Guia Essencial de Lingüística Catalana: Bilingüisme, Estandardització i Gramàtica

El Bilingüisme: Conceptes i Tipologies

Parlem de multilingüisme o plurilingüisme quan ens referim a l'ús de dues o més idiomes per part d'un individu o d'una comunitat, o a la comunicació entre parlants de diferents idiomes. El bilingüisme és un cas particular del multilingüisme, centrat en l'ús de dues llengües.

Bilingüisme Individual

És l'ús de dues llengües per part d'una persona. Pot ser simètric, quan es parlen dues llengües amb la mateixa fluïdesa, o asimètric, per raons pràctiques.

Bilingüisme Territorial

Aquell que es dona quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l'idioma.

Bilingüisme Social

Consisteix en la utilització, en un mateix territori, de dues llengües: una autòctona i l'altra sobrevinguda. Respecte a la situació legal, podem distingir entre bilingüisme oficial i no oficial. En el primer cas, hi ha cooficialitat lingüística.

El Procés d'Estandardització Lingüística

L'estandardització lingüística crea una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt. Garanteix una intercomunicació eficaç i per això s'utilitza en els mitjans de comunicació, educació, administració pública i comerç. És un procés social orientat a fixar una varietat comuna, apta per a tots els usos i a disposició de tots els parlants.

Consta de quatre condicions fonamentals:

• 1. Selecció

  D'una varietat geogràfica existent o la combinació de més d'una. Acostuma a operar-se damunt una determinada varietat per motius de prestigi social.

• 2. Normativització

  De la varietat per al seu ús oral i escrit. L'estàndard resulta de posar en pràctica la normativa.

• 3. Adequació

  De la varietat a tots els usos i àmbits. Es tracta d'un desenvolupament de la tasca codificadora, que es completa amb la confecció de diccionaris.

• 4. Acceptació

  Per part de la massa parlant i en tots els contextos. El procés d'estandardització no triomfa si la varietat estàndard no s'implanta en tots els àmbits de la comunicació.

Situació Actual del Català: Dades i Estatus

El català és parlat per més de 9 milions de persones, sent la novena llengua de la Unió Europea. Compta amb un ampli teixit social que li dona suport. El territori on es parla està dividit en quatre estats: Andorra, França, Espanya i Itàlia.

És una llengua codificada amb autoritat lingüística reconeguda i diccionaris d'equivalència amb les llengües més importants del món. Disposa de premsa escrita, emissores de ràdio i canals de televisió. Des de 1990, es tradueixen al català els tractats i textos fonamentals de la UE.

L'estatus social del català depèn d'on es parla: a Andorra té oficialitat única; a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià és cooficial amb el castellà.

Ús de "Per què" i "Perquè"

Per què

• 1. Com a pronom relatiu: (equivalent a 'el qual', 'la qual', 'els quals', 'les quals')

  Exemple: Les qüestions per les quals s'interessa són molt variades.

• 2. Com a interrogatiu o exclamatiu: (equivalent a 'quin motiu')

  Exemple: Avui entenc per què heu votat.

Perquè

• 3. Com a conjunció causal: (equivalent a 'ja que', seguit de verb en indicatiu)

  Exemple: Llanceu aquest calendari perquè està destrossat.

• 4. Com a conjunció final: (equivalent a 'a fi que', seguit de verb en subjuntiu)

  Exemple: Omple un pot i deixa'l al foc perquè bulli.

• 5. Com a substantiu: (equivalent a 'el motiu')

  Exemple: Estem investigant el perquè de tant enrenou.