Guia de la Intervenció Social: Models i Planificació

Què és la intervenció social?

La intervenció social comprèn qualsevol procés o acció que, de manera intencionada i justificada, es programi i executi amb una finalitat social o cultural.

Objectius de la intervenció

• Millorar les condicions de vida de persones i col·lectius.
• Eliminar situacions que generin desigualtat.
• Estimular processos de dinamització cultural i mobilització social.

Àmbits d'actuació

• Atenció directa.
• Planificació, execució i avaluació de projectes.
• Orientació.
• Dinamització social o comunitària.
• Educació i formació.
• Ocupació del temps lliure.

Col·lectius d'intervenció

• Gent gran.
• Infància i adolescència en risc.
• Persones amb discapacitat o amb malaltia mental.
• Immigrants.
• Àmbit de drogodependències.
• Àmbit d'igualtat d'oportunitats entre sexes.

Models d'intervenció social

• Model assistencialista-paternalista: Se centra en les mancances i no té en compte les causes que les generen.
• Model tecnocràtic-burocràtic: L’Estat assumeix la planificació. Suposa la professionalització de les persones i les funcions per atendre aquesta realitat social. Acostuma a generar burocratització.
  • Model propi del període d’expansió de l’estat del benestar.
  • És un model vigent, en gran manera, en l’actualitat.
• Model democràtic-emancipador: Capacitar les persones perquè elles i les organitzacions puguin superar les dificultats.
• Centrada en la persona i les seves potencialitats.

Elements de la planificació

• Presa de decisions.
• Acció preparatòria d’una acció de futur.
• Consecució d’objectius concrets i clarament formulats segons la finalitat de la intervenció.
• Disseny d’activitats.
• Seguiment d’estratègies metodològiques, utilitzant uns recursos físics, humans i econòmics.
• Temporalització.

Condicions per a la planificació

• Coneixements teòrics i pràctics del sector o àmbit.
• Coherència i racionalitat.
• Reformulació crítica i contínua.
• Treball en equip: tasca comuna que dóna sentit a totes les actuacions.
• Aplicació pràctica en un àmbit concret i reformulació crítica de tot el procés.
• Formulació sistemàtica i ordenada de tots els elements que intervenen.

Principis de la planificació

• Coherència: relació entre els elements.
• Funcionalitat: bona planificació.
• Equilibri: en totes les situacions.
• Flexibilitat: que permet reajustaments del pla.
• Pertinença: de la tasca proposada.
• Economia: ús eficient de recursos.