Guia de Conceptes de Geografia i Espais Naturals
Conceptes clau de geografia i medi ambient
Parc natural
Espai protegit per la Llei de Conservació d’Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres de 1989. Són de menor extensió que els parcs nacionals i estan transformats per l’ocupació i l’activitat econòmica humana. Mantenen l’explotació dels recursos primaris de la zona, al mateix temps que fomenten el turisme rural. Estan gestionats per les comunitats autònomes.
Àrea natural d’especial interès (ANEI)
Forma de protecció de la natura pròpia de la legislació balear (Llei de 1991). En total hi ha 80 àrees d’aquest tipus a les Illes Balears. Exemples en són els monuments naturals, dels quals en són mostra les Fonts Ufanes de Campanet o el Torrent de Pareis.
Pis o estatge de vegetació
Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que podem trobar en una regió muntanyenca, segons l’alçada. Per exemple, els pisos alpí, subalpí, atlàntic o mediterrani. En el pis alpí dels Pirineus (2.400-3.000 m) podem trobar prats d’alta muntanya; en el subalpí (1.200-2.400 m), coníferes com l’avet i el pi negre.
Prats d’alta muntanya
Formació vegetal de plantes bulboses i de períodes vegetatius curts, les quals han de passar gran part de l’any sota la neu dins d’un paisatge rocallós. Estan situats al pis alpí dels Pirineus i a les majors altituds de la serralada Cantàbrica.
Pluja àcida
Dissolució dels gasos de l’atmosfera procedents dels òxids de la combustió dels carburants amb l’aigua de la pluja, precipitant-se en forma d’àcid. És una situació freqüent en les zones amb abundants indústries o amb centrals tèrmiques, que emeten sofre i nitrogen. Un exemple de zona afectada per la pluja àcida són els boscos de Terol, a prop de la central tèrmica d’Andorra.
Vegetació eurosiberiana
Característica de la regió botànica del mateix nom, que a la Península trobem a les zones de clima oceànic i en zones muntanyoses de la meitat nord. Predomina el bosc caducifoli, i en són espècies característiques arbres com el roure o el faig. On els sòls són pobres trobem landes (amb matolls).
Vegetació macaronèsica
Característica de la regió botànica formada per les illes Canàries, Açores, Madeira i Cap Verd. És una mescla d’espècies tropicals, mediterrànies (pins) i atlàntiques, amb una bona part d’endemismes a causa del seu aïllament (com el drago canari) i boscos perennifolis. La laurisilva és un bosc propi de les Canàries, Açores i Madeira, on predominen els llorers amb un dens sotabosc.