Guia de Filosofia: Ètica, Política i Felicitat

Karl Marx: Legitimació de la revolució

Segons Karl Marx, tot el que existeix a l'univers és material. Critica l'estructura social dividida entre burgesia i proletariat, una relació anàloga a la d'amo i esclau. Pretén crear una societat d'homes lliures i iguals. Considera que la religió no permet al poble veure el que està passant realment.

La pau perpètua segons Kant

Immanuel Kant (1724-1804) defensa una estreta relació entre política i ètica. La seva tesi principal és que l'estat natural de la societat és la guerra. Proposa diverses condicions per assolir la pau:

• Els exèrcits permanents aniran desapareixent amb el temps.
• Cap estat independent ha de poder ser conquerit per un altre.
• La constitució civil pròpia de cada estat ha de ser republicana.

El seu lema era: "Sapere aude" (atreveix-te a saber). Kant somia en una època sense guerres i fa una crida als estats perquè la guerra sigui declarada il·legal. Distingeix entre la Naturalesa (el que som, la realitat) i la Llibertat (el que podem ser, la possibilitat).

L'ètica discursiva de Habermas

Per a Jürgen Habermas (1929), les normes morals sorgeixen del diàleg. La veritat apareix parlant i dialogant. Perquè un diàleg sigui vàlid, ha de complir unes condicions:

• Universalitat: els afectats han de poder participar-hi.
• Igualtat: tothom ha de tenir les mateixes possibilitats de parlar i ser escoltat.
• Llibertat: no hi pot haver coacció, s'ha de poder parlar de tot.
• Intel·ligibilitat: el que es diu s'ha de poder entendre.
• Veritat: el que es diu s'ha d'ajustar a la veritat i als fets; els participants han de ser competents.
• Veracitat: tota intervenció ha de ser sincera.
• Reversibilitat: s'ha de poder tornar enrere en les decisions.

L'ètica del deure de Kant

L'ètica de Kant es basa en una moral autònoma, on un mateix es dona la llei, fent-nos lliures. Nosaltres mateixos ens donem una llei (bona) que ha de ser universal.

Visions sobre la felicitat

Aristòtil: La felicitat és prudència

Per a Aristòtil, la felicitat és la vida bona (Eudaimonia), que consisteix en la racionalitat d'acord amb la nostra naturalesa. Sense intel·ligència no hi ha felicitat. La racionalitat ens porta al diàleg per viure bé. La prudència és un hàbit clau.

Epicur: La felicitat és plaer

Epicur sosté que has de fer allò que et dona plaer, però centrant-te en els plaers necessaris i naturals. Recomana no preocupar-se, sinó ocupar-se. El plaer és l'absència de dolor. No esperis res de ningú.

Estoics: La felicitat és acceptació

Per als estoics, la felicitat passa per renunciar a la felicitat. No la persegueixis; elimina el desig i seràs feliç, perquè res ni ningú et fallaran. La mort i el passat són inammovibles, accepta-ho. Mou allò que pot ser mogut i no vulguis moure allò que és inammovible.