RN) / producte nacional net, que és la suma de les remuneracions pagades als factors de producció nacionals en un període de temps. Inclou: sous i salaris, olles, ingressos i beneficis.

A partir de la RN podem determinar la Renda Personal Disponible (RPD): és la que té a disposició efectivament el consumidor per dur a terme el seu consum. No coincideix amb el que realment arriba a les unitats de consum familiars. El repartiment de la renda passa perquè: 1) es retribueixen els factors segons la seva funció en el procés productiu; 2) l'estat recapta taxes i impostos a les empreses.

Per a un nivell de comparació estadística internacional s'utilitza el concepte de renda per càpita: $\frac{RN}{\text{núm. habitants}}$. El nivell de vida dels individus també depèn dels actuals econòmics de desenvolupament, ja que ofereix una important oferta de b&s que el ciutadà gaudeix de forma gratuïta; aquest nivell d'utilització i gaudi per part dels individus és l'estat del benestar.

Si sumem tots els ingressos que suposaria individualment la despesa pública, agregat al RXC de cada ciutadà, obtindríem un nou concepte: Renda Personal Disponible Ajustada (RPDA) = RN - Impostos Directes - Pagaments a la Seguretat Social + Transferències (subsidis d'atur, pensions...).

El flux circular de la renda

El flux circular de la renda és el conjunt d'intercanvis que tenen lloc entre els grans agents econòmics:

• En el mercat de béns i serveis: els agents econòmics demanen b&s que produeixen les pròpies empreses; aquestes reben el valor corresponent a la producció a preu de mercat. Es produeix doncs un doble flux: d'una banda, els b&s posats a disposició dels usuaris a canvi d'un determinat preu.
• En el mercat de factors: els consumidors ofereixen els factors de producció i a canvi les empreses paguen els salaris, olles i ingressos/beneficis corresponents. El sector públic també intervé en l'acte econòmic, establint relacions de mercat i relacions al marge del mercat.

El Sector Públic: en el mercat intervé de diverses maneres:

1. Com a demandant de b&s mitjançant la despesa pública, però també actua com un consumidor més, demanant factors de producció (pot desenvolupar la seva activitat a través de les empreses públiques).
2. Regula l'actuació dels consumidors i de les empreses de diferents maneres: mitjançant l'oferta de béns públics, permeten gaudir-ne gratis (educació, justícia, seguretat ciutadana...); les transferències, permeten al consumidor amb un nivell baix incrementar-lo (subsidis d'atur, beques...); les subvencions, ingressos addicionals que les empreses reben al marge dels que obtenen en el mercat i que els permeten reduir costos de producció; recaptació d'impostos, financen les seves activitats.

El flux circular de la renda pot apreciar-se des del punt de vista dels:

• Consumidors: els ingressos que reben en el mercat de factors + les transferències rebudes del sector públic, restant els impostos, determinaran la renda disponible que els permetrà fer-la servir en el mercat de b&s.
• Empreses: els ingressos que obtenen per la venda dels seus productes en el mercat de b&s + les subvencions del sector públic, restant-li els impostos, les permeten remunerar els factors de producció adquirits en el mercat de factors.
• Sector públic (el més gran): els ingressos obtinguts per la venda de b&s procedents de les empreses públiques + els que procedeixen dels impostos, les possibilita remunerar els factors de producció, dirigir els b&s necessaris per a les seves activitats i finançar el cost dels béns públics que ofereix.

Com a conseqüència d'això, el valor total de la producció ha de ser = despesa de les empreses i consumidors = al conjunt d'ingressos generats a partir d'aquesta producció (producció = ingressos = despeses). D'aquí ve la raó que els 3 mètodes del càlcul del PIB siguin equivalents.

Consum, estalvi i inversió

Consum: és l'agent més important del PIB; els seus components són: consum de béns de tipus durador, béns no duradors i serveis, oci i esbarjo, tenint pres en la part d'educació.

Estalvi: és la part de la renda que no es consumeix (Estalvi = Renda - Consum / R = C + S). Les persones amb un poder adquisitiu més alt tendeixen a estalviar més; les famílies amb un nivell adquisitiu més baix no poden permetre's, sovint, estalviar i acaben dedicant tota la seva renda al consum. Tot i així, hi ha persones i famílies d'aquest grup que beuen endeutant-se, gastant més del que guanyen (estalvi negatiu).

És absolutament necessari saber quants euros addicionals de consum i estalvi generarà cada euro addicional de renda. Això es mostra a través de:

• Funció de consum: mostra la relació entre el consum i la renda personal disponible. El concepte introduït per Keynes es basa en la hipòtesi que hi ha una relació empírica estable entre el consum i la renda.
• Funció d'estalvi: relaciona l'estalvi i la renda. Si un país funciona bé i els individus d'aquest consumiran més, cal tenir en compte que quan consumim repercutim en el conjunt de l'economia i de la societat.

Inversió: indirectament (a llarg termini) afecta el capital (desplaçament de la FPP), i és un component directe del PIB (a curt termini). És el segon gran component de la despesa privada. En l'àmbit macroeconòmic es desglossa:

1. Com que és un gran component volàtil de la despesa, les seves acusades variacions poden afectar la demanda agrada, la qual cosa afectarà la producció i l'ocupació.
2. Després, la inversió genera una acumulació de capital que augmentarà el producte potencial del país i fomenta el creixement econòmic a llarg termini.

Determinants de la inversió:

• Ingressos: una inversió genera a l'empresa uns ingressos addicionals si li permet vendre; la inversió dependrà del nivell d'ingressos que generi la situació de l'acte econòmic global.
• Costos: com que els béns d'inversió duren uns quants anys, calcular el seu cost és una tasca complicada. Es pot calcular el cost del capital en funció del tipus d'interès dels crèdits en cada moment. Tenim la pauta calculant els tipus pels anys que trigui a amortitzar aquest bé d'equipament.
• Expectatives (molt important): la inversió és una posta que el rendiment d'una inversió finalment serà més gran que els costos que ha comportat. Si les empreses temen que empitjorin les condicions econòmiques, sempre es mostraran reticents a invertir i a l'inrevés.