Guia Completa: Redacció d'Informes i Variació Lingüística
L'Informe: Definició i Finalitat
L'informe és un text descriptiu o argumentatiu que transmet informació, perquè el destinatari la pugui valorar i prendre decisions. Segons la finalitat, els informes poden ser expositius o informatius, analítics o persuasius.
Recomanacions d'Estil per a la Redacció d'Informes
- Utilitzar un text clar i precís.
- Eliminar formulismes innecessaris.
- Es pot recórrer a elements visuals.
- Pretén donar aparença d'objectivitat, eliminant mots valoratius i marques de primera persona.
Aspectes Gramaticals i Temporals
- En la descripció, evitar adjectius valoratius.
- Utilitzar les oracions passives i impersonals.
- Predomina el present d'indicatiu i el pretèrit indefinit.
Format de l'Informe
Des del punt de vista formal, es redacta en paràgrafs diferents i s'ha de tenir en compte el títol. També es pot numerar cada apartat seguint un ordre cronològic.
Estructura Canònica de l'Informe
- Capçalera: Etiqueta descriptiva de l'informe.
- Cos de l'Informe: Es divideix en dues parts principals:
- Els Fets (encapçalats per l'expressió «Fets», «Relació de fets» o «Antecedents»).
- En informes extensos i molt formals, també s'exposen els Fonaments de Dret (fonaments legals o normatius).
- Conclusions: Resultat d'un procés d'anàlisi.
- Peu: Consta dels elements següents:
- El càrrec de la persona que ha redactat l'informe (precedit sempre de l'article).
- La signatura.
- El nom i els cognoms.
- La datació (localitat, dia i any).
La Llengua i la Parla: El Concepte de Variació
La variació és una qualitat de la llengua que permet utilitzar-la de diferents formes segons l'origen geogràfic dels parlants o segons l'època històrica en què viuen. Aquesta variació es classifica en diferents tipus.
Tipus de Variació Lingüística
- Variació Diacrònica
- Aquella que es refereix a les diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps (evolució històrica).
- Variació Diatòpica
- Dóna lloc als diferents dialectes d'una zona (variació geogràfica).
- Variació Diastràtica
- Quan ens referim a l'ús d'una llengua que fan els parlants segons els grups socials o professionals a què pertanyen (sociolectes).
- Variació Diafàsica
- Relaciona l'opció lingüística que tria cada parlant en un moment determinat, segons la necessitat d'adaptar-se a un interlocutor o context (registres).
Dinàmica de les Varietats Lingüístiques
Les varietats que depenen de l'individu tendeixen a unificar-se, mentre que les nacionals tendeixen a la diversificació. Aquestes varietats cohesionen el grup lingüístic. Tot i que una persona té dificultats per utilitzar més d'una varietat de llengua, un individu té més facilitat per utilitzar diferents registres.