Història d'Espanya: Crisi de l'Antic Règim i Revolució Liberal (1793-1874)
El període comprès entre 1793 i 1874 va ser una etapa de profundes transformacions polítiques i socials a Espanya, marcada per guerres, revolucions i la consolidació de l'estat liberal.
La Crisi de l'Antic Règim i la Guerra del Francès (1793-1814)
La Guerra Gran i l'Aliança amb Napoleó
El 1793, Carles IV va declarar la guerra a França, un conflicte conegut com la Guerra Gran. Aquesta guerra va finalitzar amb el Tractat de Basilea (1795), que va restablir l'amistat entre els dos països.
El 1799, Godoy es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a Anglaterra. Els francesos van ocupar Espanya, i Napoleó va obligar Carles IV i el seu fill Ferran VII a cedir els drets dinàstics a Josep Bonaparte, conegut com Josep I o Pepe Botella.
La Guerra del Francès i la Resistència
Aquesta ocupació va provocar una insurrecció popular. El 2 de maig de 1808, la població de Madrid es va rebel·lar contra l'ocupació francesa, esclatant així la Guerra del Francès (1808-1814). Per dirigir la resistència, es van crear juntes provincials, i més tard, la Junta Central Suprema, que va assumir la sobirania en nom de Ferran VII.
El 1812, Napoleó va annexionar Catalunya a França. La Junta Central Suprema va convocar unes Corts a Cadis, que van proclamar la sobirania nacional i van elaborar la Constitució de Cadis.
La Constitució de Cadis (19 de març de 1812)
Aquesta constitució, coneguda popularment com La Pepa, establia els següents principis:
- Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat i els drets de llibertat i propietat.
- Instaurava la divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial).
- Establia el sufragi universal masculí com a mecanisme d'elecció de representants de la nació.
- Mantenia el catolicisme com a religió oficial.
- Organitzava l'exèrcit a través de la Milícia Nacional.
El Regnat de Ferran VII i la Restauració Absolutista (1814-1833)
El març de 1814, Ferran VII va suspendre la Constitució de 1812, restaurant l'absolutisme.
El Trienni Liberal (1820-1823)
El 1820, es va produir un aixecament per tot el país, i Ferran VII es va veure obligat a jurar la Constitució de Cadis, iniciant-se el Trienni Liberal. No obstant això, amb la intervenció de la Santa Aliança, l'absolutisme va ser restaurat novament el 1823.
Les Guerres Carlines i la Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Quan va morir Ferran VII, la seva filla Isabel només tenia 13 anys. La reina Maria Cristina va assumir la regència. Els partidaris de Don Carles, germà de Ferran VII, que no reconeixien els drets d'Isabel al tron, es van aixecar en armes. Això va provocar la Primera Guerra Carlina (1833-1840).
Per fer front als carlins, Maria Cristina va buscar l'aliança amb els liberals.
Carlins vs. Liberals: Ideologies en Conflicte
- Carlins: Defensaven una ideologia molt conservadora, basada en els principis de Déu, Pàtria i Rei.
- Liberals: Volien una monarquia constitucional i la modernització de l'estat.
Faccions Liberals: Moderats i Progressistes
Els liberals es van dividir en dues faccions principals:
- Moderats: Partidaris de reformes polítiques i econòmiques limitades, amb un sufragi censatari i un poder reial fort.
- Progressistes: Volien suspendre l'estructura de l'Antic Règim, amb un sufragi més ampli i més poder per a les Corts.
Maria Cristina va lliurar el govern als moderats, que el 1834 van proposar l'Estatut Reial, una carta atorgada que concedia unes Corts de caire consultiu.
El Regnat d'Isabel II (1843-1868): Inestabilitat i Reformes
El regnat d'Isabel II es va caracteritzar per:
- La forta influència de l'exèrcit en la vida política.
- La debilitat del sistema parlamentari.
- La manca de neutralitat de la Corona.
El 1866, demòcrates progressistes (dirigits pel General Prim) i liberals (encapçalats pel General Serrano) es van comprometre a destronar Isabel II i elaborar una nova constitució.
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Aquest període de sis anys va ser una etapa de grans canvis i inestabilitat política:
- Revolució Gloriosa i Constitució (1868-1869): La reina Isabel II es va exiliar a França i es va establir un govern provisional que va redactar una nova constitució democràtica.
- Monarquia d'Amadeu I (1871-1873): Va començar a regnar Amadeu I de Savoia, però la seva monarquia va ser breu i plena de dificultats.
- Primera República Espanyola (1873-1874): Després de l'abdicació d'Amadeu I, es va proclamar la Primera República Espanyola. Pi i Maragall, com a president, va promoure l'elaboració d'una constitució federal.
El 3 de gener de 1874, el General Pavía va dur a terme un cop d'Estat, va dissoldre les Corts i va lliurar la presidència al General Serrano, posant fi a la Primera República i al Sexenni Democràtic.