Història d'Espanya: Crisi del 1929 i Dictadura de Primo de Rivera

La Crisi del 1929 i les seves Repercussions a Espanya

L'any 1929 es va iniciar una depressió econòmica d'abast mundial a causa de l'enfonsament del valor de les accions a la Borsa de Nova York. La crisi va tenir repercussions a Espanya, tot i el poc pes del comerç exterior en l'economia espanyola. La caiguda de la demanda de productes agrícoles d'exportació va comportar el retrocés de les exportacions espanyoles a partir del 1931. La crisi internacional va repercutir a Espanya en la depreciació de la pesseta, la qual cosa va significar una reducció dels preus dels productes espanyols en moneda estrangera i va millorar la competitivitat de les exportacions.

Figures Polítiques i Moviments del Primer Terç del Segle XX

José Canalejas (1854-1912)

Va destacar per les seves posicions laiques i democràtiques. Es va integrar al Partido Liberal. El 1910 va ser nomenat cap de govern. No va acabar amb el caciquisme i el frau electoral, ni va transformar el règim liberal en democràcia. El 1912 va ser assassinat per un anarquista a Madrid.

Antoni Maura (1853-1925)

El 1901 es va integrar al Partido Conservador. El 1913 va fundar el seu propi grup (els mauristes). Va ser cinc vegades president del govern entre el 1903 i el 1922.

Ley del Candado (1910)

Aquesta llei limitava l'establiment a Espanya de nous ordres religiosos.

Republicanisme

Liderat per Alejandro Lerroux, va ser la força d'oposició i va constituir la minoria parlamentària més nombrosa al començament del segle XX. El 1903 va crear una nova Unió Republicana amb Nicolás Salmerón.

Lerrouxisme

Moviment de caràcter anticatalanista i anticlerical que presentava un discurs demagògic i revolucionari per atreure el suport popular.

Solidaritat Catalana (1906)

Coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes, llevat dels partits dinàstics.

Centre Nacionalista Republicà (1906)

Partit nacionalista, democràtic i republicà.

Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (1910)

La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a l'apropament de les forces republicanes d'esquerra que van fundar la UFNR. Però l'aliança de la UFNR amb el Partit Radical de Lerroux, l'anomenat Pacte de Sant Gervasi, va desagradar als seus electors.

Federació Anarquista Ibèrica (FAI) (1927)

Organització anarquista fundada el 1927.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

L'Actuació Anticatalana de la Dictadura

El setembre de 1923 es va publicar un decret per a la repressió del separatisme, a partir del qual es va iniciar un procés de desmantellament de les institucions públiques catalanes. La Mancomunitat es va dissoldre l'any 1925. Es van clausurar institucions públiques catalanes i es van prohibir les manifestacions públiques en llengua catalana. L'ús de la bandera catalana, la celebració de l'Onze de Setembre i els Jocs Florals van quedar prohibits.

L'Oposició a la Dictadura

Els antics partits dinàstics van criticar la durada excessiva del règim dictatorial i alguns dirigents van participar en conspiracions militars, com el complot de la "Sanjuanada" (1926). El tancament de les universitats va derivar en protestes d'estudiants i va ser l'origen de la Federació Universitària Espanyola (FUE), de caràcter republicà. Intel·lectuals com Miguel de Unamuno, Vicente Blasco Ibáñez i Ramón Menéndez Pidal també es van oposar. Unamuno va ser desterrat a Fuerteventura i Blasco Ibáñez va marxar a l'estranger. El fet més destacat va ser l'intent d'invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló, protagonitzat per l'Estat Català (1926) i dirigit per Francesc Macià, que es trobava exiliat a França. Les autoritats franceses van avortar l'intent i van detenir Macià.

La Caiguda del Dictador

L'oposició creixent a la dictadura va fer que Alfons XIII retirés la confiança al dictador, que va dimitir el 30 de gener de 1930. El va substituir el general Berenguer per organitzar un procés electoral que permetés el retorn a la normalitat constitucional (l'anomenada Dictablanda). Els republicans, els catalanistes d'esquerra i el PSOE van signar el Pacte de Sant Sebastià (1930) per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari. Berenguer va ser substituït per l'almirall Aznar, que va posar en marxa uns comicis a tres nivells: municipals, provincials i legislatius. En primer lloc, es van convocar les eleccions municipals.