Guia de Sintaxi Catalana: Impersonalització, Passives i Pronoms

Altres llengües estrangeres3,44 KB

La Impersonalització Sintàctica

La impersonalització es pot manifestar de diverses maneres:

  • 3a p. Pl. Subjecte desconegut: Truquen i no sé qui deu ser.
  • 2a p. Pl. Valor genèric: Amb aquests llibres aprens molt.
  • 3a p. Sing. Verbs intransitius: Es parla molt d’ecologia.

El Complement Directe (CD) amb Preposició

El CD porta preposició (generalment a) si es tracta de:

  • Un pronom de relatiu.
  • Un interrogatiu.
  • Els pronoms tothom i tots.
  • Un pronom fort en correspondència amb un de feble.

Oracions Passives

Les passives (construïdes amb ser + participi) són un sistema per no expressar o deixar en un segon pla l’agent de l’acció, però sempre tenen subjecte: l’argument concordat amb el verb.

Passives Reflexives

Una altra forma de passiva és la construïda amb el verb en activa i el pronom se, amb l’argument pacient concordat amb el verb. Són les anomenades passives reflexives:

Exemple: Es venen pisos.

El Sintagma Nominal (SN)

Estructura bàsica: (Det.) + N + (Compl.).

El nom determina l’estructura i les propietats del SN.

Els complements del nom (Compl.) poden ser:

  • Sintagmes Adjectivals (S. Adj.)
  • Sintagmes Preposicionals (S. Prep.)
  • Oracions relatives

SN amb Noms Deverbals

Els noms deverbals deriven d’un verb mitjançant algun procés morfològic (detenció, arribada, envelliment...) i conserven el valor de predicat dels verbs dels quals procedeixen.

Adjectius dins el SN

Adjectius Qualificatius

Designen propietats de les entitats denotades pel nom.

Exemple: una persona feliç (es pot quantificar: molt / poc feliç).

Adjectius Relacionals

Denoten entitats i es construeixen com a complements amb noms de valor predicatiu.

Dues fórmules per diferenciar-los:

  1. Acompanyen el substantiu.
  2. Es diferencien perquè no poden portar al davant quantificadors (adverbis).

Exemple: una cursa mèdica (no es pot posar molt o poc).

Pronoms

Els pronoms no són mers substituts del nom, sinó que obeeixen a raons lingüístiques més complexes.

Funcions dels Pronoms

Pronoms Forts

Fan referència a persones o fan la funció de subjecte, o bé van precedits de preposició.

Pronoms Febles

Presenten formes morfològiques diferents segons la funció gramatical que realitzen dins l’oració:

  • CD (Complement Directe)
  • CI (Complement Indirecte)
  • CPR (Complement de Règim Preposicional)
  • CC (Complement Circumstancial)
  • CP (Complement Predicatiu o Preposicional)
  • Atr. (Atribut)
  • Subjecte indefinit

L'Ús del Neutre 'Lo' (Castellanisme)

Per substituir aquesta estructura castellana, és habitual l’ús de l’article masculí (Exemple: El més apassionant va ser la seva entrada en escena), i dels pronoms això i allò (Exemple: Això que expliques em resulta conegut).

En el cas de les oracions quantificades, el "lo" s’ha de substituir amb les alternatives pròpies de les exclamatives:

Incorrecte: *Lo bé que toca!

Correcte: Que bé que toca!

Descarregar

PDF Word HTML