Història de la Ciència: Química, Física i Astronomia
La Química: Orígens i Alquímia
Els antecedents de la química es troben en les antigues tècniques d'enbalsamament que feien servir els egipcis, conegudes com a «Khemeia». Els àrabs, durant la seva invasió, van arabitzar el nom i el van convertir en Al-kimiya. Posteriorment, els cristians el van cristianitzar, transformant-lo en Alquímia.
Els primers químics, coneguts com a alquimistes, es preocupaven principalment per dues qüestions:
- La transmutació dels metalls: La recerca de com convertir qualsevol metall en or. Influenciats per les teories de Leucip i Demòcrit, els alquimistes eren atomistes i creien en l'existència d'una pedra filosofal que facilitaria aquests canvis.
- L'elixir de la vida: La cerca d'una substància que atorgués la vida eterna.
La Física: Arquimedes i la Hidrostàtica
En física, destaca la figura d'Arquimedes, reconegut pels seus treballs en enginyeria i hidrostàtica. Se li atribueix la formulació del principi d'Arquimedes: Qualsevol cos submergit en un fluid experimenta una força ascensional equivalent al pes del volum de líquid desallotjat.
Com a enginyer, Arquimedes va destacar per la creació de politges, palanques, el cargol hidràulic i diverses màquines per defensar Siracusa, la seva ciutat natal, del setge romà. Després de les Guerres Púniques, va pronunciar la famosa frase: «Doneu-me un punt de suport i mouré el món». Finalment, va morir assassinat per un soldat romà, malgrat les ordres de capturar-lo viu.
Astronomia i Geografia: De l'Heliocentrisme a la Mesura de la Terra
En astronomia, un dels figures més importants va ser Aristarc de Samos (310-230 aC), el primer a defensar l'heliocentrisme a l'antiguitat i a parlar del moviment de rotació de la Terra sobre el seu propi eix. Va escriure una obra on especulava sobre les distàncies i mides dels planetes del nostre sistema solar.
Un altre astrònom rellevant va ser Hiparc de Nicea (190-126 aC), que va elaborar un catàleg de més de mil estrelles. Hiparc va tornar a defensar el geocentrisme i va ser el primer a calcular la durada de l'any solar, establint-la en 365 dies i 6 hores.
Claudi Ptolomeu (90-168 dC) va defensar el geocentrisme, seguint la línia d'Hiparc. Va escriure l'obra «Almagest» i va perfeccionar el sistema d'epicicles i deferents creat per Apol·loni de Perge, un model dissenyat per explicar el moviment dels planetes amb òrbites circulars.
Eratòstenes i la Mesura de la Terra
Eratòstenes (275-194 aC) va destacar com a matemàtic, geògraf i astrònom. Va escriure «Sobre la mesura de la Terra», on va calcular el perímetre terrestre. Va observar que, durant el solstici d'estiu a Siena, el sol queia perpendicularment, mentre que a Alexandria ho feia amb una inclinació de 7 1/2 graus (1/48 part d'una circumferència). Va deduir que multiplicant la distància entre Siena i Alexandria per 48 obtindria el perímetre terrestre.
A més, Eratòstenes:
- Va elaborar mapes del món conegut, anomenant-lo «oikumene».
- Va crear el calendari julià, que afegeix un dia extra cada quatre anys.