Guia Completa sobre la Matèria Viva, Origen i Extincions
La matèria viva
La matèria viva només uns 20 elements la formen de 90 que hi ha com per exemple: hidrogen, oxigen i carboni.
-Sense ferro no seríem capaços de fabricar l'hemoglobina de la nostra sang. - Sense seleni el nostre fetge no funcionaria. - El sofre és el component principal del cabell i les ungles. Srnse potassi els impulsos nerviosos s'interromprien.
Definició de la vida: Un organisme viu és aquell capaç de dar a erme funcions com menjar, metabolitzar, excretar, respirar, moure's, créixer, reprodruir-se i respondre a estímuls externs. Científics : christian de duve, carl sagan, leslie orgel.
L'origen de la vida
Carboni --> Erupció volcànica --> Ço2 --> assumilitat per un ésser viu.
Aigua --> Asteroides Éssers vius --> Planeta oceànic amb volcans submarins.
El carboni és un element bàsic per a la vida. La nebulosa a partir de la qual es van formar la Terra. El Sol conté trenta vegades menys carboni que la boisfera que és la zona superficial del nostre planeta on es concentra la matèria viva. El carboni ha sortit de de l'interior de la Terra.
la Vida a la Terra
Un interior molt calent perquè com la majoria dels continents no s'havien format el vulcanisme era submarí.
Una atmosfera densa sense oxigen en un planeta oceànic perquè abans no hi havia oxigen ni capa d'ozó que protegís la superfície dels raigs ultraviolats.
L'origen de la vida avui dia
Petites molècules senzilles van aïllar del medi amb una membrana amb la qual cosa s'iniciava una sèrie de processos químics de complexitat.
L'evolució i les seves proves
Tipus de proves: -Biològiques que es basen en organismes actuals - les paleontològiques que es basen en els fòssils -les moleculars la base de les quals es genètica.
Porves biològiques: El rat-penat, la balena i l'ésser humà la seva disposició i estructura són tan semblants que és inevitable pensar que es tracta d'adaptacions d'una única anatomia.
L'ésser humà té més de 100 estructures vestigials, des de l'apèndix fins a las vèrtebres del coxis.
Proves paleontològiques: Els fòssils constitueixen aquesta prova.
Proves moleculars: Es basen en les mutacions, canvis de gens.
Una espècie es defineix com el conjunt d'organismes capaços de reproduir-se entre si i que tenen descendència final.
Charles Darwin britànic va proposar com a mecanbisme per explicar l'evolució la selecció natural basada en la supervivència dels més aptes.
Jean Baptiste de Lamarck va proposar que les espècies variaven en adquirir nous òrgans per resoldre noves necessitats o ànsies d'adaptació. Lamarc creia que les serps havien evolucionat a partir de llangardaixos.
Darwinisme i genètica : El que Darwin no entenia era per què hi havia cadells més resistents que d'altres. Els gens són factors determinats de l'herència i genètica, la ciència que els estudia.
El ritme de l'evolució: La discussió del neodarwinisme fa referència al ritme de l'evolució.
La gran extinció : La hipòtesi més recent ho atribueix a una catàstrofe per anòxia (falta d'oxigen a l'aigua marina) provocada per l'escalfament de l'atmosfera després dels volcans.
L'extinció dels dinosaures: La més famosa va ser fa 65 milions d'anys quan es van extingir els dinosaures. Un asteroide de la mida d'una muntanya va caure al sud de Mèxic i va provocar una gran catàstrofe: tsunamis gegantins, incendis, canvis de temperatura .
L'engima de la supervivència: Per`què tenen menys massa corporal per tant necessita menys energia per sobreviure.