Helenisme: Escoles Filosòfiques i Ciència a l'Antiguitat

TRÀNSIT CAP AL PERÍODE HELENÍSTIC: Després de la mort d'Alexandre Magne i d'Aristòtil, s'inicia l'Helenisme. Es produeix una crisi a Atenas, causada per la pèrdua d'independència i d'esplendor en estar sotmesa a l'Imperi Macedoni i posteriorment al Romà. Es passa a una filosofia individualista en la qual el sàvi se centra en l'individu, allunyant-se de la reflexió política i metafísica. L'ètica és el saber més cultivat, però trenca la seva relació amb la política i desapareix la tradició de la paideia grega. L'ètica individual se centra en l'individu, en el seu mode de ser i de viure. Sorgeixen les escoles menors, que es preocupen per l'ètica, entesa com a art de viure, amb el caràcter individual de la filosofia; abandonen l'especulació política i metafísica, busquen l'ataràxia, entesa com a tranquil·litat existencial, i practiquen l'autosuficiència o autarquia.

Corrents menors:

• Epicureisme: fundat per Epicur de Samos. L'escola s'anomenava el Jardí i era l'única que permetia l'entrada a les dones. Buscaven el plaer (hedoné), en una ètica hedonista. El plaer era entès com a benestar del cos i tranquil·litat de l'ànima.
• Estoicisme: fundat per Zenó de Citi. En ser estranger no podia tenir propietats, per això va instal·lar la seva escola en un pòrtic (stoa). Va ser l'única escola que permetia l'entrada a esclaus. Buscaven l'ataràxia o imperturbabilitat de l'ànima, per la qual cosa rebutjaven el plaer i el dolor. Intentaven cultivar un caràcter fort, al qual no afectessin les emocions. Creien en el destí, interpretat com una raó còsmica, un Logos que regeix l'Univers, ja que tot estava predeterminat.

L'estoicisme va ser l'única corrent que va intervenir políticament, en considerar-se cosmopolita. Defensaven la igualtat i la llibertat de l'individu i, juntament amb els sofistes, van criticar l'esclavitud. Destaquen Sèneca i Marc Aureli.

Escepticisme: fundat per Pirró d'Elis. Practicaven l'abstenció de judici (epoché). No es pronunciaven ni s'aferraven a res per aconseguir l'ataràxia. Eren partidaris de l'autarquia. No dubtaven, s'abstenien, ja que era impossible trobar la veritat, per això no la buscaven. Una de les branques més importants va ser l'escepticisme acadèmic, que va sorgir de la Acadèmia platònica.

Cinisme: (kinos, gos, caní). Fundat per Antístenes, al qual va seguir el deixeble Diògenes. Buscava viure segons l'instint, duent una vida el més semblant possible a la dels animals, sense normes ni lleis. Era una corrent anticultural en la qual la idea d'autarquia es portava al límit.

Ciència i desenvolupament estaven molt presents en l'Helenisme. Alexandre Magne va fundar Alexandria, un gran centre d'investigació que va anomenar Museu. El més famós és la biblioteca, però va ser un centre de cultiu científic. Destaquen Arquimedes en geometria, Galè en medicina i Euclides en matemàtiques.

El període helenístic es prolonga després de l'absorció de la Hel·làde per l'Imperi Romà. Atenas segueix sent el centre filosòfic de l'Antiguitat i Alexandria, la seu científica, ja que els romans es limitaran a copiar el que havien fet els grecs.