Història Constitucional de Veneçuela: De la Gran Colombia a la Constitució de 1999
Organització de la República
Organitzada com a república sota un règim centre federal dividit en províncies, cantons i parròquies regides per governadors, prefectes i jutges de pau respectivament. La divisió política territorial es va mantenir fins a 1864, quan es va adoptar la denominació d'Estats Units de Veneçuela i la divisió en estats, districtes i municipis, mantinguda fins avui. El 1953 es va tornar a la denominació oficial de República de Veneçuela. Es va recollir per primera vegada el principi d'uti possidetis iuris, que va establir com a territori nacional l'que havia correspost a la Capitania General de Veneçuela el 1810.
Període agropecuari
La Constitució de 1857: va abolir la pena de mort per delictes polítics i va abolir la esclavitud. Va ampliar el període constitucional a 6 anys i va permetre la reelecció.
La Constitució de 1858: la anterior va ser derrocada. L'any següent, arran del derrocament del president José Tadeo Monagas, es va promulgar la Constitució de 1858 a València. Va restablir el període constitucional a 4 anys i va tornar a prohibir la reelecció.
Constitució de 1874: va reduir el període constitucional a 2 anys, va establir el vot públic i firmat i va prohibir la reelecció.
Constitució de 1881: va reduir els 20 estats a 2 federacions i va crear el Gran Consell Federal, encarregat d'elegir el president (17 persones manejades per el president en directe).
1893: es va establir per primera vegada el vot directe, universal i secret per a l'elecció del president de la República. Va tornar el període constitucional a 4 anys i va crear el Consell de Govern.
1901: el vot va ser de 6 anys. El període de govern va eliminar el vot directe i universal. Va disposar que els consells municipals elegissin el president i els vicepresidents.
1904: es va reduir el nombre d'estats de 20 a 13 i es va crear el Gran Consell Electoral, amb representants dels estats, per elegir el president i els vicepresidents.
1909: va establir un nou període de 4 anys. Es va restablir els 20 estats i es va crear un nou Consell de Govern presidit pel vicepresident.
1914: el vot del període presidencial va ser de 7 anys. La durada legislativa va ser de 3 anys. La pena màxima era de 20 anys i va permetre la reelecció.
1922: es van crear 2 vicepresidents i es va eliminar el càrrec de comandant en cap de l'exèrcit.
1925: van ser considerades una de les constitucions més importants del govern gomecista. El president va tenir la garantia constitucional i es va donar al president la facultat de decretar la garantia general de la presidència.
1928: es va crear el càrrec de comandant suprem de l'exèrcit.
La Constitució de 1931: l'última del període gomecista va eliminar la comandància suprema de l'exèrcit, les funcions de la qual van quedar en mans del cap de l'Estat (president de la República).
Constitucions del període contemporani
1936: promulgada a la mort de Gómez, conté una sèrie de restriccions antidemocràtiques i autoritza l'aplicació de mesures repressives contra els partits polítics.
1945: va donar dret de sufragi a la dona, excepte per elegir i ser elegida en els consells municipals. Els diputats eren elegits per votació directa, entre d'altres.
1947: va introduir una nova sèrie de matèries: economia, dret social, família, salut, educació i treball. Va ser innovadora en la base virtual social i electoral del poder i la seva organització.
1953: dictadura de Pérez Jiménez. Va modificar fonamentalment el contingut de la de 1947 i tracta per primera vegada el problema de la plataforma continental i el litoral submarí.
1961: conté nombroses invocacions de forma i de fons, i es considera com un important canvi en el nostre sistema constitucional.
Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela de 1999
La Constitució de Veneçuela de 1999 (nom oficial: Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela) és la Carta Magna vigent a Veneçuela. Va ser adoptada el 15 de desembre de 1999 i reformada per l'Esmena Número 1 el 15 de febrer de 2009. Va ser impulsada per Hugo Chávez, rebent un gran suport de diversos sectors i el rebuig dels partits tradicionals. El president de la República i els seus seguidors la van anomenar la "Constitució Bolivariana", en inspirar-se en les idees de Simón Bolívar i la seva ideologia, el bolivarianisme, ad+establint l'inici de la quarta república de Veneçuela.