Guillem de Berguedà i la Societat de l'Edat Mitjana
Vida i fets de Guillem de Berguedà
El 3 de març de 1175 assassina el vescomte Ramon Folc de Cardona a Colltort, a qui havia dedicat els sirventesos Cantarai m'entré. Per aquest assassinat ha de fugir de Catalunya i perd bona part de les seves possessions. És entre 1175 i 1182 que fa el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Durant aquest període viu amagat i protegit pel vescomte Ramon de Castellbò.
Aquest mateix any mor Ponç de Mataplana, a qui ara dedica un sentit plany (Consiros cant e planc e plor). El 1187 se sap que deixa els seus béns als germans i als monestirs de Poblet i Santes Creus, com també als frares hospitalaris i als templers. Pel 1190 anuncia que vol anar a la cort d'Alfons VIII de Castella, on cerca protecció acompanyat d'Aimeric de Peguilhan. Entre 1195 i 1196 mor per ordre dels seus enemics, tal com diu la seva antiga vida provençal: "E puois l'aucis uns peons".
L'Edat Mitjana: Orígens i Identitat
L'Edat Mitjana s'anomena així perquè està al mig entre dues grans edats: l'antiga i la moderna. Aquesta etapa té deu segles, des del V fins al XVI. L'Edat Mitjana és el món dels nostres orígens i identitats, l'època del naixement de la majoria de les nacions europees que coneixem.
Els que resen, els que lluiten i els que treballen
La medieval és una societat rural amb un protagonista que cada cop creix més en les ciutats. Hi havia tres tipus de pensadors:
- Els sacerdots i cavallers: Gaudeixen de tots els privilegis.
- Els camperols i ramaders: Eren els més nombrosos i els que patien més la desigualtat social.
- Els burgesos: Habitants d'una ciutat.
Una societat religiosa, visual i oral
Era una societat religiosa on hi havia el clero i la cavalleria. Mentre que la cavalleria defensa la cultura laica i cortesana que li és pròpia, l'Església vol una societat sotmesa al poder eclesiàstic i a l'autoritat espiritual i política del Papa de Roma; per tant, d'aquesta tensió neix el dinamisme.
La cultura medieval és visual i oral. Totes dues, l'actual i la medieval, són societats de la imatge i l'oralitat. La nostra època ha pogut revolucionar l'emmagatzemament d'informació fins a límits inimaginables; en el món medieval, esdevenia molt difícil protegir, conservar i transmetre la informació.