Història de la Corona d'Aragó: Expansió, Societat i Pactisme Medieval
Causes i Fases de l'Expansió de la Corona d'Aragó
Causes de l'Expansió
La derrota de Pere el Catòlic a la Batalla de Muret (1213) va posar fi a un període en què l'expansió de la Corona d'Aragó s'havia bolcat cap a les terres d'Occitània.
La Conquesta de Mallorca i València
El primer objectiu dels mercaders i dels nobles catalans foren les illes Balears, ja que eren un regne musulmà ric. La conquesta del Regne de València va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordres religiosos militars.
Repartiments i Repoblament
Un cop conquerides Mallorca i València, el rei Jaume I va procedir a fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta. A Mallorca, una bona part de la població musulmana va morir durant la conquesta o en va emigrar.
L'Expansió Mediterrània (Sicília i Sardenya)
Els successors de Jaume I van iniciar una expansió militar i comercial per la Mediterrània. Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília. Aquesta illa era un punt estratègic en les rutes comercials de la Mediterrània. L'any 1323, Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya.
Les Rutes Comercials Catalanes
En aquestes rutes s'hi adquirien els desitjats productes orientals, que després es venien a Europa, i n'obtenien grans beneficis.
Els Consolats de Mar
Per impulsar aquest comerç, Barcelona va organitzar tot un sistema de consolats a les principals ciutats de la Mediterrània. El Consolat de Mar era un Tribunal mercantil.
Demografia i Estructura Social a la Corona d'Aragó
La Població
Al llarg dels segles XII i XIII, la població de la Corona d'Aragó havia augmentat considerablement com a resultat de la prosperitat econòmica. La població total arribava al milió de persones.
Les Activitats Econòmiques
- L'Agricultura va fer una expansió important a partir del segle XIII gràcies a l'ampliació de la superfície conreada amb la rompuda de noves terres.
- A les ciutats, l'activitat Artesana era important i els diversos oficis estaven agrupats en gremis.
- El Comerç era l'activitat més important i la base de la prosperitat econòmica medieval catalana.
L'Estructura Social Feudal
La societat catalana era una societat feudal, formada pels privilegiats i els no privilegiats.
Estaments Privilegiats (Noblesa i Clergat)
La noblesa i el clergat eren els grans propietaris de les terres i estaments privilegiats.
Estaments No Privilegiats (Pagesia i Burgesia)
Els pagesos constituïen el 90% de la població. Dins dels no privilegiats urbans, es distingien:
- Mà Major: Formada pels burgesos més rics, que es dedicaven preferentment a la banca i al comerç.
- Mà Mitjana: Comprenia els mercaders, els artistes i els artesans.
- Mà Menor o Poble Menut: Incloïa la majoria dels artesans, els obrers i els pobres.
La Comunitat Jueva a Catalunya
Els jueus es dedicaven preferentment a l'artesania, al comerç, eren prestadors de diners, o ocupaven càrrecs a la cort reial. Hi havia comunitats jueves importants. Vivien marginats i patien discriminacions, i estaven obligats a portar un distintiu en els vestits i a viure en barris separats anomenats calls. Després es van produir una sèrie de persecucions contra els jueus, anomenades pogroms.
El Sistema Polític: Monarquia Confederal i Pactisme
Una Monarquia Confederal
La Corona d'Aragó es va organitzar com una confederació d'estats. La monarquia era l'única institució comuna de tots els regnes de la Corona. En les seves constants absències, el monarca anomenava un governador a cada regne perquè el representés.
El Pactisme
Aquest sistema de govern, en què els reis havien de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori, es coneix amb el nom de pactisme.
Institucions Clau
La Cort Reial
La formaven els familiars, els nobles, els clergues i els funcionaris que envoltaven el monarca.
Les Corts
Les Corts eren les reunions dels representants dels privilegiats agrupats en la noblesa i el clergat. Les Corts constituïen una limitació del poder del rei.
La Generalitat
Aquesta institució, amb seu a Barcelona, tenia les atribucions pròpies de recaptar impostos, mantenir un exèrcit i una flota, i vigilava el compliment de les lleis.
Els Consells Municipals de Barcelona
Jaume I va establir definitivament l'organització municipal de Barcelona, que estava formada per cinc consellers i una assemblea constituïda per cent ciutadans. Els càrrecs de consellers i de diputats els va acaparar aviat la burgesia més rica, que va conformar una veritable oligarquia municipal.
Manifestacions Artístiques (Gòtic)
Arquitectura Religiosa
- Monestir de Santa Maria de Poblet
- Monestir de Santes Creus
Arquitectura Civil
- Llotja de Barcelona
- Palau de la Generalitat
Escultura
- Monestir de Santes Creus (Jaume Cascalls)
Pintura
- Jaume Huguet
- Lluís Dalmau