Història Contemporània d'Espanya: Constitucions i Règims
Crisi de l'Estat Liberal, Segona República i Guerra Civil
- Període de la Crisi de la Restauració
- El Regnat d'Alfons XIII
- Període de la Segona República
- Període de la Guerra Civil
La Dictadura Franquista
- Període de la creació de l'Estat Franquista
- Període de la consolidació i final del règim
L'Espanya Actual: Transició i Democràcia
Les Constitucions Espanyoles: Història i Característiques
La Constitució és la llei de lleis, suprema i fonamental en la qual es basa un Estat de Dret i que obliga a tots, sent l’origen de totes les altres lleis, reglaments i normes. És el punt bàsic dels sistemes democràtics.
Constitucions Històriques d'Espanya
A Espanya les Constitucions més importants foren:
- Constitució de 1812: La primera, unicameral, contradictòria i realitzada sota influències revolucionàries.
- Constitució de 1837: Progressista, el seu text consolida el sistema constitucional a Espanya. Inicialment es tractava d’una reforma de la del 1812, però la reforma fou tan àmplia que va sorgir una nova Constitució. És bicameral.
- Constitució de 1845: Conservadora per excel·lència, rebutja la sobirania nacional, reforça el poder reial i el Senat és nomenat pel rei i vitalici.
- Constitució de 1856: Progressista i non nata (no va arribar a entrar en vigor).
- Constitució de 1869: Considerada la primera Constitució democràtica, estableix el sufragi universal masculí i apareixen drets nous com el de la llibertat de culte.
- Constitució de 1876: La més duradora de la història del constitucionalisme espanyol. És eclèctica i conservadora, basada en la del 1845 i 1869.
- Constitució de 1931: En la crisi de 1931, Espanya es defineix com una república de treballadors. Es constitucionalitza l'aconfessionalitat de l'Estat i s'introdueixen nous drets de caràcter social.
- Constitució de 1978: L'actual, de consens. Espanya es defineix com una monarquia parlamentària, es reconeixen les autonomies i l’aconfessionalitat de l’Estat, encara que mencionant a l'Església catòlica.
La Constitució de 1931
El govern provisional va convocar eleccions a Corts Constituents on, per sufragi universal masculí, la coalició de republicans i socialistes obtingué la majoria. La seva primera tasca fou elaborar i aprovar una nova Constitució.
La Constitució de 1931 proclamava l'existència d'una República democràtica, laica i aconfessional. Alguns dels seus trets més característics foren:
- El dret a l'educació i gratuïta.
- Una radical divisió de poders (el poder legislatiu constava d'una sola cambra).
- El dret a vot femení.
- L'organització de l'Estat en autonomies.
- Una clara separació Estat/Església.
Tot i això, aquesta nova Constitució no va tenir el consens de totes les forces polítiques.