Història de l'Art: Del Rococó al Segle XX
Rococó
Neix a França (1715-1789). És l'art de l'aristocràcia, amb molta decoració, molt detallista. Destaca la pintura.
Arquitectura
Innovacions tècniques i culturals. Decoració d'ambients luxosos. Gran presència a França, Alemanya i Àustria. Artistes destacats: Cuvilliés, Neumann, Fischer. Palau urbà.
Pintura
Watteau (pinta coses quotidianes) i Boucher (tipus galant).
Marxant d'art: encàrrecs privats que superaven els oficials, en els quals es demanava pintura frívola, sensual i eròtica, i temes intranscendents.
Romanticisme
S'enllaça amb moviments revolucionaris i liberals del segle XIX. Art revolucionari, ambientat en terres exòtiques, amb misticisme del paisatge agitat. Dona emoció estètica. És un moviment pictòric. Domini del color sobre la línia, i utilització de clarobscurs i llums vibrants. Autors: Blake i Fuseli (precursors), Géricault, Delacroix, Friedrich i Turner.
Neoclassicisme
Segle XIX. La Il·lustració utilitza la raó com a fonament per a transformar la realitat. Apareixen idees liberals d'àmbit artístic amb l'objectiu d'explorar un nou corrent estètic. Redescobriment de l'art grec.
Arquitectura
Recupera estructures i elements arquitectònics grecs. Alemanya, Espanya i Anglaterra. Vignan, Soufflot, Ledoux.
Escultura
Claredat compositiva, mitologia. Artista destacat: Canova.
Pintura
París: centre de desenvolupament de la pintura neoclàssica. Jacques-Louis David, Gros, Ingres.
Realisme
Reacciona al Romanticisme i a la idealització de la història i la societat. Els artistes opten per representar la realitat i buscar allò que és tangible, i seran objectius.
- França: Courbet, Millet.
- Pintura de paisatge: sense contingut social, que intenta representar la realitat tal com era. Corot.
- Escola de Barbizon: volen captar la llum tal com era en aquell moment.
- Espanya: ambient pictòric que es debatia entre els principis del Romanticisme i el Realisme. Fortuny.
Arquitectura del segle XIX
Neix l'arquitectura historicista i exòtica, que té com a font d'inspiració l'arquitectura medieval i dona peu al neoromànic i al neogòtic.
- França: Viollet-le-Duc.
Nous materials (ferro) aplicats en edificis d'infraestructura (Torre Eiffel). Labrouste.
- Escola de Chicago: Sullivan.
Modernisme
Basat en línies corbes, columnes i arcs amb noves formes decoratives. Elements decoratius fets per artesans i horror vacui. Es divideix en dues línies:
- La línia sinuosa en la decoració: Guimard, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Gaudí.
- La línia més geomètrica: Mackintosh.
Pintura
Fotografia: grans avenços que fan replantejar la funció de l'artista. Gravat japonès.
Impressionisme
Pinzellada solta i lliure (sense línies). París: es van desenvolupar les teories artístiques.
- Tècnica: teoria sobre el color de Chevreul: relació entre els colors i els efectes de la combinació dels colors primaris (no utilitzaven el negre). Quadres de mides petites, realitzats au plein air.
- Temàtica: paisatges urbans i rurals.
Artistes destacats: Manet, Monet, Renoir, Degas, Mary Cassatt, Pissarro, Morisot.
Puntillisme
Punts petits superposats de colors complementaris. Artistes: Seurat i Signac.
Postimpressionisme
Recerca de la llibertat plàstica. Artistes:
- Cézanne: geometria, sobretot en paisatges.
- Toulouse-Lautrec: pintor de la bohèmia parisenca i innovador del grafisme publicitari.
- Gauguin: busca l'ideal estètic pur en el món rural de la Bretanya i Tahití.
- Van Gogh: expressa els seus sentiments.
Simbolistes
Moviment literari. Menyspreu per les coses materials, la fantasia i les emocions. Moreau, Rousseau, Ensor, Munch.
- El Modernisme: Klimt, Ramon Casas, Santiago Rusiñol.
Escultura
Rodin, Miquel Blay, Josep Llimona.
Anàlisi d'una obra pictòrica
- Classificació: títol, autor, cronologia, elements de suport, elements tècnics, mides, estil, època, ubicació.
- Iconografia.
- Elements formals i compositius: forma, composició, perspectiva, línia de l'horitzó, simetria/asimetria, geometria, línia compositiva, llum, cromatisme.
- Relació entre arquitectura i urbanisme.
- Característiques de l'estil i diferències amb altres solucions coetànies.
- Antecedents i influències posteriors.
- Funció i significat.
- Context.