L'Hermes de Praxíteles: Escultura Clàssica i Transició a l'Hel·lenisme

Hermes amb Dionís Infant (Praxíteles)

A) Fitxa Tècnica i Context Històric

Dades de l'Obra

• Autor: Praxíteles (~390-330 aC)
• Estil: Finals del grec clàssic
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Grup escultòric
• Cromatisme: Monocroma (originalment policromada)
• Localització original: Temple d’Hera, Olímpia (trobada el 1877)
• Localització actual: Museu Arqueològic d'Olímpia

Context Històric General (476 aC - 323 aC)

Aquest període s'estén entre les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Després que els perses sotmetessin les ciutats gregues de l’Àsia Menor, es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. Tot i que van ser derrotats a Marató (490 aC) i definitivament a la batalla de Salamina, les guerres van afeblir Grècia.

Un cop acabades les Guerres Mèdiques, es va iniciar la reconstrucció de l’Acròpolis. Aquesta reconstrucció, liderada per la Lliga de Delos i sota les ordres de Pèricles, va ser ostentosa, especialment amb la construcció del Partenó, per demostrar el poder d'Atenes.

Mig segle més tard, les ciutats gregues, molt afeblides per les Guerres del Peloponès, van ser sotmeses per Filip II de Macedònia (338 aC), pare d’Alexandre el Gran. Alexandre va projectar la creació d'un sol imperi, des d’Europa fins a l’Àsia, basat en la llengua i la cultura gregues. A la seva mort, però, l'imperi es va dividir en diferents regnes hel·lenístics.

Context Específic de l'Obra

Aquesta obra pertany a finals del període Clàssic i marca la transició cap a l’Hel·lenístic (segle IV aC). En aquest moment, Atenes perd l’hegemonia política a causa de les Guerres del Peloponès. Aquesta crisi i inquietud es reflecteixen en l’art, que comença a perdre la serenitat i l'equilibri típics del període clàssic anterior.

B) Estil i Característiques Generals

L'escultura s'adscriu als finals del grec clàssic, però ja incorpora elements de l'hel·lenisme:

• Segueix el cànon de bellesa de Policlet, mantenint el contrapposto.
• Els braços estan desenganxats del cos, creant més dinamisme.
• S'introdueixen característiques hel·lenístiques, com la representació més detallada de les teles i una major expressió dels sentiments.
• Els cossos són més efeminats (o andrògins), menys atlètics, i presenten formes més suaus i harmòniques.

C) Anàlisi Formal

Tractament del Material i Postura

El material emprat és el marbre, treballat amb gran qualitat tècnica i habilitat per aprofitar-ne les qualitats. És evident l’ús del trepà en el tractament del cabell, que crea un efecte de clarobscur més naturalista.

El déu es mostra en una postura relaxada, jugant amb l’infant, però mantenint la dignitat olímpica. L’anatomia és perfecta, proporcionada, harmònica i sensual.

La Corba Praxiteliana i el Moviment

L’anomenada corba praxiteliana, o arquejament del cos, sorgeix del recolzament indolent del colze en un tronc i de la descàrrega del pes corporal en una de les cames (la dreta). Aquesta corba fa que el cos es desplaci de l’eix vertical, donant una sensació d’equilibri entre moviment i repòs (contrapposto).

Composició i Expressió

La composició es resol per mitjà d’unes línies ascendents, amb la finalitat que l’atenció es centri en el rostre del jove Hermes. El joc de mirades i el gest tendre amb el nen marquen el punt culminant de l'escena.

• La cama dreta aguanta el pes del cos, ressaltant la línia dels malucs.
• La cama esquerra, lliure del pes, toca el terra amb la punta del peu.
• El braç dret està en tensió, amb l’espatlla lleugerament desplaçada.
• Hermes té el cap lleugerament girat. El rostre és més naturalista i mostra tendresa vers al nen.

Tot i la seva postura relaxada i l'anatomia perfecta, psicològicament Hermes sembla distant i inaccessible. Cal notar que el nen està poc aconseguit: el cap és petit i les proporcions allargades, poc pròpies d’un infant.

D) Anàlisi Significativa: El Mite

Aquesta escultura representa Hermes, déu missatger, dels lladres, dels comerciants i dels viatgers, portant en braços el seu germanastre Dionís, futur déu del vi i la festa. Hermes és un jove adult i Dionís encara és un infant.

El Mite de Dionís

Segons el mite, Zeus va matar Sèmele, mare de Dionís, per culpa d’un mal consell d’Hera, quan aquest encara no havia nascut. Zeus va obrir la panxa de Sèmele, va agafar el nadó encara no del tot format, se’l va cosir a la cama i allà el va acabar de gestar.

Hera, gelosa perquè Zeus l’havia enganyat de nou, volia matar Dionís, però Hermes el protegeix. A partir d’aquest punt, es troben dues versions de la història:

1. Hermes l'agafa i el porta amb les nimfes.
2. Hermes el porta perquè el cuidin els reis d’Orcamen.

L’escultura representa una pausa en el camí cap a algun d’aquests dos llocs, en el qual Hermes li dóna raïm al seu germà.