Guia sobre l'Evolució Humana i Teories Evolutives

Cronologia de l'evolució humana

• Australopithecus: 3,7 a 1 Ma
• Homo habilis: 2 a 1,3 Ma
• Homo erectus: 1,6 Ma a 200.000 anys
• Homo sapiens neanderthalensis: 150.000 a 40.000 anys
• Homo sapiens sapiens: 35.000 anys a l'actualitat

Proves i mecanismes de l'evolució

Òrgans anàlegs i evolució convergent

Tenen la mateixa funció però estructura diferent. Exemple: l'ala d'un colom i l'ala d'una libèl·lula. Ambdues estructures són adaptacions al vol, però tenen orígens diferents.

Òrgans homòlegs i evolució divergent

Mateixa estructura interna però sovint funcions diferents. L'extremitat anterior d'una balena està adaptada a la natació, la del ratpenat està adaptada al vol; s'han adaptat segons el medi.

Òrgans vestigials

Estructures primitives que han perdut funcionalitat, com l'apèndix o el queixal del seny.

Proves de l'evolució

Paleontològiques, morfològiques, embriològiques, biogeogràfiques i bioquímiques.

Teories evolutives

• Lamarckisme: Teoria del transformisme.
• Darwinisme: Teoria de la selecció natural.
• Neodarwinisme: Teoria sintètica.

Mecanismes evolutius

Mutacions, selecció natural, mida de les poblacions, l'aïllament i la influència de l'ambient en l'adaptació, la selecció i l'extinció.

Selecció natural i adaptació

La selecció natural és el procés pel qual el medi natural elimina aquells individus pitjor adaptats. L'adaptació és la capacitat que tenen els éssers vius per superar canvis en el medi ambient. A mesura que les condicions ambientals canvien, les espècies o bé es van adaptant o bé desapareixen.

Diferències entre Lamarck i Darwin

El darwinisme nega que els caràcters adquirits sota pressió de l'ambient s'heretin. En canvi, Lamarck no considera que la selecció natural sigui el mitjà pel qual evolucionen les espècies.

Neodarwinisme

Incorpora el darwinisme i és capaç d'explicar allò que aquest no va fer: per què hi ha tanta diversitat dins una espècie? La genètica és la clau que utilitza el neodarwinisme per explicar aquesta diversitat.

Genètica i espècie humana

Tots els éssers vius comparteixen la mateixa estructura molecular, fet que demostra que formen una llarga cadena evolutiva. La variabilitat dins d'una mateixa espècie s'explica mitjançant les mutacions genètiques.

L'hominització

L'espècie humana pertany a la família dels homínids i s'assembla als pòngids (orangutans, ximpanzés i goril·les). L'hominització implica:

• Reducció dels maxil·lars i canvis en la dentició.
• Posició erecta permanent i marxa bípeda.
• Augment de la capacitat craniana i progressiva complexitat de l'encèfal.

Comparativa anatòmica

• Australopitec: Tenia front aplanat, arcs ciliars, perfil de la cara inclinat cap endavant, mandíbula forta i posició erecta però imperfecta.
• Homo sapiens sapiens: Crani més globós, front més ample, sense arcs ciliars i la cara vertical.