Història d'Espanya: Ferran VII, Amadeu I i la Primera República
El Regnat de Ferran VII (1814-1833)
La Restauració Absolutista (1814-1820)
Els liberals volien que jurés la Constitució, però els absolutistes sabien que la tornada del monarca podria ser un avanç per tornar a l'Antic Règim.
- El Manifest dels Perses va anular la Constitució i les Lleis de Cadis, anunciant el retorn a l'absolutisme.
- Va restaurar les antigues institucions (Inquisició, Cos de la Guerra, etc.).
- Els governs de Ferran van fracassar en l'intent de trobar solucions per a una hisenda fallida.
El Trienni Liberal (1820-1823)
Rafael de Riego es va pronunciar a Andalusia reclamant la Constitució. Davant la passivitat inicial, van obligar Ferran VII a acceptar-la. Es van convocar eleccions i es va iniciar una important obra legislativa liberal.
- Es van restaurar bona part de les reformes de Cadis.
- Es va iniciar la modernització política i administrativa, posant fi al règim senyorial.
- Dificultats: Oposició reialista i desconeixement de les reformes per part dels pagesos.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
L'actuació de la Santa Aliança i l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís van restaurar Ferran VII i la tornada a l'absolutisme. Es va iniciar una forta persecució de liberals i pronunciaments.
- Descontentament de la població i la Guerra dels Malcontents (1827).
- Crisi econòmica constant.
- Problema dinàstic entre carlins (partidaris de Carles Maria Isidre) i isabelins (partidaris d'Isabel II).
- Mort de Ferran VII.
El Regnat d'Amadeu I de Savoia (1871-1873)
El General Prim va ser l'encarregat d'elegir el millor candidat. Amadeu, elegit rei per les Corts, va arribar al port de Cartagena. Tres dies abans, Prim va ser assassinat.
- Les Corts es van dissoldre per iniciar una nova etapa de monarquia democràtica.
- La nova dinastia tenia un suport escàs, tot i satisfer progressistes i unionistes.
- Amadeu va tenir la ferma oposició de l'aristocràcia, el clergat i part de l'exèrcit.
- El regnat va durar només dos anys, marcats per problemes econòmics i d'hisenda, i un enfrontament constant entre partits polítics.
- Els moderats van il·legitimar la nova dinastia. Cánovas del Castillo defensava que el fill d'Isabel II (Alfons XII) era millor. Els carlins es van enfortir.
La Primera República Espanyola (1873-1874)
Proclamació i Dificultats Inicials
La República va ser la sortida més fàcil davant la renúncia d'Amadeu. Les Corts van decidir sotmetre a votació la proclamació de la República (1873). Estanislau Figueres va presidir el govern.
- La majoria de la cambra era monàrquica, per la qual cosa la República va néixer amb poques possibilitats d'èxit, cosa que es va fer evident amb l'aïllament internacional.
- El sector popular estava descontent, amb aspiracions a canvis socials (Catalunya reivindicava mesures com la jornada laboral).
El Federalisme i la Crisi
Es van convocar eleccions a Corts Constituents, guanyades pels republicans federals. Francesc Pi i Margall va intentar impulsar reformes profundes.
La Insurrecció Cantonalista
El cantonalisme va sorgir en zones amb implantació republicana, on es van declarar «cantons» independents.
- Nicolás Salmerón va impulsar l'acció militar contra el cantonalisme.
- Emilio Castelar (de dretes) va tenir escàs suport a les Corts. Els diputats van forçar la seva dimissió.
El Final de la República
El govern provisional, una coalició d'unionistes i progressistes, liderat per Serrano, va intentar establir un règim republicà conservador.
El Pronunciament Militar de Martínez Campos va restaurar la monarquia en la figura d'Alfons XII.