Història de l'AIT i la Segona Internacional Socialista
L'Associació Internacional de Treballadors (1864-1876)
L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) neix a Londres com el primer intent d'organitzar el proletariat internacional. Tot i tenir pocs afiliats (amb més força simbòlica que real), va ser un lloc clau de discussió teòrica. Hi van tenir una gran importància les Trade Unions, el cartisme, Marx i l'anarquisme.
Karl Marx fou la figura clau d'aquesta organització: va redactar els estatuts i el manifest inaugural. Com a cap del Consell General, va proclamar que l'emancipació serà obra dels mateixos obrers, els quals havien de conquerir el poder polític per destruir la societat burgesa i implementar el socialisme.
Organització i acords de l'AIT
L'AIT s'organitzava a través del Consell General o de seccions nacionals. En els congressos de Ginebra i Brussel·les es van adoptar acords de lluita fonamentals:
- Jornada laboral de 8 hores diàries.
- Oposició al treball infantil.
- Millora de les condicions de treball de les dones.
Conflictes interns i dissolució
Van sorgir problemes a causa de les diferències ideològiques entre anarquistes i marxistes:
- Bakunin (Llibertaris): Eren contraris a l'acció política i a la creació d'un Estat obrer; defensaven l'autonomia de les seccions enfront del Consell General.
- Marx (Autoritaris): Defensaven l'acció política i la sobirania del Consell General. Rebutjaven l'acció violenta i consideraven l'anarquisme una ideologia individualista i ingènua.
Aquestes diferències, juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió, van provocar l'expulsió dels anarquistes al Congrés de l'Haia (1872) i el trasllat de l'AIT als Estats Units, fins a la seva dissolució definitiva el 1876.
La Segona Internacional Socialista (1889-1916)
La Segona Internacional neix a París. Pel que fa a les seves característiques i organització, estava formada per partits polítics socialistes que acceptaven la legalitat democràtica. Es respectava l'autonomia dels partits i es va crear un Bureau Internacional a Brussel·les. En el Congrés fundacional es va fer una crida als treballadors perquè s'afiliessin als partits socialistes.
Símbols i grans debats
L'organització va tenir una gran repercussió mitjançant la creació de símbols com el Primer de Maig (jornada reivindicativa), l'himne de La Internacional i la lluita continuada per la jornada laboral de 8 hores. També es van produir grans debats i polèmiques:
- Revisionisme (Reforma o Revolució): Fou condemnat, tot i que no es va poder posar fi a la confrontació entre les diverses posicions.
- Imperialisme: L'imperialisme i la qüestió colonial havien de ser condemnats.
- Militarisme i la guerra: Hi havia una divisió entre els pacifistes (que es negaven a lluitar en una guerra burgesa) i els revolucionaris, com Lenin i Rosa Luxemburg, que defensaven que calia aprofitar el conflicte per fer la revolució.
El final de la Internacional
A la pràctica, la Primera Guerra Mundial va acabar amb la Internacional; l'eufòria patriòtica va posar els obrers al costat dels seus governs respectius (l'anomenada Unió Sagrada). Finalment, amb la Revolució Russa de 1917, el socialisme es dividí definitivament entre comunistes i socialdemòcrates.