Guia completa de pronoms febles i normativa lingüística
Les combinacions de pronoms febles
Els pronoms febles s'han d'escriure sempre o davant del verb (ens el conta) o darrere (conta'ns-el), però mai separats.
- 3a persona (reflexiu): se
- 2a persona: te, us
- 1a persona: me, ens
- 3a persona (CI): li, els
- 3a persona (CD): el, la, els, les, ho
- Adverbials: en, hi
1. L'apòstrof en les combinacions
L'apòstrof en les combinacions de pronoms se situa tan a la dreta com siga possible: me n'aniré, te n'ha donat, li l'hem deixat.
2. Davant del verb
Davant del verb els pronoms es poden escriure:
- Separats: si no hi ha vocals en contacte. Les formes reforçades (em, et, es) es canvien per les plenes corresponents (me, te, se).
- Apostrofats entre si: si hi ha vocals en contacte (me'n dóna, te'n diu).
- Apostrofats amb el verb: si el verb comença per vocal (te l’ha trencat, li l’escriurà).
Si el verb comença per i o u àtones, escriurem: me la, te la, li la, ens la (ex: me la invente, te la untaré).
3. Darrere del verb
Darrere del verb els pronoms febles s’escriuen amb:
- Guionets: si no hi ha vocals en contacte (conta-li-la, demana-li-ho, porta-me-la).
- Apòstrof: si hi ha vocals en contacte (dóna-me'n, dóna-li'l, conta-me'ls).
4. Pronom reflexiu
El pronom reflexiu (es) sempre es posa en primer lloc; no s’apostrofa davant de la forma us (se us informarà).
L'accent diacrític
És un tipus d'accent gràfic que s'usa per a diferenciar mots que tenen la mateixa forma gràfica.
La dièresi
Es col·loca damunt de les lletres i i u per a indicar que la lletra u dels grups gue, gui, que, qui s’ha de pronunciar.
Les paraules habilitades
L'habilitació consisteix a usar una paraula determinada dins l'oració amb una categoria gramatical diferent.
El conflicte lingüístic
És aquell que es genera entre dues llengües en contacte per a conquerir àmbits d'ús o parlants. Hi ha dos tipus:
- Conflicte sobre l'estructura: Es produeix quan es qüestiona l'estructura de la llengua, com ara l'ortografia o la gramàtica.
- Conflicte sobre els àmbits d'ús: Quan en una comunitat lingüística resulta polèmic el fet d'usar una llengua en determinades situacions comunicatives.
Altres conceptes clau:
- La lleialtat lingüística: és la voluntat dels parlants d'una llengua d'usar-la en totes les situacions.
- El prestigi: s'aconsegueix quan els grups dirigents utilitzen la llengua en situacions formals.