Guia de Formulació Química i Pràctiques de Física i Química

Guia de Formulació Química

Dins de la formulació química, trobem diferents tipus de compostos segons la seva estructura i valències:

• Òxids: Creuem els dos nombres d'oxidació; l'oxigen (O) sempre actua amb valència 2.
• Peròxids: L'oxigen dels òxids es transforma en el grup (O₂) característic dels peròxids.
• Hidròxids: Es formen amb el grup (OH) que actua amb valència 1.
• Hidrurs: L'hidrogen (H) actua amb valència 1.

Àcids Hidràcids i Oxàcids

Els àcids hidràcids acaben en -hídric i porten l'hidrogen (H) sempre al davant. Segons el grup de l'element:

• Fluor, Clor, Brom i Iode: actuen amb -1 (HE).
• Sofre, Seleni i Tel·luri: actuen amb -2 (H₂E).

Altres hidrurs específics inclouen: PH₃ (fosfina), AsH₃ (arsina), SbH₃ (estibina), NH₃ (amoníac), SiH₄ (silà) i CH₄ (metà).

Formulació d'Oxàcids

Els oxàcids es formen sumant una molècula d'aigua (H₂O) a l'òxid corresponent:

1. F, Cl, Br, I: Amb valències +1, +3, +5, +7 més H₂O (ex. X₂O₃ + H₂O → HXO₂). Els prefixos i sufixos són: hipo...-ós, ...-ós, ...-ic i per...-ic.
2. P, As, Sb: Primer es forma l'òxid i després s'afegeix aigua segons el tipus: meta- (+1 H₂O), piro- (+2 H₂O) o orto- (+3 H₂O).

Formulació de Sals

• Sals d'hidràcid: Són la suma d'un àcid hidràcid amb un hidròxid. Es manté el subíndex de l'hidròxid. Exemple: àcid clorhídric (HCl) + hidròxid de calci (Ca(OH)₂) = clorur de calci (CaCl₂).
• Sals d'oxàcid: Es realitza el canvi de sufixos -ic per -at i -ós per -it. Se substitueix l'hidrogen per l'element metàl·lic. Exemple: carbonat de calci → àcid carbònic (C⁺⁴ + O^-2 → CO₂ + H₂O → H₂CO₃). En treure els 2 hidrogens, queda Ca⁺²(CO₃)^-2 → CaCO₃.

Pràctica de Laboratori de Química

Objectiu: Estudiar la reacció en funció d'un gas i realitzar el càlcul del volum del gas obtingut.

Conclusions: En el moment que l'HCl i el CaCO₃ s'han fusionat, s'ha produït una reacció efervescent molt ràpida i molt clara. El color de la reacció ha estat sempre semitransparent, però quan s'ha produït l'efervescència, el color ha esdevingut blanquinós.

Pràctica de Laboratori de Física

Objectiu: Càlcul de la velocitat en un pla inclinat.

Conclusions: Concloem que la manera de calcular la V_f de la forma més exacta possible és tenint en compte el fregament i el coeficient mu (μ). També cal considerar el material, ja que si no hagués estat metall, el coeficient μ i la força de fregament (F_r) haurien donat un resultat diferent.

Hem assolit l'objectiu de calcular la velocitat d'una massa esfèrica en un pla inclinat; tot i que hi ha hagut algun petit error en el càlcul, els resultats són coherents i s'han resolt amb solvència. Finalment, creiem que els resultats variarien si la massa fos més gran o més petita, o si s'incorporés un electroimant que modifiqués la posició o un material que facilités el lliscament.