Història de l'Imperi Romà: Cronologia i Dinasties
August (27 aC - 14 dC)
August (Roma, 23 de setembre de 63 aC - Nola, 19 d'agost de 14 dC) va ser el primer emperador romà. Va governar entre el 27 aC i el 14 dC, esdevenint l'emperador romà amb el regnat més prolongat de la història.
Dinastia Julio-Claudia (27 aC - 68 dC)
El nom dinastia Julio-Claudia fa referència als cinc primers emperadors romans emparentats amb Juli Cèsar: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi Romà des del 27 aC fins al 68 dC, quan l'últim de la nissaga, Neró, es va suïcidar.
Dinastia Flàvia (69 - 96 dC)
- Vespasià (69 - 79 dC): Va propiciar la recuperació econòmica, va obrir el Senat a més provincials i va promoure l'ordre eqüestre. Va emprendre grans obres públiques.
- Titus (79 - 81 dC): Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà sota l'erupció del Vesuvi i un nou incendi devastador a Roma.
- Domicià (81 - 96 dC): Tendències autoritàries i demagògiques li van comportar la desafecció de la noblesa romana. Domicià va tornar-se malfiat i va exercir un règim de terror.
Nerva (96 - 98 dC)
Tan sols va regnar durant un any i mig.
Segle dels Antonins (96 - 192 dC)
Trajà (98 - 117 dC)
Va ser el primer emperador nascut fora d'Itàlia. Originari d'Itàlica, a la Hispània Bètica, va dur els límits de l'Imperi Romà a la seva extensió màxima.
Hadrià (117 - 138 dC)
En comptes de la costosa política expansiva del seu antecessor, Hadrià es va inclinar per l'opció defensiva.
Antoní Pius (138 - 161 dC)
Marc Aureli (161 - 180 dC)
Es va veure obligat a guerrejar sense cessar per preservar l'Imperi del perill dels bàrbars i d'altres amenaces.
Còmmode (180 - 192 dC)
Dinastia dels Severs (193 - 235 dC)
- Septimi Sever (193 - 211 dC)
- Caracal·la (211 - 217 dC) i Geta (211 - 212 dC)
- Elagàbal o Heliogàbal (218 - 222 dC)
- Sever Alexandre (222 - 235 dC)
Crisi del Segle III (235 - 284 dC)
Segueix una llarga i profunda crisi que enfonsa l'Imperi Romà en el caos durant la meitat del segle III: els pronunciaments militars se succeeixen i els emperadors, la majoria procedents de l'estament militar i de les províncies, arriben al poder i desapareixen vertiginosament.
El Baix Imperi (284 - 476 dC)
Després de la crisi del segle III, el segle IV coneix una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví -primer sancionat encara pels déus pagans i després ja pel Déu cristià-, una major jerarquització social, una revifada de les ciutats i del comerç. La petita propietat agrícola minva en favor dels latifundis, on els camperols són lligats jurídicament a la terra que treballen per una adscripció forçada i hereditària (colonat).