Guia essencial d'escriptura i gramàtica

Narrativa

Narrar consisteix a relatar uns esdeveniments reals, versemblants o imaginaris, amb la finalitat d’entretenir o informar segons l’objectiu del narrador.

Estructura del text

Les fases de la narració són el plantejament, el nus i el desenllaç. Aquestes tres fases es corresponen amb un abans, un procés i un després, respectivament.

• En el plantejament es presenta la situació inicial de l’acció: espai, temps i personatges.
• En el nus es desenvolupen els fets principals, els quals provoquen un conflicte o una complicació.
• En el desenllaç s’arriba a la resolució del conflicte argumental.

Lèxic

Mots patrimonials

Els mots patrimonials són els que han evolucionat al llarg del temps des del seu origen llatí, germànic o àrab.

Cultismes

Els cultismes són paraules que s’han incorporat més recentment al català des d’una llengua clàssica i que, per tant, no han sofert la mateixa evolució que els mots patrimonials, sinó que han estat preses de la llengua clàssica tal com eren i s’han adaptat.

Pseudoderivats

Els pseudoderivats són mots, generalment cultes, que procedeixen del llatí i, per tant, no han passat per l’evolució fonètica de les altres paraules.

Oracions subordinades substantives

L’oració subordinada substantiva és aquella oració que realitza la funció pròpia d’un substantiu dins de l’oració principal.

Les oracions subordinades substantives es poden classificar segons les funcions possibles del SN en l’oració.

• Subjecte: substitueixen el subjecte, l’agent de l’acció, dins la principal.
• CD: substitueixen el CD de la principal, indicant l’objecte sobre el qual recau l’acció del verb.
• Atribut: substitueixen l’atribut de l’oració principal formada amb un verb copulatiu (ser, estar, semblar i aparentar), de manera que indiquen una qualitat relativa al subjecte de la principal.
• CI: substitueixen el CI, és a dir, indiquen qui rep l’acció de l’oració principal.
• CRV o Preposicional: substitueixen el CRV o preposicional de l’oració principal.
• CN: substitueixen el CN, presentant una de les característiques o qualitats que n’especifica el significat.
• C. Adjectiu: complementen un adjectiu, acabant-ne de precisar el significat.

Les preposicions que enllacen complements al nom, a l’adjectiu o al verb desapareixen quan l’estructura que complementa aquestes paraules és introduïda per la conjunció que.

• C de Nom: La idea de... / la idea  que l’espiïn la turmenta.
• C. Adjectiu: És conscient de... / És conscient  que ha de canviar.
• C. Prep.: S’oblida de... / S’oblida que el temps passa ràpid.