Història del Catalanisme: De la Lliga Regionalista a la Mancomunitat
La Lliga Regionalista
Sorgeix de la insatisfacció de la burgesia després del desastre del 98. El 1901, en les eleccions de diputats a les Corts, destaca la candidatura dels quatre presidents.
Solidaritat Catalana
El novembre de 1903 es produeix l'assalt al setmanari Cu-cut! i a La Veu de Catalunya. El govern respon amb la supressió de garanties constitucionals i la Llei de Jurisdiccions, que portava els atacs a la pàtria i als símbols davant tribunals militars. A Barcelona s'organitza la Festa de l'Homenatge i, el maig de 1906, una gran manifestació organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana.
Política cultural del catalanisme
- 1906: Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
- Creació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
- Publicació de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba.
- 1907: Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'esquerra del catalanisme
El 1904 es produeix l'escissió de la Lliga Regionalista i el 1906 es forma el Centre Nacionalista Republicà. Tot i no tenir una base electoral sòlida, el 1909, després de la Setmana Tràgica, es beneficia la Unió Federal Nacionalista Republicana, que desembocarà en la creació d'ERC el 1931.
La Mancomunitat
Va ser la unió de les quatre diputacions, una reivindicació de finals del segle XIX. El 1907 sorgeix el projecte d'administracions locals de Maura. El 1911, la Lliga recupera les reivindicacions davant el govern de Canalejas. S'aprova el 1912, però amb l'assassinat de Canalejas, el reial decret d'Alfons XIII no arriba fins al desembre de 1913.
Autonomisme i nacionalisme
El 1919, la Societat de Nacions defineix el dret dels pobles a l'autodeterminació. El 1917, a Espanya, es fa l'Assemblea de Parlamentaris, on es planteja la reforma de la Constitució, la reforma de l'Estat centralista i diverses reivindicacions autonòmiques.
El catalanisme durant la Gran Guerra
El 1915 es funda el Bloc Republicà Autonomista, que suposa la radicalització del Partit Republicà Català.
Primera campanya autonòmica
Es basa en la demanda de l'autonomia política. Francesc Cambó lidera la Lliga i Puig i Cadafalch és president de la Mancomunitat. La Mancomunitat coordina el moviment autonomista, redactant les Bases d'Autonomia de Catalunya i el projecte d'Estatut de Catalunya, malgrat la supressió de les garanties constitucionals.
Canvis i reivindicacions del catalanisme
Es produeix una moderació del catalanisme conservador amb la col·laboració amb el govern central (Cambó és nomenat ministre de Foment el 1918). El sector crític provoca l'escissió de la Lliga i la fundació d'Acció Catalana. El 1922 sorgeix el primer partit separatista, anomenat Estat Català. Pel que fa als partits d'esquerra, el 1917 es va crear el Partit Republicà Català i el 1923 la Unió Socialista de Catalunya.