Història de l'Anarquisme i el Socialisme a la Restauració

L'anarquisme a Espanya (1881-1897)

L'any 1881, la FRE (Federació Regional Espanyola) va canviar de nom i va passar a dir-se FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola). Aquesta organització, de perfil anarquista i amb Anselmo Lorenzo com una de les seves figures destacades, tenia pocs afiliats.

El canvi de nom va ser motivat per dues raons principals:

• La nova Llei d'Associacions, que declarava il·legals les institucions vinculades a la Internacional, fet que el canvi de nom permetia eludir.
• L'intent de donar una nova imatge a l'associació per atraure més afiliats.

La divisió interna i l'acció directa

Una facció del moviment, els anarcocomunistes (actius entre 1890 i 1897), eren partidaris de l'acció directa, la violència i el terrorisme. Amb posicions molt radicals, van dur a terme accions dures a Catalunya i Andalusia, tenint com a objectius l'Estat, la burgesia i l'Església.

Aquesta divisió interna de l'anarquisme va començar amb els fets de l'any 1883, arran d'un procés judicial contra un grup d'anarquistes que suposadament formaven part de "La Mano Negra", una presumpta organització secreta que actuava a Andalusia. El judici va acabar amb penes de mort per a alguns camperols, fet que va provocar que un sector dels anarquistes respongués amb violència, mentre que un altre va optar pel diàleg.

Els grans atemptats anarquistes

Els fets més destacats del sector radical van ser:

• 1893: Es van produir diversos atemptats amb bomba a Barcelona. Un dels més coneguts va ser l'atemptat contra el capità general de Catalunya, Martínez Campos. Com a rebuig a la repressió, es va llançar una bomba al Gran Teatre del Liceu, un símbol de la burgesia. La repressió posterior va ser contundent, amb 415 detinguts i sis afusellats.
• 1896: Un atemptat contra la processó de Corpus a Barcelona va causar nombrosos morts i més d'una trentena de ferits, no tots pertanyents a les classes altes.
• 1897: El Procés de Montjuïc, conseqüència de l'atemptat de Corpus, va jutjar 87 persones, amb un resultat de 5 penes de mort i 20 empresonaments. La resta van ser deportades. Aquell mateix any, l'anarquista italià Michele Angiolillo va assassinar el president del govern, Cánovas del Castillo.

Tots aquests fets van fer que Barcelona fos coneguda com la "Ciutat de les Bombes".

El marxisme: naixement del PSOE i la UGT

El marxisme va arrelar principalment a Astúries, Biscaia, València i Madrid. El seu origen a Espanya es remunta al 1872, quan, després de l'expulsió dels marxistes de la FRE, es va crear la "Nueva Federación Madrileña", amb Pablo Iglesias com a màxim exponent.

L'any 1879, aquesta organització es va transformar en l'"Agrupación Socialista Madrileña", també liderada per Pablo Iglesias, que va ser el precedent del PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol), el primer partit socialista d'Espanya.

Característiques del primer PSOE

Aquest nou partit tenia un seguit de trets característics:

• Era un partit obrerista de tendència marxista.
• Era partidari de la revolució social, però també de l'acció política.
• Tenia un caràcter reformista: reclamava l'ampliació dels drets socials, el sufragi universal, la reducció de la jornada laboral i la regulació del treball infantil.
• El seu òrgan de premsa era el diari "El Socialista", publicat per primera vegada l'any 1886.

La UGT i la Segona Internacional

L'any 1888 va néixer la UGT (Unió General de Treballadors), un sindicat vinculat al PSOE. La seva creació es va decidir durant el primer congrés del partit a Barcelona. Les seves característiques eren:

• Pretenia englobar tots els sectors de la producció, convertint-se en el primer gran sindicat de masses a Espanya.
• Era partidària de la negociació col·lectiva, sense renunciar a la vaga com a eina de pressió.

L'any 1889 es va fundar la Segona Internacional, amb l'objectiu prioritari de reivindicar la jornada laboral de 8 hores, i el PSOE s'hi va vincular ràpidament. Un any després, el 1890, es va promoure per primera vegada a Espanya la celebració del 1r de Maig, Dia del Treballador. Finalment, l'any 1910, el PSOE va obtenir el seu primer escó al Congrés dels Diputats, que va ser ocupat pel mateix Pablo Iglesias.