Història de les Corones de Castella i Aragó: Expansió, Institucions i Art Medieval

Ciències socials4,64 KB

1. La Corona de Castella: Expansió i Economia

Monarques Clau i Conquistes

  • Ferran III el Sant (1217-1252): Ocupà Còrdova (1236) i Sevilla (1248).
  • Alfons X el Savi (1252-1284).
  • Pere I el Cruel (1350-1369).
  • Enric II de Trastàmara (1369-1379).
  • Els Reis Catòlics (Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, 1474-1504):
    • Conqueriren Granada en una guerra d'11 anys (1482-1492).
    • El descobriment d'Amèrica (12 d'octubre de 1492) culminà aquest enfortiment.

Economia Castellana: Agricultura i Comerç

L'agricultura era la base de l'economia, però la ramaderia llanera va assolir un gran auge. La llana de les ovelles va tenir un actiu comerç:

  • Comerç interior: S'organitzava amb fires, la més important de les quals era la de Medina del Campo.
  • Comerç exterior: Burgos era el centre principal. La llana s'embarcava als ports del Cantàbric per transportar-la a Flandes. Des de Sevilla i Cadis, es comerciava amb Itàlia.

2. L'Expansió Catalanoaragonesa

Orígens i Conquistes

L'any 1137 va néixer la Corona d'Aragó arran del casament de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

  • Ramon Berenguer IV va recuperar Tortosa (1148), Lleida i Fraga (1149), Miravet i Mequinensa (1153).
  • Pere II el Catòlic (1196-1213).
  • Jaume I el Conqueridor:
    • Va conquerir Mallorca (1229) i València (1232-1245).
    • Menorca i Eivissa van ser conquerides més tard.

Expansió Mediterrània

Els catalanoaragonesos van arribar al regne del nord i van conquerir:

  • Sicília (1282).
  • Sardenya (1324).
  • Els ducats d'Atenes i Neopàtria (1311-1390).
  • El Regne de Nàpols (1442).

3. Les Institucions Catalanes

Durant l'època medieval, Catalunya va desenvolupar un sistema institucional propi i complex:

  • Les Corts

    Van néixer en temps de Jaume I. Aplegaven els representants de tres estaments (noblesa, clergat i ciutats) i tenien funcions legislatives i econòmiques.

  • La Generalitat o Diputació del General

    S'ocupava de recaptar els impostos extraordinaris amb què es sufragava el donatiu atorgat al rei.

  • El Consell de Cent

    Era el govern autònom de Barcelona. Va ser creat per Jaume I l'any 1265 i estava format pels consellers i el Consell de Cent (un òrgan més ampli).

  • Els Consolats de Mar

    Organismes que regulaven els oficis de mar amb l'ajut del Llibre del Consolat de Mar.

    • Consolats d'Ultramar: Delegacions que representaven els interessos dels mercaders de la Corona en alguns ports del Mediterrani.

4. La Crisi Política del Segle XV

El segle XV va ser un període de convulsió política a la Corona d'Aragó:

  • Martí l'Humà (1396-1410).
  • El Compromís de Casp (1412) va posar fi a la crisi successòria.
  • Ferran I d'Antequera (1412-1416), primer rei de la dinastia Trastàmara.
  • Alfons V el Magnànim (1416-1458).
  • La Guerra Civil Catalana (1462-1472) va enfrontar la Generalitat amb el rei Joan II (1458-1479).
  • El matrimoni de Ferran II d'Aragó (1479-1516) amb Isabel I de Castella va unir les dues corones.

5. L'Art Mudèjar i Gòtic

L'Art Mudèjar

L'art mudèjar barreja l'art cristià amb elements propis d'Al-Àndalus. Apareix en castells i esglésies dels segles X al XII (Romànic Mudèjar) i del XIII al XVI (Gòtic Mudèjar). Fan servir materials tous (maó, guix, fusta) i temes decoratius de l'art àrab.

L'Art Gòtic a Castella

Segueix principalment l'estil francès.

  • Arquitectura

    Es van construir grans catedrals gòtiques com les de Burgos, Lleó i Toledo.

  • Escultura

    Obres molt belles, refinades i ben rematades.

  • Pintura

    Té influència flamenca, amb interès pel detall i el retrat.

L'Art Gòtic a la Corona d'Aragó

  • Arquitectura

    Catedrals de Barcelona, Girona, Palma de Mallorca, entre d'altres.

  • Escultura

    Mostra una clara influència italiana.

  • Pintura

    Al segle XV es va introduir a Catalunya l'estil gòtic internacional.

Descarregar

PDF Word HTML