Guia de Sintaxi Catalana: Impersonalització, Passives i Pronoms
La Impersonalització Sintàctica
La impersonalització es pot manifestar de diverses maneres:
- 3a p. Pl. Subjecte desconegut: Truquen i no sé qui deu ser.
- 2a p. Pl. Valor genèric: Amb aquests llibres aprens molt.
- 3a p. Sing. Verbs intransitius: Es parla molt d’ecologia.
El Complement Directe (CD) amb Preposició
El CD porta preposició (generalment a) si es tracta de:
- Un pronom de relatiu.
- Un interrogatiu.
- Els pronoms tothom i tots.
- Un pronom fort en correspondència amb un de feble.
Oracions Passives
Les passives (construïdes amb ser + participi) són un sistema per no expressar o deixar en un segon pla l’agent de l’acció, però sempre tenen subjecte: l’argument concordat amb el verb.
Passives Reflexives
Una altra forma de passiva és la construïda amb el verb en activa i el pronom se, amb l’argument pacient concordat amb el verb. Són les anomenades passives reflexives:
Exemple: Es venen pisos.
El Sintagma Nominal (SN)
Estructura bàsica: (Det.) + N + (Compl.).
El nom determina l’estructura i les propietats del SN.
Els complements del nom (Compl.) poden ser:
- Sintagmes Adjectivals (S. Adj.)
- Sintagmes Preposicionals (S. Prep.)
- Oracions relatives
SN amb Noms Deverbals
Els noms deverbals deriven d’un verb mitjançant algun procés morfològic (detenció, arribada, envelliment...) i conserven el valor de predicat dels verbs dels quals procedeixen.
Adjectius dins el SN
Adjectius Qualificatius
Designen propietats de les entitats denotades pel nom.
Exemple: una persona feliç (es pot quantificar: molt / poc feliç).
Adjectius Relacionals
Denoten entitats i es construeixen com a complements amb noms de valor predicatiu.
Dues fórmules per diferenciar-los:
- Acompanyen el substantiu.
- Es diferencien perquè no poden portar al davant quantificadors (adverbis).
Exemple: una cursa mèdica (no es pot posar molt o poc).
Pronoms
Els pronoms no són mers substituts del nom, sinó que obeeixen a raons lingüístiques més complexes.
Funcions dels Pronoms
Pronoms Forts
Fan referència a persones o fan la funció de subjecte, o bé van precedits de preposició.
Pronoms Febles
Presenten formes morfològiques diferents segons la funció gramatical que realitzen dins l’oració:
- CD (Complement Directe)
- CI (Complement Indirecte)
- CPR (Complement de Règim Preposicional)
- CC (Complement Circumstancial)
- CP (Complement Predicatiu o Preposicional)
- Atr. (Atribut)
- Subjecte indefinit
L'Ús del Neutre 'Lo' (Castellanisme)
Per substituir aquesta estructura castellana, és habitual l’ús de l’article masculí (Exemple: El més apassionant va ser la seva entrada en escena), i dels pronoms això i allò (Exemple: Això que expliques em resulta conegut).
En el cas de les oracions quantificades, el "lo" s’ha de substituir amb les alternatives pròpies de les exclamatives:
Incorrecte: *Lo bé que toca!
Correcte: Que bé que toca!