Guia Completa de Registres Lingüístics i Normativa Catalana

Els Registres

Variació Lingüística: Dialectes i Registres

L'estàndard: varietat dialectal més comuna a tots els parlants.

Varietats dialectals: identifiquen grups de parlants pertanyents a diferents territoris.

Varietats funcionals (registres): diferents modalitats de llengua que empra un mateix parlant per adaptar-se a cada situació comunicativa.

Registres Formals i No Formals

L'emissor comunica unes idees relacionades amb un tema per construir un text que permeti aconseguir que el receptor actuï d'acord amb una intencionalitat (tema general o especialitzat, intencionalitat objectiva o subjectiva, canal oral o escrit, grau de formalitat baix o alt).

Llenguatges d'Especialitat

Els especialistes d'una determinada matèria necessiten, per parlar de la seva matèria, un lèxic específic o terminologia d'ús exclusiu (llenguatges d'especialitat). Parteixen del registre cientificotècnic, culte estàndard.

Els Textos Científics i Tècnics

Factors Contextuals: tema especialitzat, canal escrit, intencionalitat objectiva i grau de formalitat alt.

Expressió en General: objectiva, freda, precisa. Tendència a la universalitat.

Sintaxi: ús d'oracions enunciatives.

Lèxic: ús de termes d'especialitats. Termes d'arrels gregues o llengües modernes. Ús de llenguatge formalitzat.

Gèneres Textuals: tractats i articles científics, informes tècnics, comunicacions en congressos, tesis doctorals...

Formació del Lèxic Científic

• Mecanismes regulars: derivació, composició, composició sintagmàtica (gas noble), habilitació (canvi de categoria gramatical), abreviació.
• Usant elements grecs, llatins o híbrids.
• Manllevant elements d'altres llengües: amb canalització gràfica, fonètica o morfològica, o directament, sense adaptar al català.

Els Textos Humanístics

Factors Contextuals: tema més o menys especialitzat, canal normalment escrit, intencionalitat no sempre objectiva i grau de formalitat alt o força alt.

Expressió en General: afany de claredat i redacció elaborada, freqüentment amb un estil personal.

Sintaxi: gran sintaxi de construccions sovint complexes. Predomini d'oracions enunciatives, però amb presència d'altres tipus d'oració.

Lèxic: terminologia no del tot fixada, polisèmia.

Gèneres Textuals: articles d'opinió, assaig...

Caràcter més Tècnic o Especulatiu o Doctrinal (modificar el punt de vista del lector): expressió clara i precisa, text argumentatiu, gèneres textuals com l'assaig, Agustí Clavet i Joan Fuster.

Sota i Baix

Sota: pot ser preposició o adverbi (amagat aquí sota).

Baix: pot ser adjectiu, substantiu o adverbi. Mai preposició (el sol encara era baix).

Com i Com a

Com: introdueix una comparació i es pot canviar per igual que, com si fos, de la mateixa manera que (s'estimen com germans - no són germans).

Com a: introdueix una aposició o predicatiu i commuta per en qualitat de, en tant que. No hi ha comparació (s'estimen com a germans - sí que són germans).

Locucions Incorrectes

• En quant a (quant a / pel que fa a).
• Arrel de (arran de).
• Degut a (a causa de / gràcies a / per culpa de).

Per i Per a + SN

Per: causa (castellà: por).

Per a: finalitat (castellà: para).

Per i Per a + INF

Sempre per.

Res + prep (a) + inf

Cap a i Fins a

Cap a: porten a quan s'escriuen davant d'un substantiu, un article, un adjectiu, un numeral, un infinitiu.

Fins a: no porten a quan darrere hi ha un demostratiu, la conjunció que i davant la majoria d'adverbis.

Sinó i Si no

Sinó: conjunció adversativa (no és culpa d'ell, sinó del seu amic).

Si no: conjunció condicional + adverbi de negació. Si es treu el no és afirmativa o el si és una conjunció concessiva + negació (si no hi vas et castigaré).

Doncs

No introdueix causes, introdueix conseqüències (el cafè ja és a punt, doncs serveix-lo).

Perquè, Per què i Per a què

Perquè: substantiu (t'ho he dit perquè ho sentia així).

Per què: preposició + interrogatiu de causa / preposició + pronom relatiu (no entenc per què crides tant si no ha passat res greu).

Per a què: preposició + interrogatiu de finalitat / preposició + pronom relatiu (mai no he comprès per a què serveix això).

Per tal com i Per tal que

Per tal com: conjunció causal (ho he comprat per tal com m'ho has demanat).

Per tal que: conjunció final (ho he comprat per tal que ho utilitzis).

Com que

Subordinada causal.

Posat que

Conjunció condicional, mai causal.

Perquè

Conjunció causal o final. Per diferenciar-les comprovem que la frase causal portarà el verb en indicatiu i que la final el portarà en subjuntiu.

Tanmateix

Conjunció adversativa que mai pot tenir un sentit igual a així mateix.

Connectors Incorrectes

• Només + INF (quan va arribar).
• Conforme (a mesura que).
• En tant que (mentre no).
• Sempre i quan (si).
• Com (en cas que).
• A no ser que (tret que).
• A poder ser / a ser possible (si pot ser).
• Donat que (perquè).
• Doncs (ja que).

Pronoms Relatius

Enllacen oracions i alhora representen un element esmentat abans.

Formes de pronoms relatius: que (àton), què (tònic), qui (tònic), on (adverbial), art.def. + qual/s (amb flexió, compost).
Que: l’utilitzem en la funció de subjecte. CD. CCT. Aquest pronom podrà ser substituït pel relatiu compost a les oracions explicatives, no a les especificatives. Què/qui: després de preposició. Què>cosa. Qui>persona. CRV. CI. CC (menys el CCT).Qual: Sbj, CD, CCT (explicatives,,) i CRV, CI, CC (explicatives i especificatives). La qual cosa: relatiu neutre. Relatiu possessiu: l’utilitzem per substituir el CN. Estructura: substantiu + de +relatiu compost)(de la qual). On: relatiu adverbial (per a CCLl).