Història de la Guerra Civil: del cop d'estat de 1936 a la fi del conflicte a Catalunya
Situació prèvia
Fe i JONS, escamots
Conseqüència: empresonament de Pedro Rivera
Polarització: església i croades
Esquerra radicalitzada: PSOE i CNT
Nous partits: POUM (Bloc Obrer i Camperol + Esquerra Comunista)
PSUC (juliol de 1936): Partit Socialista Unificat de Catalunya
L'esclat de la guerra
Fets de febrer: el govern separa Franco, Mola, Goded i Sanjurjo. La UME i els militars conspiren clandestinament i planifiquen un cop d'estat.
Front: Franco a Canàries, Mola a Gal·lípoli, Goded a Catalunya, Sanjurjo a Balears.
17 de juliol: ocupen Ceuta, Melilla i Tetuan. Franco es posa en contra.
18 de juliol: Mola declara l'estat de guerra a Pamplona, zones andaluses, Castella i Aragó. Els èxits són sobretot rurals.
20 de juliol: Goded declara l'estat de guerra a Catalunya. Els anarquistes controlen Companys, que es nega a rendir-se per ràdio.
Reacció del govern: el 18 dimiteix Quiroga, el 19 Barrios i el 20 Giral (duren poc per la falta d'armes).
Milícies populars: grups civils, voluntaris organitzats pels sindicats i assessorats per militars (1936-1937).
El govern dissol l'exèrcit espanyol per rebel·lió.
20 de juliol: es crema la conve.
Juliol-agost: el vell i la societat civil s'enfronten darrere d'un i altre bàndol.
Ajuda exterior
Ascens feixista: previsió de la Segona Guerra Mundial, l'Espanya del camp de proves.
Itàlia, Alemanya i Portugal ajuden els sublevats.
Legió Còndor: Guernica.
Itàlia: Balears.
França: pacte de no intervenció.
Stalin (Rússia): dissoldre milícies i instaurar un exèrcit republicà unificat.
Armes de la Gran Guerra i de la Revolució Russa.
Brigadistes internacionals: més de 80.000.
A. Malraux i G. Orwell.
Evolució del conflicte
Zona sublevada / unitat nacional = sublevats (unitat ideològica: Jons, Fe, Requetès, monarquia) / unitat tàctica i militar.
Franco, únic comandant (Sí, no, il·lusió, Generalíssim Franco, Caudillo per la Gràcia de Déu). S'aproven lleis (la República té les seves pròpies lleis).
Junta de Defensa Nacional (creada pels militars, per proclamar Franco cap d'Estat). Lleis de la Junta tècnica de l'Estat (per Franco).
1936: prohibit el front nacional. Suspensió de la Constitució (art. 31), suspensió de la reforma agrària, suspensió del cooperativisme, suspensió de la matrimoni civil i del divorci.
1937: partit únic: Fe i JONS. 1938: primer govern falangista.
Fur del Treball (sindicats i vaga), Llei d'administració central de l'Estat, supressió de l'estatut d'autonomia de Catalunya, 1939: llei retroactiva de responsabilitats polítiques (art. 34).
Objectiu de la Falange: recuperar l'ordre públic i adquirir pausa social. Acabar amb l'autonomia catalana.
Acabar amb les organitzacions marxistes i anarquistes.
La zona republicana
No hi ha unitat ni concerts: s'agrupen per milícies.
Divergències internes i diferències amb el sindicat.
Largo Caballero dimiteix per no tenir control militar.
Forma de govern d'unitat.
S'inclou la CNT i la Generalitat, amb Santiago Companys i Fred Montseny.
S'aprova l'autonomia basca.
Inici del procés de transformació socioeconòmica.
Repartiment de terres i col·lectivització de la indústria. Maig de 1937: enfrontaments armats a Barcelona entre anarcosindicalistes i POUM. Forces d'ordre públic: Guàrdia Civil, PSC, UGT (6 dies de telefònica).
Per les evidències de la crisi i les diferències polítiques, Juan Negrín, socialista, té el suport del PSOE i del PCE. Resistir és vèncer: es queda amb la reraguarda.
S'afilia al PCE. Indalecio Prieto i el vicepresident abandonen la CNT-FAI. Es crea un exèrcit sòlid i els russos donen armes.
(Més comunistes) 13 punts de Negrín: armistici.
La guerra a Catalunya
Procés revolucionari (1936). Fracàs del cop d'estat gràcies als anarquistes (Goded obligat a rendir-se, company).
Companys no és prou fort. Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CCMAC).
CNT, FAI, ERC, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires. De juliol a octubre de 1936, la CNT s'afilia al govern de la Generalitat.
Mesures de la Generalitat: armes de casernes (requisa), control de la premsa, col·lectivitzacions i municipalització, nova policia de Catalunya.
Protecció del patrimoni històric i cultural. Creació d'infraestructures (cultura, sanitat, vies de comunicació). Decret de 1937: plaça Arrel Delles (Sagarra) (mesures econòmiques per aturar l'atur i la inflació).
Es crea la Junta de Defensa Passiva (vetlla). Intent de transformació bèl·lica.
Fets de maig de 1937: Catalunya i Barcelona enfronten armats el PCE i el PSUC.
Conseqüències: divisió de la República, afebliment, dimissió de Caballero, entra Negrín, influència comunista, es treu l'autonomia de Catalunya.
Ocupació militar: abril de 1938, inici de l'ocupació de Catalunya, abolició de l'estatut d'autonomia (mesures de repressió de la llengua). 1939: Barcelona ocupada. Objectiu: desfilada de la victòria. Febrer de 1939: Catalunya ocupada. 1 d'abril de 1939: final de l'última part de la guerra.