Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixement, Barroc i Renaixença
Literatura Catalana
Context Històric: La Decadència (Segles XVI-XVII)
Els segles XVI i XVII marquen el període conegut com la Decadència.
Factors que van provocar la Decadència
- Econòmics: Desplaçament del comerç del Mediterrani cap a l’Atlàntic a conseqüència del descobriment d’Amèrica.
- Culturals: Trasllat de la cort reial al centre de la península i la castellanització de la Corona Catalana.
- Polítics: Derrotes en les Guerres de les Germanies (a Mallorca i València), la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, que va introduir el Decret de Nova Planta.
El Renaixement i la Contrareforma
El Renaixement (Finals S. XV - Segona Meitat S. XVI)
Principis fonamentals:
- Defensa dels principis del món clàssic.
- Valoració dels models grecollatins.
- Subjecció a unes normes i recerca d’ideals com l’equilibri, l’harmonia o la mesura.
A l’últim terç del segle XVI es va donar a conèixer el Segon Humanisme, marcat pel retorn del llatí com a llengua de cultura universal.
La poesia catalana d'aquesta època intenta sintetitzar elements de la tradició pròpia amb elements nous provinents d'Itàlia.
Autors Destacats del Renaixement Català
- Poesia: Pere Serafí
- Teatre: Joan Ferrandis Herèdia
- Prosa: Cristòfor Despuig
El Barroc (Segle XVII)
El Barroc va dominar l’art i la cultura europees de l’època. Va ser conseqüència de la crisi dels valors renaixentistes i de la imposició ideològica de la Contrareforma.
Temes i Característiques del Barroc
Les obres del Barroc reflecteixen el desengany polític, religiós i moral. Els temes propis inclouen:
- La consideració de l’existència com a contradicció i lluita constant.
- La desaparició de l’ordre i l’imperi del caos.
- La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps.
- La lletjor (com a element estètic).
La llengua s'utilitza per expressar conceptes transcendents (vida/mort) i es caracteritza per la deformació de la realitat mitjançant l'ús del Conceptisme i el Culteranisme.
Autors del Barroc Català
- Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona): Poeta d'estil culterà i conceptista. Va conrear una poesia burlesca, obscena i escatològica.
- Francesc Fontanella: La seva obra poètica amorosa continua amb el model de Garcilaso de la Vega.
Romanticisme i Renaixença
El Romanticisme
Moviment iniciat a Alemanya i Anglaterra que es va estendre per Europa a finals del segle XVIII i principis del segle XIX.
La Renaixença
La Renaixença és el moviment que pretén recuperar la identitat nacional de Catalunya i del català com a llengua literària i de cultura. Es considera que s'inicia amb l'obra de Bonaventura Carles Aribau, Oda a la Pàtria.
L'any 1859 es produeix la restauració dels Jocs Florals.
Objectius de la Renaixença
- Reconstruir la història medieval, l’etapa més gloriosa de la Corona Catalanoaragonesa, i divulgar els escriptors clàssics medievals.
- Recollir per escrit la literatura popular de tradició oral.
- Codificar i depurar la llengua literària i crear literatura.
- Crear plataformes per divulgar aquesta literatura.
- Potenciar institucions culturals o crear-ne de noves.
Ideologies i Estètica del Romanticisme Català
El moviment es va dividir en dues tendències principals:
- Romàntics Liberals: Agrupats al voltant de la revista El Vapor. Eren republicans, escèptics i radicals tant en l'art com en la política (Exemples: Pere Mata, Víctor Balaguer).
- Romàntics Conservadors: Interessats principalment a recuperar les glòries medievals (Exemples: Joaquim Rubió i Ors, Bonaventura Carles Aribau).
Principis estètics generals:
- Oposició a la rigidesa del Neoclassicisme.
- Defensa de l'originalitat com a principi creador.
- Introducció de les categories del bell i el grotesc.
- Trencament de les barreres que separen els gèneres literaris.
L'art romàntic pretén commoure i despertar emocions, a diferència del Neoclassicisme, que buscava alliçonar.
Els Jocs Florals
Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull van ser els restauradors dels Jocs Florals (1859).
El lema dels Jocs Florals es corresponia amb els tres premis principals:
- Englantina (Premi a la Pàtria)
- Flor Natural (Premi a l'Amor)
- Viola (Premi a la Fe)
El guanyador dels tres premis era anomenat Mestre de Gai Saber.
Importància dels Jocs Florals
Tot i ser criticats per les posicions culturalment progressistes, els Jocs Florals van ser crucials perquè:
- Van crear un públic lector.
- Van fer possible la creació d'infraestructures editorials en català.
- Van prestigiar la literatura escrita en català.
- Van crear una poètica romàntica que va propulsar els diferents gèneres literaris i l’aparició de poetes i prosistes que van consolidar la literatura catalana.
Jacint Verdaguer
Poeta que es va donar a conèixer als Jocs Florals.
Va destacar per la seva poesia èpica, com L’Atlàntida (que narra l’epopeia de la descoberta d’Amèrica per Colom).
Verdaguer es va centrar en tres tasques principals:
- Excursions als Pirineus per documentar-se i escriure el poema Canigó, que té com a tema central l’origen de la nació catalana.
- La confecció de Pàtria, un recull de poemes patriòtics.
- La configuració del mite de Montserrat amb diversos escrits que aplegarà a l'obra Montserrat.
El Teatre Romàntic Català
Es van desenvolupar dos tipus d'obres:
- Obres en castellà i obres en català tradicional.
Gèneres destacats:
- Drama Romàntic: Obres d’ambientació històrica o contemporània (Exemple: Frederic Soler).
- Comèdia Urbana de Costums: Que posteriorment evoluciona cap a la comèdia burgesa de costums.
- La Tragèdia: Amb la voluntat d’equilibrar el teatre en català amb les produccions europees del moment.
Frederic Soler (Pitarra)
La seva obra teatral es divideix en dues etapes:
- Gatades i Pitarra: Caracteritzades per una llengua popular i allunyada del model depurat i normalitzador. Aquestes obres són costumistes o paròdies d’altres obres.
- Drames Romàntics i Comèdies Costumistes: Obres més formals.
Àngel Guimerà
Considerat el dramaturg més important del segle XIX. La seva primera obra destacada va ser Gal·la Placídia (una obra romàntica).
Va escriure tragèdies cèlebres, com Mar i Cel, que tracta dels amors entre Blanca, una jove cristiana, i Said, un musulmà. Aquesta obra està escrita en versos decasíl·labs.
El seu compromís amb el catalanisme i amb la societat es reflecteix en obres més actuals i escrites en prosa, com Maria Rosa, Terra Baixa i La Filla del Mar. En aquestes obres hi ha un rerefons d’injustícia social i els personatges encaren passions individuals que sovint provoquen la mort d’un d’ells. Guimerà també va assajar el drama burgès.
Influència Biogràfica i Concepció del Món
Determinades característiques en el tractament dels personatges semblen indicar la influència de la seva biografia:
- Guimerà era fill natural.
- La seva condició de previngut o emigrat.
- El fracàs sentimental pot explicar la passió amb què és tractat l’amor en les seves obres.
La concepció del món de Guimerà segueix les idees de Rousseau (l’ésser humà és bo per naturalesa i la civilització el corromp). Aquesta visió es manifesta en la dicotomia espacial:
- La Muntanya (Món Rural): Espai mític on la gent viu en contacte amb la natura.
- La Plana (Les Ciutats): Espais de degradació humana (Exemple clar a Terra Baixa).