Guia de Filosofia: Ètica, Llibertat i Pensament
Catalitzadors i paràsits del pensament
Catalitzadors: Afavoreixen el pensament
- Concentració: Si només penses en una cosa, tindràs més camp per pensar.
- Tranquil·litat: Et concentraràs millor; si estàs tranquil, podràs pensar amb claredat.
- Imaginació: Pots pensar de diferents formes i arribar més ràpid a la resposta.
Paràsits: Dificulten el pensament
- Distracció: El soroll impedeix la concentració i l'esforç mental.
- Peresa: Sense ganes de pensar, no arribaràs enlloc.
- Rutina: Trenca la possibilitat de fer les coses de manera diferent.
Comparativa: Ètica d'Aristòtil vs. Epicur
L'eudemonisme d'Aristòtil sosté que el bé suprem que persegueixen els humans és la felicitat. En canvi, l'hedonisme d'Epicur afirma que els humans ens guiem principalment per la recerca del plaer.
Diferència entre llibertat positiva i negativa
- Llibertat d'elecció (Positiva/Interna): Depèn de tu; és la capacitat d'una persona amb plenes facultats mentals per decidir allò que vol.
- Llibertat d'acció (Negativa): Depèn d'altres i inclou llibertats com la de càtedra, expressió, moviment i pensament.
Definicions clau
- Codi deontològic: També anomenat codi ètic, és un recull de criteris adoptats per la deontologia amb normes i valors que assumeixen aquells que desenvolupen una activitat professional.
- Problema moral: Són problemes que se'ns plantegen sobre els nostres costums, actituds, projectes o accions, i que se solucionen segons la nostra moral.
- Axiologia: Branca de la filosofia que estudia els valors (ètics i estètics) per decidir el seu caràcter objectiu o subjectiu i la seva importància en les diferents cultures.
- Intel·lectualisme moral: Identifica la virtut amb el coneixement. Les males accions són producte del desconeixement; és a dir, no són voluntàries.
El deontologisme de Kant
Kant critica les ètiques materials perquè són hipotètiques (els actes no són bons al 100%), heterònomes (normes elegides pels altres) i a posteriori (basades en l'experiència).
En contraposició, proposa una ètica formal universalment vàlida, necessària, autònoma i a priori, posant èmfasi en la intenció d'actuar i no en la meta final.