Guia sobre els fluxos financers i el sistema econòmic

Fluxos financers: són el moviment continu de recursos econòmics suficients per fer front a l'existència contínua de necessitat de finançament entre els diferents agents econòmics. Es tracta de la constant anada i tornada de diners i de títols per respondre a les decisions de despesa i estalvi dels agents econòmics.

Relació entre economies domèstiques i sistema financer

Entre aquests dos existeix un doble flux de recursos financers: les famílies que componen el sector domèstic transfereixen fons al sector financer (mitjançant comptes d’estalvi) i el sistema financer ofereix mitjans per a les economies domèstiques.

Exemple:

• Crèdits personals.
• Préstecs amb garantia real o personal.
• Adquisició d’habitatge.
• Béns de consum.

Relació entre empreses i sector financer

Els fluxos són de major pes i volum que els de les economies domèstiques. En el finançament de les empreses es donen algunes situacions distintes a les de les economies domèstiques i també existeixen diferents productes. Aquests es produeixen per la necessitat econòmica de diners i es poden finançar mitjançant:

• Pòlissa de crèdit.
• Cartera de valors.
• Les distintes modalitats d'arrendament financer (leasing i rènting).
• Descomptes.

Relació entre sector financer, públic i domèstic

L'administració duu a terme un gran volum de despeses, per a les quals normalment obté finançament a partir dels impostos directes i indirectes.

Estats financers: documents clau

Són el conjunt de documents que ens permetran saber la situació real de l'agent econòmic. En aquests no podran faltar:

• Compte de resultats.
• Balanços.
• Estat de fluxos d'efectiu.
• Estat de canvis en el patrimoni.

Dipòsits d'estalvi i comptes corrents

Són dipòsits bancaris que s’obren en les entitats de crèdit. Els seus titulars tenen un talonari de xecs o qualsevol altre instrument de pagament financer amb els quals poden disposar dels fons dipositats o realitzar pagaments amb càrrec al compte.

Dipòsits d’estalvi

A diferència dels comptes corrents, aquest tipus de comptes solen oferir al client un tipus d’interès. En ells també es podran domiciliar rebuts i el cobrament de la nòmina.

Imposicions a termini fix

Ofereixen una major rendibilitat, però el client haurà de dipositar els diners a un termini de 3, 6 o 12 mesos. No els podrà tocar fins que no hagi transcorregut el temps pactat.