Història dels EUA i la Revolució Francesa: De les Colònies a la República

Característiques Comunes de les Tretze Colònies

Llengua i Religió

• Anglès
• Diverses confessions cristianes protestants

Economia i Política

• Dependència del govern de Londres i de l'economia monopolística colonial.
• Tradició d'autogovern, hereva de les revolucions angleses del segle XVII.

Diferències Regionals

Nord

• Petits propietaris agrícoles i activa burgesia comercial a punt d'iniciar la Revolució Industrial.

Sud

• Plantacions "tropicals" (cotó/tabac) amb mà d'obra esclava negra.

El Boston Tea Party i l'Escalada del Conflicte

El conflicte que va enfrontar les 13 colònies amb la metròpoli va tenir un vessant econòmic i un vessant polític. Els colons no estaven disposats a continuar pagant impostos si no tenien representació en el Parlament de Londres. Denunciaven que els colons britànics se sentien com a súbdits maltractats per la Corona i per això defensaven el que creien que eren els seus drets fonamentals.

Les tensions entre els interessos econòmics de la monarquia britànica i els dels colons van augmentar al llarg dels anys 60 i primers dels 70. El 1773, el govern anglès va establir les Tea Acts, mitjançant les quals pretenia monopolitzar el comerç del te, fet que podia arruïnar molts comerciants americans. Aquests van decidir atacar els vaixells anglesos carregats de te que estaven ancorats al port de Boston (el Motí del Te de Boston). Com a resposta, els britànics van bloquejar el port de la ciutat i van treure tots els drets a Massachusetts, la regió on se situa Boston.

Conseqüències Immediates

• Impostos de multa i prohibició de la sortida de vaixells.
• Tropes angleses mantingudes (mesures preses des del govern de Londres, que implicaven portar tropes i que els colons les paguessin).

A l'any següent, això tindria conseqüències a nivell polític.

Naixement dels EUA i els Congressos Continentals

El **Primer Congrés Continental de Filadèlfia (1774)** va ser un pas més cap a la independència (no ho era, però s'hi acostava). Les 13 colònies tenien un governador i una assemblea, però no es podien reunir totes.

• Primer punt: Súbdits de la Corona Britànica.
• Segon punt: No reconeixement del govern de Londres.

La resposta del govern anglès va ser enviar més tropes a Amèrica, i aquí va començar una guerra que va durar del 1775 al 1783: la Guerra d'Independència dels Estats Units. Es va formar un exèrcit improvisat liderat per George Washington.

El 4 de juliol de 1776, es va reunir el Segon Congrés Continental de Filadèlfia i es va convocar la Declaració d'Independència Total.

Principis de la Declaració d'Independència dels EUA

Principis Fonamentals

• 1r: Drets inalienables (que no es poden prendre o treure).
• 2n: Tots els éssers humans són iguals per naixement (no a la societat estamental).
• 3r: La validesa o legitimitat d'un govern neix de la voluntat dels governats o ciutadans (no a la monarquia teocràtica).

Al segle XVIII, amb l'ascens de la burgesia i la difusió de noves idees polítiques i econòmiques, van començar una sèrie de revolucions burgeses per acabar amb els privilegis de la noblesa i canviar la forma de governar. La primera d'aquestes revolucions va ser la de les colònies britàniques a Amèrica del Nord, on es van posar en pràctica les idees dels lliures pensadors.

La Guerra d'Independència i els Tractats de Pau

El Tractat de Versalles (1783) va establir els següents punts:

• Anglaterra reconeix la independència dels Estats Units.
• França aconsegueix llibertat de comerç.
• Espanya recupera Florida i Menorca.

La guerra va començar el 1775 i les colònies la guanyaven. França i Espanya els van ajudar per debilitar Anglaterra. El 1776 es va redactar la Declaració dels Drets de Virgínia, que és la base de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Causes de la Victòria Americana

• 1. Ajuda exterior de França i Espanya, per rivalitat amb Anglaterra.
• 2. Desavantatges britànics:
  • A. Distància amb la metròpoli i les 13 colònies.
  • B. Situació econòmica del govern anglès desfavorable.
  • C. Desconeixement del terreny.
• 3. Avantatges rebels:
  • A. Els rebels no tenien problemes de distància.
  • B. Es va crear un exèrcit a partir de la tradició de milícies (ciutadans armats).

El Tractat de París de 1783 és un tractat de pau. La negociació va córrer de forma independent entre els representants dels recentment independitzats Estats Units i Gran Bretanya, d'una banda, i els de Gran Bretanya, França, Espanya i els Països Baixos, de l'altra. L'acord, que entre els historiadors anglosaxons sol conèixer-se com el Segon Tractat de París, va posar fi a la Guerra d'Independència dels EUA.

La Constitució dels Estats Units (1787)

Organització Política

La Constitució de 1787 va organitzar un nou ordre polític: l'estat s'organitza en una república federal amb divisió de poders:

• Poder Legislatiu: Fa lleis, és escollit pels ciutadans. Format per dues cambres: la Cambra de Representants i el Senat.
• Poder Executiu: Aplica les lleis. El presideix cada 4 anys un president que és escollit per sufragi indirecte.
• Poder Judicial: Sanciona l'incompliment de lleis. Es fa als tribunals de justícia.

Estat Federal

Format per una federació d'estats:

• Hi ha lleis comunes a tots els estats i tots tenen el mateix president.
• Cada estat té unes lleis independents per governar-se i un governador.

Les Esmenes i la Carta de Drets

Les esmenes són la Carta de Drets dels EUA, que es va incorporar a la Constitució l'any 1791. Exemples:

• Esmena I: Dret a la llibertat d'expressió, premsa, religió i reunió pacífica.
• Esmena II: Dret a tenir i portar armes.

La Constitució americana segueix vigent.

Sufragi censatari: Només podien votar els que pagaven determinats impostos.

La Segona Guerra d'Independència dels EUA (1812-1815)

Va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1812 i 1815 entre els Estats Units i el Regne Unit.

Conseqüències i Desenvolupament

• Anglaterra declara la guerra als EUA.
• Anglaterra dona suport a la Revolta de Tecumseh contra els EUA.
• La conducció de la guerra per part dels EUA va ser deficient.
• Anglaterra va conquerir Nova York i Washington.

La Conquesta de l'Oest i el Manifest Destiny

Procés de colonització al segle XIX de les terres a l'oest dels EUA, en què es va facilitar l'accés a la propietat a colonitzadors blancs (sovint propietat agrícola petita i mitjana). La integració viària i econòmica d'aquests territoris es va veure impulsada a la segona meitat del segle XIX amb la construcció del ferrocarril. La gent que va perdre aquests territoris van ser fonamentalment les tribus índies, que van anar quedant reduïdes a les reserves on encara hi viuen.

Manifest Destiny (Destí Manifest): És una expressió que es refereix a la creença que els Estats Units tenen una missió divinament inspirada per expandir-se, progressar i estendre la seva forma de democràcia i llibertat a Amèrica.

Potències Europees Afectades per l'Expansió dels EUA

• 1) Anglaterra: Territoris a l'oest dels Apalatxes (Alleghanies) poblats en els primers anys d'independència dels EUA.
• 2) França: 1804 -> Venda de Louisiana (part central dels actuals EUA).
• 3) Espanya: Florida (1821)
  • a) Revolta independentista semblant a la produïda a la resta de les colònies espanyoles.
  • b) Problemes amb els indis.
  • c) Pressió militar i diplomàtica dels EUA.

Conflictes entre EUA i Mèxic

El territori en disputa formava part de l'Estat de Coahuila, sota el govern del general Santa Anna.

• 1a. Reacció contra el caràcter centralitzador del govern de Santa Anna.
• 2a. Immigrants dels EUA (texans d'origen americà).
• 3a. Qüestió religiosa.
• 4a. El cotó va començar a ser important.

El govern mexicà havia prohibit l'esclavitud.

Mèxic va perdre el nord-oest del seu territori (Nevada, Arizona, Nou Mèxic, Califòrnia). Això va incloure el moviment independentista de la República de Califòrnia, que va durar 26 dies.

Guerra de Secessió: Causes Profundes

1a Causa: Diferències Econòmiques, Socials i Culturals entre Nord i Sud

Nord: Revolució Industrial, classe burgesa, petites propietats agrícoles.

Sud: Agrícola (cotó, tabac), amb esclaus, terratinents, petits propietaris i petits comerciants. L'economia del Sud depenia sobretot del cotó, amb mà d'obra molt barata (gratuïta) proporcionada pels esclaus.

2a Causa: L'Esclavitud

Abans de la Independència, les 13 colònies tenien població negra, índia i blanca.

Després de la Independència:

• a) Els Estats del Nord van suprimir l'esclavitud.
• b) El Sud va mantenir l'esclavitud.

La Qüestió dels Nous Territoris

Els nous territoris es classificaven en:

• Incorporats: Formaven part dels EUA.
• No incorporats: Estaven als EUA, però no en formaven part com a estat.
  • Dins dels no incorporats, podien ser:
    • Organitzats: Amb autogovern.
    • No organitzats: Governats directament des de Washington.

Guerra de Secessió: Causes Immediates i Desenvolupament

• 1850: Fugitive Slave Act.
• 1854: Kansas-Nebraska Act. Crisi del Partit Demòcrata. El govern central no hi intervé, cada govern autònom decideix.
• 1854-1858: Bleeding Kansas. Enfrontament armat entre partidaris i contraris de l'esclavitud.
• 1859: Insurrecció de John Brown (Virgínia). John Brown (abolicionista blanc) intenta provocar una insurrecció d'esclaus a Virgínia.
• 1860: Victòria d'Abraham Lincoln (republicà) a les eleccions presidencials. Un abolicionista guanya les eleccions presidencials i molts estats del Sud opten per separar-se dels EUA i formar els Estats Confederats d'Amèrica (CSA).
• 1861-1863: El Sud ataca, però és vençut a Gettysburg.
• 1863-1865: La guerra es desenvolupa amb el Nord aplicant les següents estratègies:
  • 1a. Bloqueig Naval: La marina del Nord era més important que la del Sud.
  • 2a. Grant avança sobre el Mississipi, partint en dos el territori confederat.
  • 3a. Atac contra el Sud des de tots els fronts, destacant l'expedició a través de Geòrgia fins a arribar al mar, amb l'objectiu de destruir les infraestructures econòmiques (guerra total).
• 1863: Lincoln proclama l'abolició total de l'esclavitud.

Context i Participants

Va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre 23 estats del Nord dels Estats Units i una coalició d'11 estats del Sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. La Unió del Nord dels EUA va elegir a Abraham Lincoln com a president.

• Nord: Es va utilitzar pólvora, escopetes de plom i armes de foc. Tenien molts soldats.
• Sud: Estava format per agricultors i ramaders amb grans terrenys i possessions. L'economia del Sud depenia de l'esclavitud (ja que la Confederació estava a favor de l'esclavitud) i dels cultius. Van haver de reclutar gent per a la guerra.

La Reconstrucció Post-Guerra de Secessió

La Reconstrucció va tenir lloc aproximadament durant els 20 anys posteriors a la guerra, amb una recuperació econòmica centrada especialment al Sud.

Partits Polítics i la Reconstrucció

• Partit Republicà: Victòries, representant els grans industrials del Nord.
• Partit Demòcrata: Representant els petits propietaris de l'Oest i els petits propietaris del Sud.

Segregació Racial (Dècada de 1960)

A la dècada de 1960, la segregació racial era una realitat: escoles separades per a blancs i negres, i altres aspectes de la vida quotidiana també separats per raça.

Evolució dels Partits Polítics

• Partit Republicà: Des de les eleccions de Lincoln (1860) fins a F.D. Roosevelt (1932), gairebé tots els presidents van ser republicans. Actualment, el Partit Republicà s'associa amb el big business (grans negocis).
• Partit Demòcrata: Actualment, s'associa amb el centre-esquerra.

Inici de l'Expansió Exterior dels EUA

Adquisició d'Alaska

Alaska va ser comprada a Rússia el 1867, ja que Rússia tenia molts problemes econòmics.

• 1913: Alaska es converteix en un territori.
• 1959: Alaska es converteix en un estat.

La Guerra Hispanoamericana de 1898 i les seves Conseqüències

• Cuba: Base de Guantánamo.
• Puerto Rico:
  • Enclavament estratègic per a rutes marítimes, amb govern militar dels EUA.
  • Territori no incorporat (no es considera part dels Estats Units).
  • Organitzat (estat lliure associat).
• Filipines:
  • Moviment independentista que els Estats Units no van considerar un estat dependent.
  • Govern militar dels EUA. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser envaïda pels japonesos.
  • Invasió japonesa: Van crear un govern filipí satèl·lit. El 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial i la retirada japonesa, Filipines es va convertir en una república independent.
• Hawaii:
  • Els anglesos hi van arribar a la segona meitat del segle XVIII. Monarquia-arxipèlag, dinastia Kamehameha.
  • Intensificació de les relacions de Hawaii amb les potències exteriors, especialment els EUA.
  • Monarquia constitucional, després República Hawaiana.
  • 1898: Territori dels EUA fins a 1959, quan es va convertir en un estat dels EUA.

La França del Segle XVIII: Context Pre-Revolucionari

La França del segle XVIII es caracteritzava per una societat estamental i una monarquia absoluta.

Situació Econòmica

La Revolució Industrial encara no havia començat a França, tot i que hi havia alguns nuclis industrials. La majoria de francesos es dedicaven al sector primari (agricultura). Vivien en pobles rurals, i la immensa majoria de pagesos estaven sotmesos a un règim senyorial.

• Conreus dedicats al consum interior: Blat, l'agricultura girava bastant al seu voltant.
• Conreus dedicats a l'exportació: Vins i Licors, que van permetre una acumulació considerable de burgesia comercial.

Finances de l'Estat i l'Assemblea de Notables

L'Estat francès patia un problema crònic de finances, amb un dèficit constant i un deute acumulat, principalment a causa de les guerres.

• Dèficit: Ingressos inferiors a les despeses.
• Superàvit: Ingressos superiors a les despeses.

Distribució dels Ingressos (Estimació)

• Impostos directes: 28%
• Impostos indirectes: 67%
• Dèficit: 5%

Assemblea de Notables (1787-1789): Nobles i clergues van ser convocats pel rei per aprovar un nou impost, la subvenció territorial. Els nobles i el clergat no hi van estar d'acord, però no podien negar-ho ni queixar-se perquè era una ordre del rei.

Els Estats Generals i la Crisi del Vot

Els Estats Generals no es reunien des de 1614. En les reunions anteriors a 1789, la manera de prendre decisions era per votació, i cada estament tenia un vot (1 per la noblesa, 1 pel clergat, 1 pel poble).

En els Estats Generals de 1789, els representants del poble (Tercer Estat) eren el doble que els de la noblesa i el clergat (Noblesa=300, Clergat=300, Poble=600). El Tercer Estat va exigir que la votació fos individual i no per estaments.

• Memorial de Greuges: Petició de canvis per part del poble (més del 90% de la població), que no tenia un vot proporcional.
• Votació de 1789: Amb el sistema de 'un vot per estament', els privilegiats (Noblesa i Clergat) sumaven 2 vots contra 1 del Tercer Estat, tot i que aquest representava la majoria dels diputats (1/3 part dels diputats).

Evolució dels Estats Generals: Cap a l'Assemblea Nacional

El 5 de maig de 1789 es va inaugurar els Estats Generals al Palau de Versalles.

El Tercer Estat, juntament amb alguns representants de la noblesa i del clergat, va realitzar el Jurament del Joc de Pilota (Jeu de Paume), decidint convertir-se en Assemblea Nacional Constituent i jurant no separar-se fins a haver dotat França d'una constitució. En aquesta assemblea, es va establir el principi d'un vot per diputat.

El Tercer Estat va exigir que la votació fos individual i no per estaments.

La Presa de la Bastilla i la Gran Por (Estiu 1789)

El ministre Necker va provocar moviments de tropes, que van portar a l'ocupació militar de la capital i a una represàlia massiva. El 14 de juliol de 1789 es va produir la Presa de la Bastilla (una presó amb només 12 presoners, símbol de l'arbitrarietat reial).

París va quedar en mans dels partidaris de la Revolució i Lluís XVI va haver de cedir. Durant l'estiu de 1789, es van produir revoltes municipals.

El moviment dels camperols es va anomenar la Gran Por. Aquesta por era la que tenien els pagesos en assabentar-se del que passava a la resta de França. La idea que tenien era que si el país estava en agitació, els nobles no estarien contents i voldrien venjar-se d'ells. Per tant, abans de ser atacats, els pagesos van atacar els castells dels senyors. Els pagesos no volien pagar els drets senyorials. A conseqüència d'això, alguns nobles van començar a pensar que era millor marxar amb la família cap a l'estranger i tornar quan la situació es tranquil·litzés.

Decret de la Nit del 4 d'Agost

El 4 d'agost de 1789, l'Assemblea Nacional Constituent va aprovar el Decret de la Nit del 4 d'Agost, que establia:

• Aparició de principis delegats.
• Igualtat dels francesos davant la llei.
• Abolició del règim feudal o senyorial.

• Drets Personals: Suprimits (si un senyor vol que algú treballi per ell, l'ha de pagar).
• Drets Reals: Es mantenen (si el pagès no vol pagar més, ha de parlar amb el senyor per a la indemnització).