Guia completa sobre els tipus de fal·làcies lògiques

Els tipus de fal·làcies

Les fal·làcies són formes de raonament que semblen correctes, però que, quan s'analitzen amb cura, descobrim que no ho són.

• Fal·làcia ad hominem: Són argumentacions que semblen veritat, però no ho són. Es nega l'opinió d'algú sense fer referència al contingut de l'opinió, sinó basant-se en una crítica a la persona que la fa. Exemple: No faig cas del que em diu el David perquè ell no és de fiar.
• Fal·làcia tu quoque: Significa "tu també". És quan t'acusen d'alguna cosa i la persona que t'acusa també ho ha fet. Exemple: No estudio tot el que el meu pare considera que hauria d'estudiar, però ell va deixar els estudis perquè feia el mateix.
• Fal·làcia ad baculum: Es dedueix una conclusió recolzant-nos només en les conseqüències negatives que implica la negació de la conclusió. Es pot elaborar mitjançant una amenaça oculta o conseqüències catastròfiques.
• Fal·làcia ad populum: S'intenta convèncer una altra persona per demostrar que nosaltres tenim la raó apel·lant a l'emoció o a la popularitat.
• Fal·làcia ad ignorantiam: Quan deduïm que alguna cosa és certa perquè ningú no ha pogut demostrar que és falsa, i a l'inrevés. Exemple: L'existència de Déu.
• Fal·làcia de la falsa causa: Partim d'una "coincidència" entre dues coses per establir entre elles una relació de causa i efecte. Exemple: Faig servir el boli verd als exàmens perquè em dona bona sort.
• Fal·làcia ex populo: Ens basem en el fet que tothom ho fa. Exemple: Vull sortir de nit perquè surten tots.
• Fal·làcia d'argument circular: En la demostració d'una conclusió s'utilitza la mateixa conclusió. Exemple: Ser feliç és estar content.
• Fal·làcia de les preguntes complexes: S'acorrala l'interlocutor amb preguntes enrevessades on, a més del que es pregunta, s'inclou un conjunt d'afirmacions que ja es donen per suposades. Exemple: Ja has deixat de tocar-te el nas? Sigui quina sigui la resposta, s'estarà admetent que s'estava fent.
• Fal·làcia ad verecundiam: És quan donem importància a una frase que ha dit algú famós per intentar donar valor a les seves idees. Exemple: Aristòtil va dir que la Terra està immòbil al centre de l'univers.

Conceptes clau

• Veritat: Té a veure amb el contingut dels raonaments. És el concepte de veritat com a correspondència.
• Validesa: Té a veure amb la forma dels raonaments. Està determinada per la manera en què les proposicions es troben relacionades i la conclusió en un raonament.