Història del catalanisme i la llengua catalana al segle XX
El catalanisme polític i l'autonomia de Catalunya
El catalanisme polític va aparèixer a la darrera dècada del segle XIX. Durant el primer terç del segle XX, Catalunya va tenir dos breus períodes d'autonomia política:
- La Mancomunitat (1914-1923): Regida per la Lliga Regionalista (catalanisme conservador). Líder: Enric Prat de la Riba.
- La Generalitat: Durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil; va estar governada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb Francesc Macià.
La normalització social i cultural
Des de la darrera dècada del segle XIX fins a la desfeta republicana, la llengua catalana va viure un procés de superació de la diglòssia. Diversos corrents intel·lectuals i polítics favorables van fer possible aquest procés en diversos àmbits.
La literatura popular i la culta van assolir la plena normalitat. Pel que fa a la premsa, va créixer el nombre de publicacions en català. En el sistema educatiu, el català era només parcialment present a les escoles que depenien de l'Església.
El franquisme i l'intent de genocidi cultural
El franquisme va fer un intent d'eliminació sistemàtic de la llengua i cultura catalanes per a una substitució per la llengua i cultura castellanes. Es divideix en tres moments:
- Postguerra: Anys de penúria econòmica i consolidació del franquisme; va ser la fase més intensa.
- Desenvolupament: Amb el desenvolupament econòmic va haver-hi una obertura que va ser aprofitada per la llengua catalana.
- Crisi de la dictadura: El règim va entrar en una certa crisi. L'oposició política i cívica catalana va associar la democratització de l'Estat amb la recuperació de l'autonomia.
Resistència lingüística i cultural
Malgrat la pressió del franquisme, la gran majoria de la població es va mantenir fidel a la llengua catalana. Fins i tot els immigrants eren considerats catalans quan aprenien el català. Sota el franquisme es van iniciar un seguit d'iniciatives clandestines: creació d'empreses editorials, publicació de revistes en llengua catalana, el moviment de la Nova Cançó i escoles catalanes.
Fi del franquisme i normalització lingüística
Amb la mort del dictador, Catalunya va recuperar l'autonomia política. La normalització defineix el català com la llengua pròpia del país i la primera llengua d'una mica més de la meitat de la població catalana. El castellà és l'altra llengua oficial, coneguda per la totalitat de la població i sent la seva primera llengua. La normalització és un procés polític de recuperació de la llengua.
Marc legal i reconeixement internacional
El català és reconegut a les Nacions Unides (és la llengua oficial a Andorra). Dins la Unió Europea no és una llengua oficial perquè, en el moment d'ingressar-hi l'any 1986, l'Estat espanyol només va plantejar l'oficialitat del castellà.