Guia de Política Fiscal: Instruments i Teories Econòmiques

Economia2,68 KB

Instruments de la política fiscal

  • Despesa pública: Compres de béns i serveis (l'Estat paga i rep contraprestacions).
  • Transferències: No hi ha contraprestacions; l'Estat paga diners a un particular (ex: subsidi d'atur).
  • Impostos.

Tipus d'intervenció

Quan les administracions públiques apliquen accions per assolir objectius de caire econòmic, parlem de política discrecional. Quan l'Estat deixa fer i actuen els automatismes del sistema, en diem estabilitzador automàtic.

Polítiques discrecionals

Conjunt d'actuacions que porta a terme l'Estat per estabilitzar el cicle econòmic. Totes són polítiques de demanda (augment o disminució del PIB).

Política fiscal expansiva

Objectiu: Augmentar el PIB.

Instruments: Augment de les inversions en obres públiques, fomentar l'ocupació (tant pública com privada), augment de les transferències i disminució dels impostos.

Política fiscal contractiva

Objectiu: Frenar l'augment del PIB.

Instruments: Disminució de les inversions en obres públiques, disminució o congelació de les transferències a les famílies i augment dels impostos.

Estabilitzadors automàtics

Són aquelles partides del pressupost d'un estat que augmenten automàticament la despesa quan hi ha recessió o que la redueixen quan el país viu una etapa de creixement econòmic elevat.

  • Ingressos: Impostos progressius i proporcionals.
  • Despesa: Transferències i subsidis d'atur.

En èpoques de creixement, els impostos proporcionals incrementen i limiten el creixement. En èpoques de recessió, la proporció destinada a impostos baixa, permetent mantenir el consum i la inversió. Les transferències disminueixen en èpoques de creixement i augmenten en recessió.

Teories sobre l'atur

  • Neoclàssics: L'atur té l'origen en el funcionament del mercat de treball. Si el preu del factor és massa elevat, disminueix la demanda i hi ha atur. Consideren que l'atur és voluntari: si els treballadors acceptessin sous més baixos, serien contractats.
  • Keynesians: Si hi ha atur és perquè la demanda agregada (DA) és insuficient, fet que comporta una baixada de la producció. Proposen una política fiscal expansiva.
  • Escola (altres): L'atur sorgeix quan els treballadors estan ocupats en llocs equivocats i no produeixen allò que realment desitgen els consumidors.

Descarregar

PDF Word HTML