Guia de Cooperació al Desenvolupament i Ajuda Internacional

1. Diferència entre Cooperació al Desenvolupament i Ajuda al Desenvolupament

El terme cooperació és més ampli que el terme ajuda al desenvolupament. Són tot el conjunt d’actuacions que porten a terme ens governamentals (administracions públiques, etc.) i agents no governamentals (ONG, etc.) amb la finalitat d’ajudar al progrés dels països pobres, entenent desenvolupament com a desenvolupament econòmic, social, etc.

Es busca equilibrar les relacions entre països rics i pobres, països nord i sud.

L’ajuda al desenvolupament consisteix en la transferència de diners per part d’agents governamentals o no governamentals. Aquests recursos financers poden ser retornables (crèdits) o no. La finalitat és la mateixa. Aquests diners, l’ajuda financera, pot estar destinada a qualsevol àmbit de la política al desenvolupament.

Dins de l’ajuda al desenvolupament hi ha una sèrie d’instruments financers específics:

• La més antiga és l’ajuda alimentària.
• Un altre instrument és el suport als programes d’ajust estructural per obtenir un equilibri a nivell macroeconòmic.
• Una altra política seria augmentar el pressupost del país receptor (s’usa menys per temes de corrupció).

El que més s’usa és l’ajuda humanitària. Va més enllà de l’ajuda alimentària. Aquesta ajuda la reben els països que han patit situacions extremes (guerres, tsunamis, etc.). Consisteix en garantir la vida de les persones (menjar, roba, medicaments, etc.). Això es porta a terme per mitjà d’ONG (UNICEF, ACNUR, etc.) i també agents governamentals.

Per què ha guanyat tanta importància l’ajuda humanitària?

• Perquè amb les polítiques de desenvolupament costen molt de veure els resultats.
• En canvi, amb l’ajuda humanitària sembla que es veu més clarament on es destinen les ajudes.
• També degut al major impacte social que tenen les catàstrofes que porten a què actuï l’ajuda humanitària.

2. La Cooperació al Desenvolupament: Comercial, Financera i Tècnica

a. Cooperació Comercial

Els països desenvolupats donen un tracte diferencial (aranzels més baixos) als productes que venen dels països en desenvolupament (pobres). Així, els països en desenvolupament podran anar introduint-se als mercats internacionals.

Aquesta cooperació es pot manifestar de 3 maneres:

1. SPG (Sistema de Preferències Generalitzades)

   Aquest sistema el crea cada país desenvolupat. Es va crear a partir de la petició dels països en desenvolupament. S’hi inclouen totes les rebaixes aranzelàries als productes manufacturats (productes) als països en desenvolupament. No pot haver-hi discriminacions entre països en desenvolupament.

2. Règim Comercial PMA (Països Menys Avançats)

   La UE és qui té el règim més beneficiós per als països en desenvolupament. L’acord es diu “Tot menys armes”. Els països en desenvolupament poden entrar qualsevol producte sense aranzels, menys armes. D’altra banda, l’arròs i els plàtans han anat tenint una reducció dels aranzels més lenta, ja que els països en desenvolupament tenen avantatge comparatiu i hi hauria el risc d’invasió d’aquests productes.

3. Acords entre Països

   Es permeten sistemes diferencials amb grups específics de països en desenvolupament. Per exemple: acords UE-ACP (Àsia-Carib-Pacífic). És un sistema propi de rebaixes aranzelàries, un sistema comercial preferencial que permet la lliure entrada sense aranzels de la gran majoria de productes manufacturats i d’una gran majoria de productes agrícoles, menys aquells que poden afectar l’economia del propi país desenvolupat.

Ens trobem amb tot això que els productes en desenvolupament, en conjunt, aquesta liberalització comercial, no ha estat del tot exitosa, ja que amb el pas del temps, s’ha produït una erosió d’aquests tractes especials, ja que l’aranzel GATT també s’ha anat reduint.

Aquests països no tenen un equilibri macroeconòmic. Haurien de millorar pel costat de l’oferta i també les seves infraestructures per al comerç, etc.

b. Ajuda Financera

(Vegeu punt 1: Ajuda al Desenvolupament)

c. Assistència / Cooperació Tècnica

Fa referència a la transmissió d’experiències, idees, etc. Ho poden fer agents governamentals o no governamentals.

3. L'Ajuda al Desenvolupament (AD): L'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)

L’ajuda al desenvolupament són transferències financeres, però tan sols d’origen públic. L’AD té un grau concessional, que implica que la part dels diners d’origen públic que es mouen dels països desenvolupats als països en desenvolupament ha de ser un 25%.

A la IIª UNCTAD es va sol·licitar un 0,7% del PNB com a ajuda oficial al desenvolupament. La majoria de països no ho van complir. Novament, en reunions del Consell Europeu, s’ha reactivat la idea i s’intentarà portar a terme.

El CAD (Comitè d’Ajuda al Desenvolupament) elabora les estadístiques internacionals que ens permeten comparar quins països són els que donen més en funció del seu PNB. També permet veure com s’han destinat les ajudes. Fa una anàlisi quantitativa i qualitativa.

L’ajuda lligada és quan es donen diners amb la condició que els països receptors importin del país donant els seus productes.

L’ajuda no lligada o desvinculada són ajudes sense altra vinculació.

4. Com Vincular la Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuda Humanitària?

Hi ha d’haver algun mecanisme que vinculi el curt termini (C/T) de l’ajuda humanitària amb el llarg termini (L/T). Així doncs, l’ajuda humanitària no només ha de ser assistencialista, puntual, sinó que també ha d’ajudar a la reabilitació. Així lliguem la cooperació al desenvolupament i també creem un sistema de prevenció de conflictes.

5. Principals Organitzacions Internacionals en Cooperació al Desenvolupament

Ajuda al Desenvolupament:

• Grup del Banc Mundial
• Bancs Regionals de Desenvolupament
• O.I. especialitzades (ACNUR, UNICEF, PMA (Programa Mundial d’Aliments),...)
• ONGs
• AIF (Associació Internacional de Foment) – pot imposar més o menys concessions (crèdits tous)

Assistència Tècnica:

• PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) – coordina els paquets d’assistència tècnica.

Cooperació Comercial:

• UNCTAD
• GATT/OMC

6. Béns Públics Globals

A principis de la dècada dels 90 hi ha un canvi en la motivació dels països donants. Els països desenvolupats veuen que degut a la globalització, problemes en altres països creen externalitats negatives. Així, els països rics consideren que ara ja no només s’ha d’actuar solidàriament, sinó que també per garantir els béns públics globals:

• Pau mundial
• Seguretat mundial
• Sistema financer internacional segur
• Sistema de lluita contra el canvi climàtic
• Sistema comercial just
• Sistema per evitar la transmissió de malalties

A partir d’aquí, des de Nacions Unides, s’han començat a celebrar conferències internacionals impulsades des de l’ONU amb la finalitat que els països arribin a compromisos, però ara ja sí d’acció. Tot això va culminar amb la Conferència del Mil·lenni, on es van establir objectius quantificables.

7. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Els principals Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni són:

• Reduir la pobresa a la meitat en el període 1990-2015.
• Educació, igualtat de gènere, etc.

8. La Cooperació Espanyola al Desenvolupament

Espanya canalitza el 60% de la seva AOD de manera bilateral i el 40% de manera multilateral.

• De manera bilateral vol dir directament amb el país receptor (Amèrica Llatina, Marroc,...).
• De manera multilateral, a través de la Comunitat Europea en un 30% i en un 10% aportacions als organismes internacionals (OI).

S’ha criticat d’Espanya que als 70s va fer servir l’ajuda lligada. Va crear els FAD (Fons d’Ajuda al Desenvolupament). No es van crear per ajudar ben bé, sinó per afavorir les exportacions espanyoles. Actualment es demana un replantejament perquè deixi de ser ajuda lligada.