Guia de Conjugació Verbal Catalana: 2a i 3a Conjugació

Llengua i literatura3,14 KB

2a CONJUGACIÓ

1. Canvis ortogràfics en el lexema

  • Verbs poder i voler: la vocal 'o' canvia a 'u' a l'arrel del singular de la 1a persona del present d'indicatiu i subjuntiu, i en tot l'imperatiu.
  • Verbs néixer, jeure, treure: la vocal 'e' de l'arrel canvia a 'a' quan l'arrel és àtona.

2. Lexema velar

  • La 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en '-c' i es transforma a '-gu-' entre vocals.
  • Tenen lexema velar els verbs acabats en:
    • -ndre, -ldre, -ler: pondre (ponc), moldre (molgui), valer (valc).
    • -èixer: aparèixer (aparec, aparegui).
    • -aure, -eure, -iure, -oure: caure (caic), treure (tregui), riure (ric), coure (coc).

3. Lexema amb diftong

  • Verbs de la 2a conjugació acabats en diftong + '-re' canvien:
    • 'u' per 'v' (ex: escriure → escrivim).
    • 'u' per 'i' (ex: seure → seiem).
    • 'u' per 'Ø' (ex: coure → coem).

4. Imperatiu

  • Els verbs amb arrel velar: la 3a persona del singular també té la mateixa forma a la 1a i 3a persona del plural.
  • Exemple: verb deure (deu tu, degui ell, deguem nosaltres, deveu vosaltres, deguin ells).

3a CONJUGACIÓ

  • Dues variants de conjugació: pura i incoativa (regulars).
  • Els verbs incoatius afegeixen '-eix-' entre el lexema i la desinència en el present d'indicatiu, present de subjuntiu i l'imperatiu, excepte en la 1a i 2a persona del plural.
  • Exemple: verb servir (serv-eix-o jo).

1. Canvis vocàlics al lexema

  • Verbs collir, cosir, sortir, escopir i tossir: canvien la vocal de l'arrel per una '-u-' en la síl·laba tònica. Això succeeix només en el present d'indicatiu, de subjuntiu i en l'imperatiu.

2. Formes amb dièresi

  • Verbs amb l'arrel acabada en vocal + '-air', '-eir', '-oir', '-uir': s'utilitza dièresi quan entra en contacte amb una desinència que comença per 'i'.
  • Exemple: obeir (obeïa, obeís), agrair (agraïa, agraís).
  • Quan l'arrel acaba en vocal, no porta dièresi a l'infinitiu, futur i condicional, però sí al participi.

3. Vocal de suport

  • Els verbs incoatius afegeixen la vocal '-e-' entre l'arrel i la desinència en la 2a persona del singular del present d'indicatiu.
  • Exemple: servir (serveixes), reduir (redueixes), omplir (omples).

4. Imperatiu

  • Els verbs amb arrel velar: la 3a persona del singular també té la mateixa forma a la 1a i 3a persona del plural.
  • Exemple: deure (degui, deguem, deguin), coneixer (conegui, coneguem, coneguin), riure (rigui, riguem, riguin).

Descarregar

PDF Word HTML