Guia del Comerç Internacional i la Unió Europea
El comerç internacional i la UE
1. El comerç internacional
Dins del comerç internacional es distingeix qui lliura i qui rep béns i serveis. Hi ha països que no tenen certs tipus de béns i serveis i, per això, es produeix aquest intercanvi:
- Exportador: Lliura béns i serveis a un país estranger.
- Importador: Rep béns i serveis d’un país estranger.
Compte: En funció de l’operació, pot ser internacional (UE-USA) o exterior (dins del mateix bloc comercial, com Espanya-França).
- Territori duaner: Zona geogràfica on hi ha lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir amb les fronteres polítiques d’un país.
- Balança de pagaments: Document comptable en el qual es registren les transaccions entre un país i la resta del món durant un període de temps determinat.
1.1. Les divises
El comerç internacional es fa amb divises (qualsevol moneda que no sigui la del propi país).
1.2. El benefici del comerç internacional
Si un país és bo en la producció de béns i serveis, té un avantatge. Si és millor que els altres, té un avantatge comparatiu: vol dir que s’especialitzen en béns i serveis que produeixen millor que els altres.
2. Proteccionisme contra lliure comerç
Hi ha certs tipus de béns que un país no es pot permetre el luxe de deixar de produir, ja que això faria dependre de l’exterior (armes, tecnologia…). Per aquest motiu, els països regulen l’entrada de productes estrangers: és el proteccionisme.
El proteccionisme és un conjunt d’accions que té com a finalitat restringir l’entrada de productes estrangers per protegir els interessos nacionals.
| PROTECCIONISME | LLIURE COMERÇ |
|---|---|
| Protecció d’indústries estratègiques (defensa nacional). | Més varietat i quantitat de béns i serveis gràcies a l’especialització. |
| Foment de la industrialització i creació d’ocupació. | Més qualitat i millors preus com a resultat d’una competència més intensa. |
| Desenvolupament d’indústries emergents. |
2.1. Barreres al lliure comerç
Mesures principals:
- Aranzels: Gravar les importacions amb impostos.
- Quotes: Fixar límits a la quantitat de productes estrangers.
- Subvencions: Ajudar les indústries nacionals per produir més barat o amb més qualitat, protegint els llocs de treball.
- Barreres no comercials: Traves a les importacions mitjançant complexos tràmits burocràtics, compliment de normes de qualitat o etiquetatges especials que encareixen el preu.