Guia Completa de la Política Econòmica: Objectius, Tipus i Fiscalitat

Economia5,79 KB

Política Econòmica: Definició i Abast

La Política Econòmica és el mode d'intervenció del sector públic en l'economia per tal d'assolir uns objectius econòmics predeterminats.

Objectius i Finalitats de la Política Econòmica

  • Creixement Econòmic Sostenible: L'Estat intervé per incrementar la quantitat i qualitat dels béns i serveis. Així, el nivell de vida i benestar de la població creix.
  • Plena Ocupació: Es busca que tota la població que ho vulgui pugui treballar, tot i que no sempre és possible. Es considera que hi ha plena ocupació amb el 98% de la població activa ocupada.
  • Estabilitat de Preus: Els governs fan polítiques per evitar que els preus pugin molt (inflació), ja que si ho fan hi haurà incertesa i els ciutadans perden poder adquisitiu.

Criteris de la Política Econòmica (PE)

  • Sostenibilitat: Les polítiques econòmiques, tot i buscar el creixement, han de procurar no esgotar els recursos disponibles, per no perjudicar les generacions futures.
  • Equitat: L'activitat econòmica provoca un desequilibri dins de la societat, que l'Estat corregeix amb polítiques de redistribució de la renda.

Tipus d'Instruments de Política Econòmica

  • Política Fiscal: Acció intencionada de l'Estat per augmentar o disminuir l'activitat econòmica mitjançant la recaptació d'impostos i la despesa pública.
  • Política Monetària: Està en mans del Banc Central Europeu (BCE) i consisteix en mesures per mantenir l'estabilitat de preus, utilitzant la quantitat de diners i el seu preu (tipus d'interès).
  • Política Exterior: Intervenció de l'Estat per regular les transaccions entre països, mitjançant el tipus de canvi de la moneda i incentivant o desincentivant exportacions i importacions.
  • Política de Rendes: Està en mans de cada govern/país i s'utilitza per estabilitzar preus de béns i serveis i regular els salaris.

Política Econòmica Conjuntural i Estructural

  • Política Econòmica Conjuntural: És la forma d'intervenció de l'Estat en l'economia per assolir la consecució d'uns objectius econòmics relacionats amb la producció i l'ocupació a curt termini.

Política Fiscal: Instruments i Aplicació

La Política Fiscal és l'actuació intencionada del sector públic (ajuntament, Estat, Seguretat Social) mitjançant la recaptació d'impostos i l'aplicació de despeses públiques, per assolir els objectius que persegueix l'Estat.

Política Fiscal Discrecional

Són les mesures que apliquen els governs intencionalment per influir en la seva economia:

  • Programa d'Obres Públiques: Fer infraestructures per incrementar la despesa i l'ocupació.
  • Plans d'Ocupació i Formació: Formar treballadors per poder tenir una millor inserció laboral.
  • Programes de Transferències: Pagaments a col·lectius que tenen dificultats temporals o permanents (atur, pensions).
  • Modificació dels Tipus Impositius: Variar el percentatge dels impostos segons com vagi l'economia (IRPF o IVA).

Estabilitzadors Automàtics

Són ingressos o despeses que pugen o baixen en funció del cicle econòmic. Ajuden a fer que les èpoques de crisi o de creixement econòmic no siguin gaire fortes.

  • Impostos Progressius i Proporcionals: Impostos que graven la renda de les persones (IRPF) i el consum (IVA).
  • Cotització Social: El que els treballadors i empreses aporten a la Seguretat Social.
  • Subsidis per Desocupació: Diners que reben les persones que no treballen.

Efectes sobre l'Economia de la Política Fiscal

  • Política Fiscal Expansiva: Quan cau el creixement de l'economia, s'estimula la demanda de béns i serveis disminuint els impostos i augmentant la despesa pública.
  • Política Fiscal Restrictiva: Quan l'economia creix massa o massa ràpid, per disminuir la demanda de béns i serveis, s'augmenten els impostos i es disminueix la despesa pública.

Els Ingressos Públics dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE)

  • Cotització Social: Quantitats que els treballadors paguen a la Seguretat Social per tenir dret a cobertura en situacions de necessitat (jubilació, invalidesa o atur).
  • Tributs: Són els ingressos més importants.
    • Impostos: Pagaments exigits per les Administracions Públiques (AAPP) sense que el contribuent rebi res a canvi, no proporcionen un benefici directe (IVA, IRPF).
    • Taxes: Pagaments a canvi d'utilitzar un servei públic o rebre un benefici directe (llicència d'obres, recollida d'escombraries).
  • Altres Ingressos: Transferències corrents, ingressos patrimonials, transferències de capital.

Saldo Pressupostari

  • Dèficit: Els ingressos són més petits que les despeses.
  • Pressupost Equilibrat: Els ingressos i les despeses són iguals.
  • Superàvit: Els ingressos són superiors a les despeses.

Tipus de Dèficit

  • Dèficit Cíclic: Es produeix en les fases de recessió o crisi econòmica. L'Estat gasta més del que ingressa a causa de la caiguda de l'activitat.
  • Dèficit Estructural: És permanent, tant durant les crisis com en el creixement. Comporta elevats costos pel deute de l'Estat.

Descarregar

PDF Word HTML