Guia sobre les faules, el llenguatge i les seves funcions
Les faules i els apòlegs
Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals, que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d'una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s'anomenen apòlegs.
Autors i obres destacades
- Isop, de Diego Velázquez
- El llop i l'anyell, de Jean de La Fontaine (1621-1695)
- La Cigala i la Formiga
- Ramon Llull (1235-1315): L'agró i el cranc
Hiperònims i hipònims
La paraula que indica la classe, el grup o el camp semàntic al qual pertany l'objecte (vehicle) té un sentit més ampli que la paraula definida (trineu), que té un sentit més limitat. La paraula que té un sentit més ampli s'anomena hiperònim i la paraula que té un sentit més limitat rep el nom d'hipònim.
El llenguatge verbal i no verbal
Llenguatge verbal
És el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d'un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret.
Llenguatge no verbal
Comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Els signes no verbals són molt diversos; poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos i de l'expressió facial, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els plors, els gemecs, els badalls, etc.).
Les funcions del llenguatge
- Referencial o informativa: l'emissor centra l'interès en el referent. Es limita a transmetre informació objectiva sobre un aspecte de la realitat.
- Emotiva o expressiva: l'emissor centra l'interès en el mateix emissor. Expressa les seves opinions o els seus estats d'ànim.
- Conativa o apel·lativa: l'emissor centra l'interès en el receptor. Pretén que el receptor actuï d'una manera determinada.
- Fàtica o de contacte: l'emissor centra l'interès en el canal. Inicia la comunicació, la interromp, la continua o la finalitza: assegura el contacte amb el receptor i comprova si el canal funciona.
- Poètica o retòrica: l'emissor centra l'interès en el missatge. Modifica la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós.
- Metalingüística o descriptiva d'un llenguatge: l'emissor centra l'interès en el codi. Fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d'un sistema de signes.