L'Habitació Vermella de Matisse: Anàlisi i Fauvisme

L'Habitació Vermella: Estil Fauvista

El Fauvisme és el primer moviment artístic d’avantguarda del segle XX. S’inicia al Saló de Tardor (París, 1905). Aquest saló era l’alternativa al Saló oficial. El 1905, s'exposaren quadres amb colors violents i, al mig de la sala, hi havia una escultura classicista. El crític Louis Vauxcelles, en veure-ho, va exclamar: «Donatello entre les feres!». L’apel·latiu «Fauves» (feres) va restar com a nom del moviment.

Els punts de partida són tres:

• Gustave Moreau, mestre de Matisse, predicà la no imitació i la creativitat. Per representar la realitat fidelment ja existia la fotografia.
• La pintura Postimpressionista: Gauguin i Van Gogh.
• L'art primitiu africà.

La característica més important del Fauvisme és l’autonomia del color respecte a la forma. El color és el protagonista de l’obra, l’element que marca l’expressivitat i el sentit vitalista de l’estil. S’utilitzen principalment colors primaris i complementaris que assumeixen la funció constructiva del quadre, en el qual desapareixen el clarobscur, la perspectiva tridimensional i el modelat. L’aplicació del color en pinzellades gruixudes i l’abundància de pasta dona expressivitat. El Fauvisme es caracteritza per l’actitud de rebel·lia davant la societat burgesa.

Henri Matisse: L'Artista Fauvista

Matisse és considerat un dels pintors més importants del segle XX. La seva fama arrenca de l’època del moviment fauve, però la seva evolució com a pintor va més enllà d'aquest estil. Matisse va començar a interessar-se per la pintura als vint anys, quan la seva mare li va regalar una capsa de pintures. L'any següent, va marxar cap a París per estudiar i dedicar-se a l'art.

El 1905, va obtenir un gran èxit quan va exposar, al Salon d’Automne, amb els seus amics, una sèrie de quadres que es caracteritzaven per l'ús lliure dels colors. Aquest estil es va definir com a Fauvisme i Matisse com el seu principal referent. A partir d'aquest moment, els germans Stein van començar a comprar-li obres.

Matisse es va interessar per l’expressió plàstica d’altres cultures: va viatjar a Espanya i Algèria en la recerca de noves gammes cromàtiques i va col·leccionar màscares africanes. A partir del 1908, el moviment «fauve» es va dissoldre i només Matisse va continuar fidel a l’exploració del color com a element bàsic.

El 1908, va exhibir al Salon d’Automne «La Dansa» i «La Música». Ambdues peces van ser qualificades d'«art caníbal» i es van veure com a pintura primitiva. Posteriorment a la Primera Guerra Mundial, es va establir a Niça i va pintar les odalisques, anomenades «pintures paradisíaques».

Durant els seus darrers anys, Matisse va esdevenir un home solitari i malalt que vivia prop de Niça. Va treballar en uns collages amb l'objectiu de realitzar l'àlbum «Jazz». Aquesta tècnica va ser una de les grans innovacions del moment.

Anàlisi Formal de L'Habitació Vermella

L'obra presenta un menjador burgès on una figura femenina prepara els detalls previs a un dinar. Sobre la taula hi ha gerros, fruites i flors, oferint un aspecte proper al decorativisme dels tapissos orientals i allunyant-se de les composicions convencionals.

L'eix de la composició és el color, de gamma reduïda però de gran intensitat. Predominen els colors primaris blau i vermell, que es complementen amb el verd de la finestra. La continuïtat entre el paper de la paret i les estovalles subratllen el caràcter bidimensional de l’obra. Així, queda anul·lada la noció d'espai en no utilitzar recursos de perspectiva. No hi ha cap font de llum; és el mateix color el que dona lluminositat, i ja no hi ha rastres d'ombres.

Interpretació de l'Obra

Contingut i Significació

• Tema: Plasma un tema que Matisse ja havia pintat en la seva obra La Taula, però aquesta vegada ha transformat un quadre amb influències impressionistes en una obra avantguardista i innovadora.
• Recepció: L'obra estava destinada a la mansió de Moscou del col·leccionista Serguei Shchukin.
• Significat: A través del color, l'artista apel·la a la part emotiva de l'espectador.
• Funció: Estètica, amb l'objectiu de proporcionar plaer i alegria.