Habilitats socials i comunicació: guia completa per a la teràpia de grup
Habilitats socials i comunicació
Habilitat: capacitat d'exercitar una tasca de la millor manera possible.
Relacions interpersonals: relacions que sorgeixen entre les diferents persones que la societat i els altres, i que suposa un aportament personal per compartir valors, coneixements...
Assertivitat: capacitat d'autoafirmar els propis drets sense deixar-se manipular pels altres.
Empatia: capacitat de posar-se al lloc de l'altre.
Escolta activa: habilitat d'entendre la conversa.
Prejudici: creença que es té abans de conèixer algú.
Habilitats socials: conductes que ajuden a relacionar-se amb altres.
Habilitats de comunicació: llenguatge estructurat i més tot, veu.
Comunicació
Comunicació paral·lela: estudi dels aspectes de la conducta verbal que no són llenguatge, però que complementen la informació.
Teràpia de grup: tipus de tractament en què sessions amb un mateix problema disposen d'un espai de trobada per treballar situacions o conflictes.
Mediació familiar: mètode d'intervenció en la resolució de conflictes en què una tercera persona intervindrà per ajudar i facilitar que arribin a un acord.
Relació d'ajuda: comunicació intel·ligent per poder establir-la, cal saber escoltar i entendre la realitat de l'altre.
Competències socials
Durant la infància i l'adolescència, les competències socials són necessitats bàsiques lligades a l'existència de relacions interpersonals intrapersonals.
Habilitats socials i comportaments: saludar, conversar, demanar ajut, demanar informació necessària.
Tipus de conducta: agressiu, assertiu, passiu.
Dinàmica de la paraula: que s'escolti.
Sentit de l'oïda: sentir sons.
Habilitat d'escoltar: concentrar-se per comprendre.
Habilitats: de comunicació, d'autoafirmació, per a l'expressió d'emocions i sentiments, alternatives als conflictes.
Problemes i barreres
Demostrar manca d'atenció al missatge de l'interlocutor, jutjar el que diu l'altre, deixar-se dur pels prejudicis envers l'altre. Escolta social més.
No viable: quan està cansat, quan l'altre no és important per a escoltar, quan es jutja el que l'altre diu, quan no hi ha disponibilitat anímica per a l'que escolta.
Procés de comunicació: és essencial per a la supervivència.
Tipus de comunicació: unidireccional, bidireccional.
Factors dels fluxos: habilitats de comunicació, actituds personals, entorn i circumstàncies.
Components de les habilitats: verbals, no verbals, paralingüístics.
Tècniques de comunicació verbal: mantenir contacte ocular, utilitzar frases curtes i simples, estructurar el missatge, efectuar retroalimentació.
Barreres de comunicació: prejudicis, egocentrisme, defensa psicològica, rol.
Aspectes bàsics: rostre, mirada, extremitats superiors, postura corporal, distància, silenci.
Aspectes condicionants de la veu: intensitat i volum de la veu, velocitat de la informació, to i varietat d'entonació, pauses en la conversa, ritme.
Psicologia i psiquiatria
Al pitjor moment psíquic de l'individu, cal ajustar-lo al seu grup de referència i a la comunitat d'existència.
Característiques del grup: participen entre 5 i 10 persones, dirigida per un terapeuta, durada de sessions establerta pel terapeuta, freqüència setmanal, existència de sessió = conversa.
Tipus de grup terapèutic: obert (persones diferents), tancat (persones iguals).
Objectius de la intervenció: disminuir o pal·liar símptomes, aprendre a interaccionar amb altres, millorar la comprensió dels problemes dels altres, prendre consciència dels problemes d'altres.
Efectes del grup: les persones s'ajuden les unes a les altres a l'hora de dur a terme canvis de conducta, s'alleugen tensions i angoixes.
Avantatges de la teràpia de grup: la persona té suport del terapeuta i del grup, el tractament ofereix un procés socialitzador, la possibilitat de ser testimoni d'activitats i conductes, cost econòmic menor que el tractament individual.