Hàbits i autonomia infantil: procés d'adquisició i rutines diàries

1. Tractament globalitzador dels continguts

Els continguts nous s'incorporen als esquemes previs per donar lloc a aprenentatges més significatius.

De la necessitat a l'hàbit

Els adults assumeixen responsabilitat quan i com fer o no fer alguna cosa. Mentre creixen, els infants poden fer coses per si sols. Permetre i potenciar la satisfacció de les necessitats és clau, perquè afavoreix l'autonomia. La intervenció educativa és fonamental.

Habilitats

Són la capacitat física, psíquica i motriu per realitzar una acció. Es tracta de resoldre una situació de la millor manera possible. Les habilitats es divideixen en dos grups:

• Habilitats d'execució: conductes de la capacitat motriu. Inclouen el nivell de desenvolupament de la coordinació manual i oculomanual.
• Habilitats de planificació: habilitats cognitives, capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d'accions.

Hàbits

Són la possibilitat i la capacitat de fer. Es fan perquè és el període més crític, dinàmic i de major potencial de la vida per aprendre. Perquè existeixi un hàbit, cal que l'infant sigui capaç d'executar la conducta apresa de manera adequada i sense control. En comparació amb la rutina, els hàbits són:

• Constants: elaboren un marc d'actuació consolidat.
• Flexibles: adaptables a les característiques de l'entorn.

Un hàbit està adquirit i deixa de ser rutina quan s'aplica de manera autònoma, s'adapta a les necessitats i es fa sense esforç.

Ambient i procés d'adquisició d'hàbits d'alimentació

És important que l'adult actuï amb regularitat i estabilitat, i que aconsegueixi que l'infant estigui tranquil i relaxat en un entorn estable i coherent.

El procés aplicable als hàbits d'alimentació té tres fases:

1. Fixar la conducta que manifesta l'hàbit, mitjançant la repetició.
2. Incrementar l'estabilitat de la conducta desenvolupada.
3. Formar un hàbit cal seguir unes normes: repetició de la conducta, variació de contextos o situacions (generalització i transferència) i motivació perquè trobi sentit a la repetició dels seus actes i models.

També cal tenir en compte la imitació de les conductes dels models per part de l'infant.

Rutines

Les rutines mantenen la seqüència de fets i activitats diàries per ajudar a reconèixer i organitzar l'entorn:

• Des del punt de vista emocional i afectiu: fer diàriament les mateixes seqüències d'accions.
• En l'àmbit cognitiu: relacionar accions amb altres, establint relacions lògiques entre els esdeveniments i construint una xarxa cognitiva. Per exemple, seure a la taula i posar el plat.
• Exemple de convivència i adaptació a l'entorn social: acceptar pautes i ritmes.
• Des del punt de vista de les habilitats motrius: la repetició d'accions i comportaments ajuda a adquirir-les. Les rutines quotidianes faciliten l'adquisició d'hàbits, l'atenció i la concentració.

Autonomia

És la capacitat de prendre decisions i solucionar situacions sense ajuda. L'autonomia requereix capacitat motriu i capacitat cognitiva. Inclou la vessant individual i la social.