Història de Catalunya: Mancomunitat, Dictadura i Sexenni
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El projecte de federació o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar l'any 1911 per iniciativa d'Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona. Al 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, i Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista, en va ser elegit el primer president.
Competències i Finançament
Les competències de la Mancomunitat van ser molt migrades, ja que l'Estat mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. La Mancomunitat va ser tan sols un intent de concentració i gestió conjunta de les atribucions que ja tenien les Diputacions Provincials Catalanes. Tot i que el seu finançament era molt escàs, l'obra de la Mancomunitat de Catalunya va ser extraordinària gràcies a l'entusiasme d'Enric Prat de la Riba (fins al 1917) i, posteriorment, de Josep Puig i Cadafalch.
Obra Educativa i Cultural
Entre les diverses tasques va destacar l'obra educativa i cultural. Pel que fa a l'educació, es va dur a terme:
- Creació de l'Escola d'Estiu per a mestres.
- Construcció de molts centres escolars.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
El cop d'estat militar de Primo de Rivera, el 12 de setembre de 1923, es va produir en un context de profunda crisi:
- Crisi del sistema polític de la Restauració.
- Crisi econòmica causada per la I Guerra Mundial.
- Crisi social (vagues i atemptats).
- Conflicte colonial del Marroc.
Primo de Rivera va fer un pronunciament militar que, en principi, era de caràcter transitori. L'aprovació d'Alfons XIII i la poca resistència de la població van fer triomfar el cop d'estat.
Mesures Antidemocràtiques i Anticatalanistes
El cop d'Estat de Primo de Rivera va tenir una significació antidemocràtica i anticatalanista, que va comportar la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de símbols i usos culturals:
- Prohibició de l'ús públic de la llengua catalana.
- Prohibició de l'exhibició de la senyera.
- Prohibició de ballar sardanes.
El Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874)
El Sexenni Revolucionari fou l'etapa més democràtica del segle XIX, però també molt inestable.
El Pacte d'Ostende (1866)
Un grup de polítics demòcrates i progressistes van signar un pacte a la ciutat belga d'Ostende (1866) que incloïa un acord per:
- Destronar Isabel II.
- Crear juntes revolucionàries que organitzessin les masses populars, molt descontentes de la situació social i política.