Guia de Tècniques Narratives: Personatges, Estructura i Estil
Contingut temàtic i tipus de personatges
Contingut temàtic -> Sentit del títol (literal, simbòlic, mixt), tema, argument, divisió en parts, anàlisi prèvia:
- Caracterització directa: el lector rep les informacions sobre el personatge a través del narrador o d'un altre personatge.
- Caracterització indirecta: el lector es va formant una imatge del personatge a mesura que en capta diversos detalls: la manera de vestir, les accions que fa, les relacions amb altres personatges, les xules que diu…
- Personatge pla: presenta una caracterització plena, acabada (només 1 o 2 trets els distingeixen sempre) cap dels trets que els caracteritzen no canvia des del principi fins al final.
- Personatge rodó: conté una caracterització en relleu, és a dir, presenta múltiples trets i van sent mostrats en cada fet que realitzen.
- Personatge principal: protagonista i antagonista.
- Personatge secundari: col·labora en les accions del principal de manera constant.
- Personatge fugaç: fa un paper episòdic i molt secundari, i desapareixen definitivament.
Estructura del text narratiu
Estructura text -> La novel·la és un relat de ficció, actualment escrit en prosa, abans quan la transmissió era oral s’escrivien en vers, que presenta uns personatges inventats, que actuen en un espai físic i en una època determinats. La història és explicada des de diferents punts de vista. El conte és una narració en prosa d’extensió breu, que posseeix uns regles pròpies diferents de la novel·la.
El conte popular generalment és anònim i presenta diferents formes: rondalla, llegenda, conte de fades... Té un caràcter fantàstic, presenta personatges sobrenaturals i la localització geogràfica és indefinida. Es transmeten oralment.
El conte literari, escrit per un autor conegut, és un exercici de concentració dels recursos expressius. Alguns contes poden ser realment l’embrió d’una novel·la. El fet de ser breu obliga l'autor a centrar-se directament en els fets, a prescindir de detalls i a presentar personatges esquemàtics. El final sol buscar sorprendre el lector o fer-lo reflexionar. Es sol buscar també implicar el lector del joc literari mitjançant les elipsis narratius.
El conte literari, escrit per un autor conegut, és un exercici de concentració dels recursos expressius. Alguns contes poden ser realment l’embrió d’una novel·la. El fet de ser breu obliga l'autor a centrar-se directament en els fets, a prescindir de detalls i a presentar personatges esquemàtics. El final sol buscar sorprendre el lector o fer-lo reflexionar. Es sol buscar també implicar el lector del joc literari mitjançant les elipsis narratius.
La descripció i categories morfològiques
Descripció: presenta i explica l'aspecte físic dels objectes i dels jocs o les característiques físiques i psicològiques dels personatges. La presència d'una descripció més o menys important sol afectar el ritme del relat, perquè constitueix una pausa en la successió temporal dels fets i les accions. Podem distingir 2 tipus de descripcions: objectiva: el narrador informa sobre les característiques dels objectes, dels jocs i dels personatges d'una manera concreta sense comentar-los ni valorar-ls. Subjectiva: les característiques dels objectes, dels jocs i dels éssers solen ser presentades per un personatge de la història que deixa entveure l'opinió o els sentiments que li produeixen aquests objectes o éssers descrits.
Freqüència de categories morfològiques
- Predomini de noms i adjectius sobre verbs: estil descriptiu, lent, matisat.
- Predomini de verbs sobre adjectius i noms: estil narratiu, verbal i ràpid.
- Predomini de noms abstractes: suposa un estil intel·lectualitzat o conceptualitzat mentre que el predomini dels noms concrets suposa un estil realista i descriptiu.
- Predomini de verbs d'acció: implica un estil dinàmic mentre que si predominen els d'estat i pensament un estil reposat i reflexiu.
- Absència d'adjectius explicatius: estil sobri, objectiu i ràpid.
- Presència i freqüència d'adjectius explicatius: estil subjectiu, valoratiu, lent, matisat.
- Escassesa d'articles ou adjectius demostratius: abstracte, generalitzador, afectiu.
- Abundor d'articles o adjectius demostratius: estil concret, individualitzador objectiu.