Guia completa de la veu passiva, infinitius i participis llatins
La veu passiva en llatí
Veu passiva en el temps de present
Cal substituir les desinències actives per les passives:
- -r
- -ris / -re
- -tur
- -mur
- -mini
- -ntur
Veu passiva de temps perfet
Es forma amb el participi del verb passat més l'auxiliar del verb sum. Es construeix a partir del supi, al qual es treu la -um i s'afegeix -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).
Auxiliars:
- Present: sum, es, est, sumus, estis, sunt
- Imperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant
- Futur: ero, eris, erit, erimus, eritis, erint
Transformació d'oracions passives
- El CD actiu passa a ser subjecte en nominatiu de l'oració passiva.
- El subjecte de l'activa passa a ser complement agent (introduït per a o ab) en ablatiu.
- El verb es transforma d'actiu a passiu.
- Els altres complements queden iguals.
Verbs deponents
Els verbs deponents són aquells que tenen forma passiva però es tradueixen en activa; acaben en -or (ex: nascor, grassor).
L'infinitiu
L'infinitiu pot funcionar com a substantiu (neutre) amb funció de CD o subjecte, o com a verb, portant complements verbals.
- Present actiu: tema de present + re (ex: amare).
- Present passiu: tema de present (1a, 2a, 4a conjugació) + ri; 3a conjugació + i.
- Passat actiu: tema de perfet + isse.
- Passat passiu: supi en acusatiu + esse.
- Futur actiu: participi de futur en acusatiu + infinitiu del verb sum (esse).
- Futur passiu: supí + iri (ex: amatum iri).
Oracions subordinades completives
Es produeixen quan l'infinitiu actua com a verb amb subjecte. Poden ser:
- De subjecte: depenen d'expressions impersonals.
- De CD: depenen de verbs de dir, pensar, voluntat i d'afecte.
La traducció d'aquestes oracions es fa amb la conjunció que.
Els participis
Són formes verbals adjectivades que tenen la funció d'adjectius (concorden en gènere, nombre i cas amb els substantius) i, alhora, són verbs que tenen complements.
- Present: s'afegeix -nt- al tema de present i es declina com la 3a declinació (ex: amans, amantis). Traducció: que llegeix o llegint.
- Passat: es forma amb l'arrel del supi més les desinències -us, -a, -um i es declina com la 1a i 2a declinació (ex: amatus, amata, amatum).
- Futur: s'afegeix -urus, -ura, -urum a l'arrel del supi i es declina com bonus, -a, -um.
Tipus de participis
- Concordats: quan el participi concorda amb el substantiu de l'oració principal.
- Absoluts: apareix en cas ablatiu i fa de subjecte en l'oració de participi, formant una oració independent amb la principal.