Història de Catalunya: Comtes de Barcelona i la Corona Catalano-Aragonesa

Borrell II: La Proclamació de la Independència Catalana

A finals del segle X, el guerrer d'Al-Àndalus, Al-Mansur, organitzava una incursió cada primavera als regnes cristians del nord de la península. L'any 988 va decidir atacar Barcelona i, quan la tenia assetjada, el comte Borrell II va enviar missatgers al Rei de França (Hug Capet), del qual eren vassalls, demanant ajuda.

Hug Capet no va enviar ajuda, i Barcelona va caure en mans d'Al-Mansur, que la va saquejar. El comte Borrell II no es va desanimar i va refer la ciutat. Va enviar missatgers a Hug Capet, dient-li: "Un rei que no vetlla pels seus súbdits no mereix tenir-los", amb la qual cosa estava trencant els llaços de vassallatge i proclamant la independència. El rei de França, segurament avergonyit, no va respondre a tal mesura.

Guifré el Pilós: L'Unificador de Catalunya

En el segle IX, Catalunya era una Marca Hispànica, dependent de França. Els reis carolingis havien derrotat els àrabs i necessitaven protecció per part de França.

El comte Guifré el Pilós va decidir unificar pacíficament tots els comtats catalans i ho va dur a terme sota la seva autoritat. Com que ell era comte de Barcelona, va decidir repoblar el Pla de Barcelona, assegurant així l'activitat, la defensa de la ciutat i afavorint el comerç.

També va voler repoblar zones muntanyoses i va instal·lar monestirs, com els de:

• Ripoll
• Sant Joan de les Abadesses
• Montserrat

Aquests monestirs, de l'ordre dels benedictins, van fomentar la religió i la cultura.

Guifré el Pilós va iniciar la dinastia del Casal de Barcelona, que es va anar transmetent hereditariament i que va donar moltes glòries a Catalunya durant cinc segles.

També va contribuir a la creació de la Senyera. Quan va acudir en defensa de Carles el Calb, atacat pels vikings, i en ser ferit a la batalla, Carles li va concedir en agraïment una bandera mullant els dits a la seva ferida i posant-los a l'escut daurat.

Ramon Berenguer III: Expansió i Cultura

El segle XI, com a tota Europa, va estar caracteritzat pel feudalisme. Els nobles estaven preocupats per lluitar entre ells, i les fronteres no van variar.

Però a principis del segle XI, Ramon Berenguer III i els seus successors van aconseguir molts comtats francesos, per mitjà de compres i matrimonis.

Els comtes de Barcelona eren molt tolerants i sabien fer que els seus súbdits se sentissin millor amb ells. A Provença va néixer en aquests moments la poesia dels trobadors, que va passar a Catalunya. Així es va augmentar la cultura, la comunicació i el comerç, de manera que la societat anava obrint les seves finestres.

Va iniciar la reconquesta més avall del Llobregat, conquerint Tarragona i Balaguer.

Ramon Berenguer IV: La Creació de la Corona Catalano-Aragonesa

Es va caracteritzar perquè:

• Va unir Catalunya i Aragó, creant la Corona Catalano-Aragonesa per mitjà del seu matrimoni amb Peronella d'Aragó.
• Va ampliar els dominis de Catalunya cap al sud, fins a l'Ebre, conquerint la Catalunya Nova a l'Islam. Va ser molt important la conquesta de Lleida i Tortosa.
• Per repoblar la Catalunya Nova i evitar que tornés a caure en mans de l'Islam, va crear els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, de l'ordre del Císter.

Context de la Unió amb Aragó

Alfons el Bataller, rei d'Aragó, no tenia fills i, tot i ser un gran conqueridor, va trobar oposició dels nobles. Va nomenar hereu d'Aragó el seu germà Ramir el Monjo. Aquest va dominar els nobles (episodi de la Campana d'Osca) i es va casar amb Agnès de Poitiers. La seva filla, Peronella, per assegurar la continuïtat del regne, va ser promesa en matrimoni amb Ramon Berenguer IV (ella de 3 anys, ell de 12; un matrimoni ben avingut).

Gràcies a aquest matrimoni es va formar la Corona Catalano-Aragonesa i els comtes de Barcelona van adoptar també el títol de Reis.

Pere I el Catòlic: La Batalla de Las Navas de Tolosa

Entre els anys 1212 i 1214, hi va haver a Europa quatre batalles molt importants que van canviar la configuració del mapa europeu. La més destacada per a la península va ser la de 1212: la Batalla de Las Navas de Tolosa, entre els Almohades i els cristians del nord de la península.

Jaume I el Conqueridor: Expansió i Pactisme

Encara que Simó de Montfort se'l va quedar a l'edat de 3 anys, el papa Innocenci III va decidir portar-lo a un monestir templer d'Aragó, d'on es va escapar als 13 anys amb el seu cosí Guillem de Tolosa.

A Barcelona exercia la regència el seu oncle Sanç (que era tiet-avi de Jaume), el qual tenia problemes amb alguns nobles que volien recuperar el poder.

Jaume I va rebre el poder del seu oncle i va demostrar una habilitat fora del comú negociant amb els nobles i dirigint la política. Va formar un sistema de govern a la Corona, anomenat Pactisme, segons el qual tant Catalunya com Aragó conservarien els seus propis òrgans de govern, la seva cultura, les seves tradicions i la seva llengua. Però tots dos regnes estarien units pel respecte a la figura del monarca.

Un altre aspecte del Pactisme era que deixava a les ciutats governar-se pels seus propis òrgans de govern, però els demanava ajuda si havien de dur a terme alguna empresa exterior (conquesta).

Conquesta de Mallorca (1229)

L'any 1229 va reunir els nobles al monestir de Santes Creus i va planificar la conquesta de Mallorca, que era un regne de Taifes. Les naus van sortir de Salou i prop de Mallorca van patir una forta tempesta. Enmig d'aquesta, Jaume I va demanar ajuda a la Mare de Déu i, com que es van salvar, li va dedicar la Catedral de Palma. El setge de la ciutat va durar tres mesos i el rei de Mallorca, Abu Yahya, va resistir al Palau de l'Almudaina. Un cop es va culminar la conquesta, es va repoblar l'illa amb catalans i es va permetre als àrabs quedar-se si es convertien. Gràcies als àrabs, l'illa tenia un bon sistema de regadiu.

Conquesta del Regne de València (1236)

El 1236 va iniciar la conquesta del Regne de València, que era molt ric en agricultura. Jaume I va permetre que es quedessin els que es convertien al cristianisme, un cop va haver conquerit el Regne mitjançant el setge de la ciutat (episodi del 'Ratpenat').

El Regne de València va ser repoblat per catalans a la costa i per aragonesos a l'interior. Per això, a l'interior de València es parla castellà.

Com que es van quedar molts àrabs, en teoria convertits al cristianisme, l'agricultura va seguir sent florent i això va permetre assegurar l'alimentació de la Corona i augmentar el comerç. El Regne de València també tenia corts pròpies i, en virtut del Pactisme, ells podien prendre les seves decisions, sempre respectant la figura del Monarca.

En el seu testament va deixar: Aragó, Catalunya i València al seu fill Pere el Gran, i les Illes Balears, el Rosselló i la Cerdanya a Jaume II de Mallorca.